Un estudi liderat per la UB alerta dels recursos petroliers que no s’han d’explotar per complir els compromisos de l’Acord de París sobre el canvi climàtic
Si es vol limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 1,5 °C, és imprescindible reduir dràsticament les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. Això implicaria no explotar la major part dels recursos energètics de carbó, gas convencional i petroli existents en regions de tot el planeta, segons apunta una recerca liderada per la Universitat de Barcelona i publicada a la revista Nature Communications. El nou article presenta l’atles del petroli no extraïble al món, un mapa mundial dissenyat amb criteris mediambientals i socials que alerta de quins recursos petroliers no s’han d’explotar arreu del món per complir els compromisos de l’Acord de París signat el 2015 per mitigar els efectes del canvi climàtic.
Si es vol limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 1,5 °C, és imprescindible reduir dràsticament les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. Això implicaria no explotar la major part dels recursos energètics de carbó, gas convencional i petroli existents en regions de tot el planeta, segons apunta una recerca liderada per la Universitat de Barcelona i publicada a la revista Nature Communications. El nou article presenta l’atles del petroli no extraïble al món, un mapa mundial dissenyat amb criteris mediambientals i socials que alerta de quins recursos petroliers no s’han d’explotar arreu del món per complir els compromisos de l’Acord de París signat el 2015 per mitigar els efectes del canvi climàtic.
L’article està dirigit pel professor Martí Orta-Martínez, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i té com a coautors Gorka Muñoa i Guillem Rius-Taberner (UB-IRBio); Lorenzo Pellegrini i Murat Arsel, de la Universitat Erasmus de Rotterdam (Països Baixos), i Carlos Mena, de la Universitat de San Francisco de Quito (Equador).
L’atles del petroli no extraïble revela que, per limitar l’escalfament global a 1,5 °C, és indispensable evitar l’explotació dels recursos petroliers de les àrees més sensibles socioambientalment del planeta, com ara les àrees naturals protegides, les àrees prioritàries per a la conservació de la biodiversitat, els punts d’elevada riquesa d’espècies endèmiques, les zones urbanes i els territoris dels pobles indígenes en aïllament voluntari. A més, alerta que no n’hi hauria prou de no extreure els recursos petroliers en aquestes àrees més sensibles per mantenir l’escalfament global per sota dels 1,5 °C, tal com indica l’Acord de París.
Zones d’exclusió de l’explotació petroliera a tot el planeta
L’Acord de París és un tractat internacional sobre el canvi climàtic que exigeix limitar l’escalfament global per sota dels 2 °C respecte dels nivells preindustrials i fer esforços per limitar-lo a 1,5 °C. El van signar 196 països el 12 de desembre de 2015 en el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP21, a París, i és vigent des del 4 de novembre del 2016.
En aquest context, l’atles del petroli no extraïble aporta un nou full de ruta per complementar les exigències de la política climàtica internacional —basada fonamentalment en la demanda per als combustibles fòssils— i potenciar les garanties socioambientals en l’explotació dels recursos energètics.
«El nostre treball revela quins són els recursos petroliers que han de mantenir-se sota terra i sense explotació comercial, amb una atenció especial en aquells jaciments que se superposen a zones d’alta riquesa d’endemismes o bé coincideixen amb valors socioambientals destacats en diferents regions del planeta. Els resultats mostren que l’explotació dels recursos i les reserves seleccionats és totalment incompatible amb l’assoliment dels compromisos de l’Acord de París», detalla el professor Martí Orta-Martínez.
Actualment, hi ha un ampli consens entre la comunitat científica per limitar l’escalfament global a 1,5 °C si es vol evitar que s’arribi als coneguts com a punts d’inflexió del sistema climàtic terrestre, com ara el desglaç del permafrost, la pèrdua de gel marí àrtic i la capa de gel antàrtic i de Groenlàndia, els incendis forestals de boscos boreals, etc. «Si se superen aquests llindars, es podria provocar una emissió brusca de carboni a l’atmosfera (retroalimentació climàtica)», continua Orta-Martínez.
«Això amplificaria els efectes del canvi climàtic i desencadenaria una cascada d’efectes que comprometrien el món amb canvis irreversibles i a gran escala».
Què passaria si es cremessin tots els combustibles fòssils coneguts?
Per limitar l’escalfament global mitjà a 1,5 °C, la quantitat total d’emissions de CO2 que no s’ha de superar es coneix com el pressupost de carboni romanent. El gener de 2023 el pressupost de carboni romanent per al 50 % de possibilitats de mantenir l’escalfament a 1,5 °C era d’unes 250 gigatones de CO2 (GtCO2). «Aquest pressupost es redueix contínuament amb les actuals taxes d’emissions d’origen humà —unes 42 GtCO2 anuals— i s’esgotarà completament el 2028», indica l’investigador Lorenzo Pellegrini.
La combustió dels recursos mundials de combustibles fòssils coneguts donaria lloc a l’emissió de prop de 10.000 GtCO2, quaranta vegades més que el pressupost de carboni d’1,5 °C. «A més, la combustió de les reserves desenvolupades de combustibles fòssils —és a dir, d’aquelles reserves de jaciments de petroli i gas i de mines de carbó actualment en producció o en construcció— emetrà 936 GtCO2, quatre vegades més que el pressupost de carboni romanent per a un escalfament global d’1,5 °C.», apunta l’expert Gorka Muñoa.
«L’objectiu de no superar l’escalfament global d’1,5 °C requereix aturar completament l’exploració per a la descoberta de nous jaciments de combustibles fòssils, aturar la concessió de noves llicències d’extracció de combustibles fòssils, i clausurar prematurament una part molt significativa (75 %) dels projectes d’extracció de petroli, gas i carbó actualment en producció o ja desenvolupats», apunten els autors.
Amb la perspectiva dels resultats del treball, que ha rebut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i dels fons Next Generation de la Unió Europea, els autors fan una crida a l’acció urgent dels governs, corporacions, ciutadans i grans inversors —com ara els fons de pensions— per aturar de manera immediata qualsevol inversió en la indústria i les infraestructures dels combustibles fòssils si no s’apliquen criteris socioambientals. «És necessari invertir massivament en fonts d’energia netes per garantir la demanda mundial d’energia, promulgar i donar suport a moratòries i prohibicions de l’exploració i extracció de combustibles fòssils, i adherir-se al tractat de no proliferació dels combustibles fòssils», clou l’equip.
Article de referència:
Pellegrini, L.; Arsel, M.; Muñoa, G.; Rius-Taberner, G.; Mena, C.; Orta-Martínez, M. «The atlas of unburnable oil for supply-side climate policies». Nature Communications. Doi: 10.1038/s41467-024-46340-6.
