Bayona: «Fer cinema és la cerca d’imatges que revelin la veritat»

NOTA DE PREMSA

  • El cineasta inaugura el curs de la UB en un Paranimf transformat pel color, la llum i l’art.
El cineasta Juan Antonio Bayona, durant el seu discurs.
El cineasta Juan Antonio Bayona, durant el seu discurs.
Notícia | Cultura | Institucional
02/10/2023
La Universitat de Barcelona ha volgut convertir la inauguració del curs 2023-2024 en una reivindicació del paper de l’art a la Universitat. Ha impartit la lliçó inaugural el director de cinema Juan Antonio Bayona, format a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la UB, qui acaba d’estrenar La sociedad de la nieve, seleccionada per concursar als Oscar. «Fer cinema és la cerca d’imatges que revelin la veritat. Aquesta cerca l’hem de fer a través de la intuïció i és un viatge difícil, en el qual estarem sols. No es pot prendre a la lleugera», ha manifestat.
El cineasta Juan Antonio Bayona, durant el seu discurs.
El cineasta Juan Antonio Bayona, durant el seu discurs.
Notícia | Cultura | Institucional
02/10/2023
La Universitat de Barcelona ha volgut convertir la inauguració del curs 2023-2024 en una reivindicació del paper de l’art a la Universitat. Ha impartit la lliçó inaugural el director de cinema Juan Antonio Bayona, format a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la UB, qui acaba d’estrenar La sociedad de la nieve, seleccionada per concursar als Oscar. «Fer cinema és la cerca d’imatges que revelin la veritat. Aquesta cerca l’hem de fer a través de la intuïció i és un viatge difícil, en el qual estarem sols. No es pot prendre a la lleugera», ha manifestat.

Uns espectaculars videomapatges han transformat les parets del Paranimf durant l’acte, que ha intercalat parlaments amb intervencions artístiques basades en la música, la dansa i l’escultura sonora. Sota el lema «La Universitat és art», en l’acte també s’han commemorat els cinquanta anys de la mort de Pau Casals i el centenari del naixement de Victòria dels Àngels i d’Antoni Tàpies, tres grans artistes reconeguts com a doctors honoris causa per la UB el 1939, el 1987 i el 1988, respectivament.

La primera intervenció artística ha consistit en la interpretació d’El cant del ocells a càrrec de Berta Llatse, amb acompanyament de Daniel Zoppetti al piano. A continuació, ha tingut lloc la presentació de la Memòria del curs acadèmic 2022-2023 a càrrec de la secretària general de la UB, Marina Solé. La segona intervenció artística, dedicada a l’art i les humanitats, ha consistit en l’escultura sonora Après-Baschet a càrrec de Martí Ruiz, artista visual i sonor i professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat, i de Jonathan Pérez.

Una lliçó de cinema i art

En la lliçó inaugural, Bayona s’ha remuntat a les primeres pel·lícules que va veure durant la infantesa. «La ficció em parlava de manera més verdadera que la realitat», ha recordat. De fet, el cineasta ha confessat que, gràcies a la ficció, ha «pogut seguir en una eterna infància». Ha explicat que, com a creador, sempre ha trobat interessant treballar en el llindar que separa la realitat de la ficció. I ha aconsellat als alumnes que es vulguin dedicar a l’art, i en concret al cinema, que tinguin en compte l’important paper de la intuïció, «un coneixement que està dins nostre». «L’art revela coses que desconeixem fins i tot de nosaltres mateixos», ha conclòs.

L’acte, conduit per la cantautora Sara Roy i el comunicador Òscar Dalmau, ha continuat amb la tercera de les intervencions artístiques, en aquest cas sobre art i tecnologia, a càrrec de Joana Burd.

En la part final de la inauguració , Gisele Camuñas, representant del Consell de l’Alumnat, ha apuntat que «la UB sempre ha estat un motor de canvi en la història de la ciutat i del país». «Els seus estudiants han estat defensors de qüestions socials i innovadores, promotors de solidaritats intenses i actors clau de la independència crítica de la Universitat», ha expressat. I ha afegit que aquesta independència crítica i el compromís de les noves generacions d’alumnes és essencial per garantir «un futur brillant».

Per la seva banda, el president del Consell Social, Joan Corominas, ha destacat en la seva intervenció que «és crucial» que la Universitat de Barcelona disposi del finançament necessari per abordar el relleu generacional i l’increment dels costos de plantilla derivats de la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), així com que es recuperi el Pla d’inversions universitàries a llarg termini. També ha defensat la formació dual universitària i ha assenyalat els avantatges i riscos de la intel·ligència artificial en l’ensenyament. Per acabar, ha parlat de l’actualitat del Parc Científic de Barcelona, amb «plena ocupació i necessitats d’ampliació», i ha felicitat la Fundació Bosch i Gimpera pel seu quarantè aniversari.

Tot seguit, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha expressat: «Els títols, els graus, els màsters, els doctorats passen per un filtre acadèmic i administratiu, però allò que hi ha al darrere dels graus, dels màsters i dels doctorats del sistema universitari de Catalunya és la voluntat de fer avançar el coneixement i la ciència, amb voluntat de fer d’aquest país un país competitiu, de primer nivell, en el concert de les universitats d’Europa i del món».

Finalment, el rector de la Universitat, Joan Guàrdia, ha donat la benvinguda a l’alumnat i al personal que s’incorpora enguany a la UB, i ha emfasitzat que la Universitat està oberta a les persones que arriben de diferents procedències. Així mateix, ha remarcat que no només l’acte d’inauguració, sinó tot el curs, està dedicat a l’art a la UB. A continuació, ha esmentat les dificultats que afronta la Universitat i les urgències que cal gestionar cada dia. «Aquest curs farem dos milions i mig d’hores de classe, quasi vint milions de vegades algú obrirà la porta d’una aula, i publicarem uns vuit mil articles científics», ha dit per dimensionar l’abast de l’activitat de la UB. Tot seguit, ha llegit un text del catedràtic Miquel Siguan en el funeral del rector Antoni Caparrós  que il·lustra els reptes de la Universitat, i l’ha enllaçat amb la lliçó inaugural de Bayona. Així, ha manifestat que al sistema universitari li cal «un bon guió» i saber explicar-se a la societat, a més de tenir present com actuar en política, «un esport a curt termini». A l’últim, ha conclòs que, dels tres honoris causa que la UB ha homenatjat durant l’acte, se’n deriven els valors de «compromís, excel·lència i revolta».​​​​


Galeria multimèdia

El rector de la UB ha dit que al sistema universitari li cal «un bon guió» i saber explicar-se a la societat.

El Paraninfo, lleno.

Per veure el vídeo has d’acceptar les galetes de màrqueting.

Resum de la inauguració del curs 2023-2024 a la Universitat de Barcelona

Flickr

Inauguració de curs 23-24

La Universitat de Barcelona ha volgut convertir la inauguració del curs 2023-2024 en una reivindicació del paper de l’art a la Universitat.

Uns espectaculars videomapatges han transformat les parets del Paranimf durant l’acte, que ha intercalat parlaments amb intervencions artístiques basades en la música, la dansa i l’escultura sonora.


Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic