Fa relativament poc temps que la van nomenar degana de la Facultat, quins objectius sʼha fixat a curt i a llarg termini?
Quan ens vam presentar a les eleccions com a equip deganal, vam voler fer una diagnosi de quina era la realitat de la nostra Facultat i ens vam trobar amb un col·lectiu de professorat amb una gran implicació, amb un gran esperit de treball, amb una gran voluntat dʼinnovació educativa a les aules i amb un gran esperit de recerca. Per tant, un dels primers objectius era reconèixer la potencialitat del nostre col·lectiu i, en aquest sentit, continuar impulsant qualsevol iniciativa que dugués a terme. En el nostre mandat, doncs, lʼobjectiu més important és intentar treballar per una Facultat que reconegui les persones i que valori la tasca dels nostres companys. En segon lloc, ens proposem continuar treballant per impulsar la docència de qualitat a través del suport als equips docents i les accions dʼinnovació docent. Hi hauria també un tercer bloc —molt important— que és, no només la transferència del coneixement, sinó també la relació amb la societat. Potser pel lloc físic on som, i també per altres motius històrics, la nostra Facultat viu una mica dʼesquena a la societat. Per això ens plantegem accions concretes de comunicació per explicar què fem i què podem fer, i com podem treballar conjuntament amb altres agents socials.
La Facultat ofereix ensenyaments de Pedagogia, Educació Social, Psicopedagogia i Treball Social. El perfil de lʼestudiant varia en funció de lʼespecialització que vol fer? En quin sentit?
És un perfil molt similar. Són nois i noies molt implicats socialment i molt preocupats pel que passa. Molts treballen, i ho fan en feines molt relacionades amb lʼàmbit social (monitors de menjador, monitors dʼesplai, etc.), i amb moviments associatius diversos. I potser sí que hi ha una mica de diferència, en concret, pel que fa a lʼalumnat que es matricula a Educació Social i a Treball Social, molt sensibilitzats i motivats respecte a les seves futures professions.
Les sortides professionals dʼun llicenciat en Pedagogia són moltes i molt diverses tant en lʼàmbit educatiu, com en el social o lʼempresarial. Quines són les tasques que ha dut a terme tradicionalment un pedagog?
El pedagog tradicionalment sʼha mogut en lʼàmbit de lʼeducació formal. Les seves tasques i funcions se situen en el treball en equips dʼassessorament i suport tant a mestres com a professors, des dʼuna perspectiva didàctica i pedagògica.
Però la realitat social, en constant canvi, implica, necessàriament, especialitzacions emergents en lʼàmbit de la Pedagogia.
Sí, efectivament, entre totes les sortides professionals que oferim, la de pedagog és clarament la més versàtil. Hi ha pedagogs als instituts i a les escoles, però també poden exercir als museus, a les empreses, a diferents llocs de lʼAdministració i també a qualsevol institució on sʼhagi de fer una lectura pedagògica de les tasques que duu a terme. Així mateix, hi ha pedagogs que treballen en àmbits relacionats amb la tercera edat i en el món de lʼempresa, concretament, en els departaments de formació. I, finalment, hi ha també un nou sector, que apareix cada vegada amb més força, relacionat amb les TIC. En aquest sentit, actualment moltes editorials, en els seus departaments de formació mitjançant tecnologies, incorporen pedagogs que seqüencien didàcticament determinats continguts i els preparen per als usos didàctics a la xarxa.
Vostè, concretament, ha dedicat bona part de la seva recerca als usos didàctics de les TIC, oi?
Sí, des de fa temps treballo en els usos educatius de les TIC. Mʼhe centrat bàsicament en lʼeducació universitària, així com en la perspectiva de gènere, en el biaix de gènere que incorporen les tecnologies i en lʼaparició de lʼesquerda digital.
Quines aptituds i qualitats creu que ha de tenir una persona per esdevenir un bon pedagog?
Jo crec que el més important és que tingui una gran capacitat per relacionar-se socialment. Les nostres són professions que demanen una interrelació constant amb les persones, algunes amb necessitats especials, tant en sentit educatiu com social. Per tant, necessitem gent oberta, amb habilitats comunicatives i socials, persones que tinguin prou recursos per afrontar situacions problemàtiques.
Des del Govern es proposen i es duen a terme contínuament, amb millors o pitjors resultats, reformes educatives. Què és el que no acaba de rutllar?
A mi, personalment, em sembla que el problema és que quan des del Govern es plantegen reformes educatives, aquestes esdevenen eines polítiques. Qualsevol partit polític, en el moment que mana, es planteja una reforma educativa per justificar o per emmarcar allò que espera, els seus objectius, sense cap voluntat de conciliació amb els grups que estan a lʼoposició. Alhora, però, per a lʼoposició també és un instrument polític, de desgast. No hi ha cap voluntat de pacte. Ara mateix ho hem vist a Madrid amb el Pacte Nacional per a lʼEducació que impulsava el ministre Gabilondo: finalment, el PP se nʼha retirat. El problema no són les reformes sinó la lectura política que seʼn fa.
Quines són les diferències principals entre lʼensenyament de Psicopedagogia i el de Pedagogia?
Fins ara Pedagogia havia estat una llicenciatura i, en canvi, Psicopedagogia un segon cicle. A partir del curs vinent Psicopedagogia serà un màster universitari adaptat a lʼespai europeu dʼeducació superior (EEES) i, per tant, també serà molt més especialitzat i es diferenciarà tant en la formació i com en les competències professionals que es desenvoluparan. El psicopedagog se centra més en els processos de transició, de canvi i dʼorientació de persones amb diferents tipus de necessitats educatives.
Treball Social, és, potser, la més vocacional de les titulacions de la Facultat?
En realitat jo crec que tant Treball Social com Educació Social són molt vocacionals i reconegudes socialment. De fet, la Llei de dependència reconeix les dues figures i la necessitat que hi siguin. Fins i tot sʼha quantificat el nombre de treballadors dʼaquests dos sectors que caldran, i són dues professions amb moltes possibilitats de creixement.
Formeu persones que treballaran en els camps de lʼeducació no formal, la formació de persones adultes o de la tercera edat, la inserció social de persones vulnerables socialment, entre dʼaltres. No sempre deu ser agraïda aquesta feina...
Totes dues feines són dures i demanen molt als seus professionals, però els nostres estudiants tenen els coneixements i els recursos per enfrontar-sʼhi de la millor manera i amb la millor disposició.
Lʼoferta de màsters i postgraus és àmplia i variada (8 màsters oficials adaptats a lʼEEES i 13 programes de màster i postgrau propis). Una bona oferta de tercer cicle és una de les apostes de la Facultat?
Clarament sí. Fa dos anys que oferim els màsters oficials i estem en un procés continuat i sostingut dʼanàlisi de la qualitat. Pel que fa a lʼoferta de títols propis, el que volem és lligar-ho molt a la transferència de coneixement cap a la societat. Volem formar i donar resposta a les necessitats dels diferents agents socials i educatius que hi ha, i estem treballant perquè lʼoferta sigui diversificada i respongui a les necessitats reals de la societat.
Un element distintiu de la Facultat és el Pràcticum. En què consisteix i quins beneficis té per a lʼalumnat?
El Pràcticum ens permet anar més enllà de les aules universitàries i posar lʼestudiant en situacions reals en contextos professionals. En aquest sentit, doncs, el Pràcticum li serveix, en primer lloc, per conèixer lʼentorn professional en què es podrà desenvolupar posteriorment, i en segon lloc, per posar en joc totes les competències que ha anat aprenent durant la carrera. A més, el Pràcticum té un altre aspecte interessant, i és que reuneix/vincula els professionals de les empreses o les administracions dels centres de pràctiques amb el professorat de la Facultat, i es treballa conjuntament enllaçant els coneixements que requereix lʼestudiant en el món professional.
