Lʼaugment de les lipoproteïnes de molt baixa densitat podria afavorir la resistència a la insulina, un trastorn implicat en la diabetis de tipus 2

El treball ha estat dirigit pel grup de Manuel Vázquez Carrera, investigador de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica i de l'Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB.
El treball ha estat dirigit pel grup de Manuel Vázquez Carrera, investigador de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica i de l'Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB.
Recerca
(24/10/2017)

Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha descobert que les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL) poden provocar un empitjorament de la resistència a la insulina, un trastorn que afavoreix el desenvolupament de la diabetis de tipus 2. Segons els investigadors, els resultats obtinguts en ratolins suggereixen que l'increment de les VLDL —les partícules encarregades de transportar lípids com els triglicèrids a la sang— pot afavorir la resistència a la insulina, i per tant, incrementar el risc de patir aquest tipus de diabetis.

El treball ha estat dirigit pel grup de Manuel Vázquez Carrera, investigador de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica i de l'Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB.
El treball ha estat dirigit pel grup de Manuel Vázquez Carrera, investigador de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica i de l'Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB.
Recerca
24/10/2017

Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha descobert que les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL) poden provocar un empitjorament de la resistència a la insulina, un trastorn que afavoreix el desenvolupament de la diabetis de tipus 2. Segons els investigadors, els resultats obtinguts en ratolins suggereixen que l'increment de les VLDL —les partícules encarregades de transportar lípids com els triglicèrids a la sang— pot afavorir la resistència a la insulina, i per tant, incrementar el risc de patir aquest tipus de diabetis.

El treball, publicat a la revista científica Diabetologia , ha estat dirigit pel grup de Manuel Vázquez Carrera, investigador de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica i de l' Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB, i membre del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM). També hi han participat investigadors del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Sant Pau i la Universitat de Connecticut.

La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que ajuda que la glucosa que prové dels aliments entri a les cèl·lules per obtenir energia. La resistència a la insulina és una condició en la qual les quantitats normals d'aquesta hormona són insuficients per complir la seva funció. Aquesta situació pot arribar a provocar la diabetis de tipus 2, una malaltia crònica que mal controlada pot causar problemes de circulació, al cor, als ulls, als ronyons i en altres òrgans.

Estudi amb cèl·lules musculars de ratolins

El treball s'ha fet amb cèl·lules musculars de ratolins, que formen part del teixit que més glucosa utilitza en resposta a l'acció de la insulina, amb l'objectiu de comprovar l'impacte de l'augment de les VLDL en la resistència a aquesta hormona. «Fins ara sabíem que la resistència a la insulina provoca dislipèmia aterogènica, que s'inicia amb un augment de les VLDL —i per tant de triglicèrids— que acaba provocant una reducció del colesterol HDL i de les partícules de colesterol LDL més petites i denses que s'associen a un augment del risc de patir malaltia cardiovascular. En canvi, es desconeixia quin era l'efecte de les VLDL en la resistència a la insulina», explica Manuel Vázquez Carrera.

Els resultats mostren que les VLDL poden provocar un increment de la resistència a la insulina, que precedeix i prediu el desenvolupament de diabetis de tipus 2. «Aquestes lipoproteïnes —continua l'investigador— incrementen un procés conegut com a estrès del reticle endoplasmàtic, que afavoreix la inflamació i la resistència a la insulina. També hem demostrat que el component de les VLDL que afavoreix aquests processos seria una apoproteïna que forma part de les VLDL, lʼApoCIII».

Reduir els triglicèrids

Segons els investigadors, aquest estudi mostra la necessitat de prestar més atenció a l'increment dels triglicèrids en els pacients diabètics i obre la porta al disseny de tractaments més agressius per reduir-los. «Com que aquests resultats semblen indicar que els triglicèrids són un altre factor que pot contribuir a provocar resistència a la insulina i diabetis de tipus 2, un millor control de les VLDL-triglicèrids podria ser una teràpia adequada per reduir el risc de patir aquesta malaltia» , assenyala Manuel Vázquez.

Lʼobjectiu següent del grup és demostrar en pacients que aquesta estratègia dirigida a reduir els triglicèrids de manera agressiva és capaç de retardar o prevenir el desenvolupament de la resistència a la insulina i la diabetis de tipus 2.

Referència de lʼarticle:

G. Botteri, M. Montori, A. Gumà, J. Pizarro, L. Cedó, J. C. Escolà-Gil, D. Li, E. Barroso, X. Palomer, A. B. Kohan, M. Vázquez-Carrera. «VLDL and apolipoprotein CIII induce ER stress and inflammation and attenuate insulin signalling via Toll-like receptor 2 in mouse skeletal muscle cells». Diabetologia, agost de 2017. Doi: https://doi.org/10.1007/s00125-017-4401-5