Intel⋅ligència artificial en català
La Facultat de Matemàtiques de la UB acull, del 22 al 24 dʼoctubre, el 17è Congrés Internacional de lʼAssociació Catalana dʼIntel·ligència Artificial (CCIA 2014). Lʼobjectiu principal del congrés és fomentar la discussió sobre els treballs en intel·ligència artificial que es desenvolupen en el si de la comunitat investigadora dels Països Catalans, així com reunir els membres dʼaquesta comunitat.
La Facultat de Matemàtiques de la UB acull, del 22 al 24 dʼoctubre, el 17è Congrés Internacional de lʼAssociació Catalana dʼIntel·ligència Artificial (CCIA 2014). Lʼobjectiu principal del congrés és fomentar la discussió sobre els treballs en intel·ligència artificial que es desenvolupen en el si de la comunitat investigadora dels Països Catalans, així com reunir els membres dʼaquesta comunitat.
A lʼEstat espanyol, bona part dels grups de recerca que treballen en intel·ligència artificial es concentren a la franja mediterrània. A més de la UB, fan recerca capdavantera en aquesta especialitat l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), ubicat a la UAB, així com diversos grups de la UPC, la UdL, la UdG, la UPV o la UJI, entre d'altres.
La intel·ligència artificial ja no és el futur; és el present. Els cercadors que fem servir habitualment per navegar per Internet, els sistemes que usen els bancs per a l'anàlisi de mercats o les mans robòtiques amb què es fan intervencions quirúrgiques són uns quants exemples dʼaquest tipus de sistemes. «Avui en dia, intel·ligència artificial és sinònim de presa de decisions», afirma Oriol Pujol, investigador del Grup de Visió i Aprenentatge Computacional de la Facultat de Matemàtiques de la UB i director del comitè organitzador del congrés.
Aquesta disciplina vol respondre a preguntes com ara: què és la intel·ligència? o com podem fer sistemes i màquines intel·ligents? Actualment, els temes principals de recerca van des de la percepció artificial i la representació del coneixement fins a l'aprenentatge automàtic, el raonament, la planificació o la resolució de problemes, així com la manipulació i interacció amb la realitat a partir d'actuadors. És un camp que requereix principalment coneixements de matemàtiques, estadística i ciències de la computació o informàtica.
En el procés dʼintel·ligència artificial hi ha una part de captació, recollida i emmagatzematge de dades, que, a continuació, requereixen un tractament i un modelatge per obtenir-ne un resultat; en definitiva, una decisió. Dins d'aquest procés, les tecnologies de dades massives (big data) i la ciència de dades (data science) són eines que permeten extreure coneixement útil. La fase final del procés és la visualització dʼaquest resultat en forma de robot, dʼimatge, etc. «La intel·ligència artificial ha dʼajudar, doncs, a prendre decisions de la manera més precisa, i les aplicacions en aquest àmbit són cada vegada més i en més camps, des de la medicina fins al màrqueting o la banca», conclou Pujol.
Durant el congrés, que reunirà prop de vuitanta investigadors, es faran dues conferències plenàries: la primera, titulada «From turing to humanoid robots: past, present and future of artificial intelligence», la impartirà Ramón López de Mántaras, director de lʼIIIA; la segona, «Rationalists in natural language processing: an extinct species?», serà a càrrec de Leo Warner, professor d'investigació ICREA de la UPF.