Brain Polyphony: neurociència, tecnologia, informàtica i creativitat al servei de les persones amb discapacitat
Desenvolupar un sistema de comunicació alternativa perquè les persones amb paràlisi cerebral puguin comunicar-se i comunicar les seves emocions és lʼobjectiu final del projecte Brain Polyphony, en què participen experts de la UB, el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'empresa Starlab i lʼInstitut Hospital del Mar dʼInvestigacions Mèdiques (IMIM).
Desenvolupar un sistema de comunicació alternativa perquè les persones amb paràlisi cerebral puguin comunicar-se i comunicar les seves emocions és lʼobjectiu final del projecte Brain Polyphony, en què participen experts de la UB, el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'empresa Starlab i lʼInstitut Hospital del Mar dʼInvestigacions Mèdiques (IMIM).
L'equip, de caràcter interdisciplinari i liderat per la Dra. Mara Dierssen, cap del Grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del CRG, ha desenvolupat una eina que permet sonificar senyals cerebrals, en el marc dʼun projecte que busca fomentar la transversalitat i multidisciplinarietat de la recerca bàsica orientada als pacients i a la societat, especialment en un primer estadi. Per dur a terme el projecte, els científics disposen de voluntaris sans i també col·laboren amb l'Associació Pro-Persones amb Discapacitats Físiques i Psíquiques de Sant Cugat del Vallès (ASDI).
«A nivell neurocientífic —explica Mara Dierssen, responsable del projecte—, el repte que ens plantegem amb Brain Polyphony és ser capaços d'identificar els correlats electroencefalogràfics, és a dir, l'activitat cerebral que es relaciona en sentir determinades emocions. La idea és traduir aquesta activitat en un so i utilitzar aquest sistema per permetre als pacients comunicar-se amb les persones del seu entorn». Aquest sistema de comunicació alternatiu també pot servir per a la rehabilitació de pacients; però la sonificació podria tenir altres aplicacions, per exemple, per al diagnòstic. «Per descomptat —continua Dierssen— el repte també és tecnològic i computacional. Hem d'aconseguir que tant el dispositiu com el programari que tradueix aquests senyals funcionin de manera que tinguem un sistema robust i reproduïble per poder oferir aquesta eina a qualsevol pacient».
El so del nostre cervell
Actualment hi ha sistemes de transducció de senyals (interfícies cervell-ordinador) que es comencen a assajar en persones amb discapacitat, però la majoria necessiten control motor (per exemple, utilitzant el moviment dels ulls), fet que suposa una gran limitació per a alguns pacients.
A hores d'ara, la nova eina desenvolupada s'ha provat amb persones sanes i s'ha començat a assajar amb pacients, amb qui els resultats estan sent sorprenents. Es tracta de l'únic sistema que aconsegueix crear so basant-se en les emocions —mesures mitjançant senyals dʼelectroencefalografia i resposta cardíaca— sense necessitat de control motor per part del pacient.
L'eina també va estar present en la darrera edició del Sónar a Barcelona, on, sumant-se a l'expressió artística de l'esdeveniment, permetia als usuaris escoltar la música que emeten les seves emocions. En aquest sentit, el professor el professor Efraín Foglia, professor del Departament de Disseny i Imatge de la UB i investigador del Grup de Recerca BR::AC (Barcelona Research Art & Creation), detallava: «El sol fet de ser capaços de sentir “parlar” el nostre cervell ja és una experiència complexa i interessant. Amb Brain Polyphony som capaços d'escoltar la música que s'emet directament des del cervell. Una nova forma de comunicació que adquireix una dimensió única si a més això ens permet aconseguir que les persones amb paràlisi cerebral puguin comunicar-se».
A diferència dels sistemes de sonificació de senyals cerebrals existents, Brain Polyphony permet escoltar directament les ones cerebrals. «Per primera vegada, utilitzem el mateix so de les ones cerebrals. Les octavem (com si les amplifiquéssim) fins a aconseguir arribar al rang audible de lʼoïda en humans, de manera que el que sentim és realment el que està emetent el nostre cervell. El projecte persegueix aconseguir aquest so i identificar un patró reconeixible per a cada emoció que puguem traslladar a un codi de paraules. I tot això succeeix en el mateix instant i en viu», conclou David Ibáñez, investigador i director de projectes dʼStarlab.