Els briozous antàrtics donen pistes sobre els canvis ambientals en els oceans

Acidificació oceànica: una amenaça per als organismes marins

A escala global, lʼexcés de CO2 atmosfèric és absorbit per les aigües de lʼoceà i provoca canvis en la química de lʼaigua (disminució del pH o acidificació oceànica). «Els organismes calcificadors que habiten en regions polars són especialment vulnerables als efectes de lʼacidificació oceànica, un procés que està reduint la capacitat de molts organismes marins de calcificar i formar els esquelets de carbonat càlcic (CaCO3) que utilitzen com a estructura de suport i protecció contra depredadors», alerta Blanca Figuerola, primera autora de lʼestudi científic.

En aquestes espècies, la capacitat de calcificar depèn de les concentracions de carbonat càlcic (CaCO3) dissolt en la columna dʼaigua, i de la temperatura i la pressió en aquestes aigües. En particular, les aigües fredes de lʼoceà Antàrtic presenten concentracions més elevades de CO2 i menors de CaCO3, i això redueix la disponibilitat del carbonat necessari per al procés de calcificació.

Estudiant la mineralogia de lʼesquelet dels briozous

Lʼequip científic ha estudiat els efectes globals de lʼacidificació oceànica en quatre espècies de briozous antàrtics: Fasciculipora ramosa, Lageneschara lyrulata, Systenopora contracta i Melicerita obliqua, que són abundants a lʼÀntàrtida i estan molt distribuïts en un ampli barem de fondàries. A més, aquestes espècies poden incorporar quantitats significatives de magnesi al seu esquelet. Tal com apunta Figuerola, «els esquelets amb contingut elevat en magnesi són encara més solubles, i en conseqüència, més susceptibles a la acidificació oceànica en comparació amb els esquelets que presenten nivells baixos de magnesi».

Les conclusions del nou treball, que avalua per primer cop la concentració de magnesi en els briozous antàrtics en funció de la profunditat, suggereixen que altres factors ambientals i biològics (diferents del pH) podrien tenir una influència més important en la incorporació del magnesi en la mineralogia esquelètica dʼaquests organismes. «Només lʼespècie Fasciculipora ramosa mostra una variabilitat en el contingut de magnesi a diferents profunditats, i això fa pensar que diferents factors ambientals i biològics poden tenir una influència variable depenent de l'espècie», subratlla Blanca Figuerola.

«Ara caldrà testar aquesta hipòtesi en altres espècies —continua— i també en les mateixes espècies estudiades però en rangs de profunditat més amplis i en altres zones antàrtiques, ja que el valor mínim de pH pot variar en profunditat depenent de les zones. En aquest sentit, ens interessa avaluar la variabilitat batimètrica en el contingut de magnesi, ja que els factors relacionats amb la profunditat tenen el potencial de proporcionar un model anàleg per a futurs canvis en la mineralogia de l'esquelet dels organismes calcificadors. Això és degut al fet que el pH oceànic disminueix en profunditat, amb un valor mínim de <7,7, que correspon al pH previst en aigües poc profundes en els pròxims 85 anys».

Protegir els esculls marins, protegir la biodiversitat

Els esquelets dels briozous —com el dels coralls— constitueixen sovint l'estructura bàsica de petits esculls marins en forma de taques (coneguts com a patch reefs) i contribueixen a la formació dels coneguts esculls coral·lins, uns ecosistemes fràgils i molt sensibles a lʼacidificació oceànica. Aquests ecosistemes són de gran valor ecològic i social, tant per lʼelevada biodiversitat que presenten com pels serveis ecosistèmics que ofereixen: creació d'hàbitats que són utilitzats com a zones de reproducció, d'alimentació o refugi per a moltes espècies d'interès comercial, etc. «Per tant, l'impacte negatiu de l'acidificació oceànica en aquests organismes pot tenir també conseqüències negatives en moltes altres espècies marines de nivells tròfics superiors», alerta Blanca Figuerola.

La investigadora de la UB continuarà l'estudi dels briozous marins en diferents zones de lʼÀrtic i de la península antàrtica —una de les regions de la Terra on lʼescalfament és més ràpid—, en el marc dʼun nou projecte que liderarà a lʼInstitut dʼOceanologia (Polònia) amb el suport del Centre dʼEstudis Polars. Figuerola és una de les integrants del projecte Distantcom, que és la continuació dels projectes Ecoquim i Actiquim, dirigits per la professora Conxita Àvila, de la Facultat de Biologia i lʼIRBio, per estudiar lʼecologia química de les comunitats dʼinvertebrats marins a lʼAntàrtida. En el nou projecte, que té la col·laboració de la Dra. Àvila, sʼestudiaran les mostres de briozous recollides durant lʼúltima campanya antàrtica Distantcom-1, iniciada el desembre del 2015.

Cal recordar que lʼequip de la UB i lʼIRBio dirigit per Conxita Àvila ha contribuït a la descoberta del primer cuc menjaossos del gènere Osedax al continent antàrtic i al Mediterrani, del nemertí Antarctonemertes riesgoae, amb una insòlita conducta reproductiva, i de lʼanèl·lid Parougia diapason, una nova espècie descoberta a lʼilla Decepció, entre dʼaltres, a lʼarxipèlag de les Shetland del Sud, a lʼoceà Antàrtic.

Referència de lʼarticle:

Figuerola, B.; Kuklinski, P.;Taylor, P. D. «Depth patterns in Antarctic bryozoan skeletal Mg-calcite: Can they provide an analogue for future environmental changes?», Marine Ecology Progress Series, novembre del 2015. Doi: 10.3354/meps11515