La Mediterrània, un túnel sense sortida
La tortuga babaua (Caretta caretta) és la tortuga marina més abundant a la conca mediterrània i una de les més amenaçades del món. De perfil nòmada, fa llargues migracions i torna a les platges on va néixer per fer la posta dʼous. Les principals platges de nidificació es troben a les costes dʼAmèrica del Nord, el Brasil, el Japó, Oman, Austràlia, Cap Verd i al Mediterrani oriental (en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia). A les aigües espanyoles, en concret, hi ha tortugues procedents tant de lʼAtlàntic i com el Mediterrani oriental.
Cada any, la flota palangrera espanyola captura prop de deu mil tortugues a la Mediterrània. Més del 95 %, però, encara són vives quan es recullen els palangres. A la recerca dʼaliment, les tortugues mosseguen els esquers i sʼenganxen als centenars dʼhams de les arts de pesca de la flota palangrera. Quan una tortuga queda enganxada a lʼesquer, els pescadors tallen el fil de pesca per deixar-la anar a mar obert. El queloni torna al medi marí amb un ham clavat al cos —a la boca o lʼaparell digestiu— que porta enganxat un tros de fil de pescar.
No és lʼham, sinó el fil de pescar
El 40 % de les tortugues alliberades al mar pels pescadors moren durant els tres mesos posteriors. El problema no és lʼham, sinó el fil de pesca que porta enganxat. Tal com alerta el professor Lluís Cardona, membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la UB, «la tortuga sʼempassa el fil, que circula pel tub digestiu fins que lʼextrem surt per la cloaca: el fil tibant pot ulcerar els òrgans interns, i això és el que causa la mort dels animals».
«En el cas de les captures accidentals —afegeix lʼexpert—, el que caldria fer és pujar a bord les tortugues enganxades al palangre, amb lʼajut dʼun salabre, i tallar el fil de pesca just arran de lʼham: la mortalitat per lesions es reduiria a la meitat i lʼimpacte poblacional seria acceptable».
Un Mediterrani més perillós per a les tortugues atlàntiques
La pesca amb palangre de superfície al Mediterrani afecta sobretot les tortugues originàries del continent americà, a més de set mil quilòmetres de distància. «A causa de la circulació oceànica —explica Cardona—, les poblacions atlàntiques queden atrapades al Mediterrani durant molts anys. Per tant, sʼexposen més al risc de la captura accidental pels pesquers». Molt poques de les tortugues americanes que entren a la Mediterrània en poden sortir.
«Paradoxalment —continua— el problema és menor en les tortugues dʼorigen mediterrani, que aviat abandonen mar obert per assentar-se a la plataforma continental, on són menys vulnerables a la pesca del palangre. La pesca dʼarrossegament, en canvi, les afectaria més».
Com es poden evitar les captures accidentals?
Entre un 10 i un 20 % de tortugues moren cada any per la destrucció de nius, la pesca accidental, les col·lisions amb embarcacions, etc. Calar a més fondària, no emprar cefalòpodes com a esquers i modificar el disseny dels hams són canvis operatius per evitar les captures accidentals amb palangre de superfície. «Com que és una espècie de vida llarga —apunta Irene Álvarez de Quevedo—, una mínima diferència en les taxes de mortalitat tindria un impacte molt significatiu en les poblacions».
«Les solucions existeixen. Només cal aplicar-les, i això té un cost econòmic», detalla Lluís Cardona. «En flotes pesqueres dʼarreu del món, la figura de lʼobservador que garanteix la sostenibilitat de lʼexplotació pesquera és cada cop més freqüent. Si volem que la pesca de palangre de superfície sigui efectiva i més sostenible, caldrà anar introduint-hi una sèrie de canvis amb un cost afegit». Aquest nou estudi ha estat elaborat amb el suport de la Fundació la Caixa i l'antic Ministeri de Ciència i Innovació.
Imatges: Lluís Cardona (UB-IRBio)
