Una arca de lʼaliança entre Chicago i el barri de Sant Just
A principis de curs, el professor del Departament dʼHistòria de lʼArt Joan Molet Petit va fer una estada a The Art Institute of Chicago per estudiar lʼarxiu personal de lʼarquitecte català Josep Vilaseca, que es conserva en aquest centre dels Estats Units. Molet va tornar a Barcelona amb més de cinc-centes fotografies de documents i dibuixos de lʼarquitecte. Va ser aleshores quan va llegir la notícia que sʼhavia trobat una reproducció de lʼarca de lʼaliança en una capella oblidada de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, situada al petit barri barceloní de Sant Just, al Gòtic, i que, després dʼuns mesos dʼincògnita, tot semblava apuntar que era una peça de Vilaseca. El professor Molet es va adonar que un dels dibuixos que havia localitzat a Chicago era precisament el projecte de la peça; la seva recerca servia per corroborar lʼautoria de lʼobra.
A principis de curs, el professor del Departament dʼHistòria de lʼArt Joan Molet Petit va fer una estada a The Art Institute of Chicago per estudiar lʼarxiu personal de lʼarquitecte català Josep Vilaseca, que es conserva en aquest centre dels Estats Units. Molet va tornar a Barcelona amb més de cinc-centes fotografies de documents i dibuixos de lʼarquitecte. Va ser aleshores quan va llegir la notícia que sʼhavia trobat una reproducció de lʼarca de lʼaliança en una capella oblidada de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, situada al petit barri barceloní de Sant Just, al Gòtic, i que, després dʼuns mesos dʼincògnita, tot semblava apuntar que era una peça de Vilaseca. El professor Molet es va adonar que un dels dibuixos que havia localitzat a Chicago era precisament el projecte de la peça; la seva recerca servia per corroborar lʼautoria de lʼobra.
«Primer, quan vaig veure el dibuix, vaig pensar en la possibilitat que fos un panteó, un tipus de treball que Vilaseca va fer anys més tard en el cas de la tomba dels Batlló», explica Molet, que actualment està treballant en la identificació dʼun centenar de dibuixos localitzats a Chicago. En aquest cas, la troballa casual al temple del Gòtic li ha permès descobrir lʼobjectiu i la naturalesa del dibuix. Es tracta dʼuna obra dʼornamentació per a lʼaltar de lʼesglésia que sʼexhibia durant la Setmana Santa, com era costum en aquella època, en la segona meitat del segle XIX. Molet explica que, tot i ser un treball primerenc de Vilaseca, ja mostra alguns trets de lʼautor, com ara els motius dʼinspiració egípcia: «Tota lʼestètica egípcia és pròpia dʼell, i lʼaplicarà en alguns dels seus edificis; però, a més, en aquest cas no es tracta de res allunyat del que es reprodueix». Amb això es refereix al contingut de lʼarca de lʼaliança, els deu manaments, que Déu dóna a Moisès justament quan el poble jueu fuig dʼEgipte.
Lʼarquitecte i mestre dʼobres Josep Vilaseca (1848-1910), conegut fonamentalment per la construcció de lʼArc de Triomf de Barcelona amb motiu de lʼExposició Universal del 1888, és també autor, entre altres obres, de la casa Bruno Cuadros, coneguda com la Casa dels Paraigües, i el panteó per a la família Batlló, al cementiri de Montjuïc.