Una campanya arqueològica troba eines neandertals de més de 40.000 anys dʼantiguitat a la cova del Trader de Cubelles
Les excavacions arqueològiques del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP) al jaciment de la cova del Trader, a Cubelles (Garraf), han tret a la llum eines de més de 40.000 anys dʼantiguitat fabricades per poblacions neandertals. Els treballs també han permès descobrir nivells dʼexcavació més recents que podrien correspondre a la transició entre els neandertals i els primers Homo sapiens. Dʼaquesta manera, el jaciment de la cova del Trader sʼafegeix a dʼaltres dʼexcavats pel SERP al litoral del Baix Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat (Castelldefels, Sitges, Calafell, Cunit...) i evidencia la importància dʼaquesta àrea geogràfica per a lʼestudi de les poblacions humanes dʼentre 43.000 i 37.000 anys dʼantiguitat i per investigar el com i el quan de la desaparició de lʼhome de Neandertal.
Les excavacions arqueològiques del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP) al jaciment de la cova del Trader, a Cubelles (Garraf), han tret a la llum eines de més de 40.000 anys dʼantiguitat fabricades per poblacions neandertals. Els treballs també han permès descobrir nivells dʼexcavació més recents que podrien correspondre a la transició entre els neandertals i els primers Homo sapiens. Dʼaquesta manera, el jaciment de la cova del Trader sʼafegeix a dʼaltres dʼexcavats pel SERP al litoral del Baix Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat (Castelldefels, Sitges, Calafell, Cunit...) i evidencia la importància dʼaquesta àrea geogràfica per a lʼestudi de les poblacions humanes dʼentre 43.000 i 37.000 anys dʼantiguitat i per investigar el com i el quan de la desaparició de lʼhome de Neandertal.
«Fa quinze anys, aquesta zona del sud del Llobregat es considerava un buit en jaciments dʼèpoca plistocènica, és a dir, de més de 12.000 anys dʼantiguitat, mentre que ara es revela com un nucli de concentració de població eneolítica i paleolítica», explica lʼarqueòleg Artur Cebrià. Actualment, en el marc del projecte del SERP Substitucions humanes i transformacions econòmiques al Penedès-Garraf, liderat pel catedràtic de Prehistòria de la UB Josep M. Fullola, sʼestan excavant els jaciments de la Balma de la Griera i la cova Foradada, a Calafell, i lʼavenc de Sant Antoni, a Cunit, amb subvencions procedents de projectes de recerca finançats pel Servei dʼArqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri dʼEconomia, Indústria i Competitivitat. La troballa a la cova del Trader completa i reforça la informació aconseguida fins ara i obre la possibilitat de trobar restes plistocèniques en una sèrie de petites cavitats i balmes del litoral del Baix Penedès.
Lʼexcavació a la cova del Trader ha estat a càrrec dels arqueòlegs adscrits al SERP-UB Artur Cebrià, Mireia Pedro, Xavier Oms i Juan I. Morales, i té el suport de lʼAjuntament de Cubelles. Abans dʼaquestes excavacions, el jaciment es coneixia arran de les intervencions realitzades a finals dels anys cinquanta del segle XX per Joan Bellmunt i la Secció dʼArqueologia del Centre dʼEstudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Els materials procedents dʼaquests treballs es van dipositar als fons de la biblioteca i incloïen restes que demostraven lʼús de la cova com a espai funerari durant la prehistòria recent, entre els anys 4000 i 2000 aC.