Arqueòlegs de la UB, en un projecte internacional per datar les muralles de Carcassona

Fins ara no sʼhavia dut a terme cap recerca científica de datació de les muralles. En la fortificació hi ha vestigis de diverses èpoques, de manera que hi ha trams en què es combinen aparells de diferents períodes —de lʼantiguitat tardana, del segle XII i del XIII—, juntament amb totes les restauracions successives, incloent-hi la que va fer Viollet-le-Duc al segle XIX. «Altres muralles amb una complexitat semblant a les de Carcassona són, per exemple, les de Constantinoble per a lʼantiguitat tardana, o les de Provins, al sud de París, per a lʼèpoca medieval», explica Gisela Ripoll, professora del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB i coresponsable del projecte de recerca.

Lʼequip investigador ha treballat en un tram de muralla del flanc oest, dʼuns cent metres de longitud, que va de la torre Pinte a la porta de lʼAude. El Laboratori de Fotogrametria de la Universitat de Valladolid, que participa en el projecte, nʼha pres imatges de gran precisió mitjançant tecnologia làser i fotogrametria. Dʼaltra banda, es van recollir nombroses mostres del morter per fer-ne anàlisis arqueomètriques i estudis comparatius. Ara, la professora Ripoll i els altres investigadors del projecte estan estudiant tota la documentació recollida en aquesta primera fase, tant dʼarxiu com del treball de camp. «Es tracta dʼuna edificació de tanta complexitat que hem hagut de consensuar una metodologia especifica per al cas de Carcassona», explica la investigadora.

LʼERAAUB té una important línia de treball en arquitectura romana, antiguitat tardana i medieval, fet que lʼhan convertit en soci dʼaquest projecte, titulat Carcassona, la ciutat: estudi, relació i datació de les fortificacions. A més de la UB, hi participen la Universitat dʼAix-Marsella, la Universitat de Rennes i la Universitat de Valladolid, amb el patrocini de diverses institucions franceses, com ara la Direcció Regional dʼAfers Culturals (DRAC Llenguadoc-Rosselló), el Centre de Monuments Nacionals, el Consell General de lʼAude i lʼassociació cultural Amicale Laïque de Carcassonne. En total, hi treballen dinou investigadors, coordinats per lʼarqueòloga francesa Marie-Élise Gardel. En el cas de la UB, a més de Gisela Ripoll, formen part del projecte els investigadors Francesc Tuset i Montserrat Valls.

Ripoll apunta que aquesta recerca ajudarà a conèixer millor el patrimoni històric de la regió de lʼAude i Carcassona, tant des del vessant científic com des del cultural. A més, remarca el fet que investigadors de la UB participin en un projecte en una ciutat com Carcassona, «que té tants lligams històrics amb el nostre país des de lʼèpoca romana: des dʼhaver estat la residència dels comtes de Barcelona fins a ser refugi dels republicans a lʼexili».