Álvaro Giménez, director de Ciència i Exploració Robòtica de lʼESA: «Gaia és una missió molt important per a lʼESA, per a la ciència i per a lʼastronomia»

En totes les missions del programa científic de lʼESA nʼhi ha, tant a través del sector industrial com de la comunitat científica. Això constitueix un canvi essencial, que ha estat possible gràcies a inversions que es van fer en el passat i que ara hem dʼaprofitar. A part de les missions que ja estan en funcionament, actualment nʼhi ha tres en marxa al programa científic: Gaia, el llançament del qual està previst el 2013; LISA Pathfinder, una missió més tecnològica que científica que es llançarà el 2014, i BepiColombo, la missió a Mercuri que es llançarà el 2015.

 

Gaia és una missió molt important per a lʼESA, per a la ciència i per a lʼastronomia, i on com bé dius, hi ha una participació molt important de la UB. Lʼobjectiu dʼaquesta missió és construir un mapa de la nostra galàxia en tres dimensions, la qual cosa permetrà catalogar més de mil milions dʼestrelles. Serà una eina crucial per entendre la formació i lʼevolució de la nostra galàxia. Queda molt poc per al llançament de la missió Gaia. El satèl·lit es llançarà en un coet Soyuz des de Kourou, el Centre Espacial Europeu a la Guyana Francesa, i és realment una missió molt complexa. Necessitem calibrar amb molta precisió tots els components de lʼinstrument, cal fer proves de mesura molt precises del plànol focal, els camins òptics, etc. I totes aquestes proves es fan a la Terra, per la qual cosa hem de simular la falta de gravetat, ja que evidentment el satèl·lit recollirà les dades en òrbita. Actualment aquestes proves sʼestan fent al centre de Tolosa de Llenguadoc.

Un altre tema en el qual estem treballant molt, i on hi ha una participació essencial de la UB, és en el que sʼanomena DPAC, el sistema de processament de dades que respon preguntes com ara: què es fa amb les dades que arriben del satèl·lit Gaia?, com es converteixen en informació científica? No és gens senzill, perquè el satèl·lit envia uns bits que cal convertir en informació científica. Estem parlant de mil milions dʼestrelles i de moltes dades de cadascuna dʼelles, i a més, cada dada de cada estrella cal corregir-la i mesurar-la. Per dur a terme aquest treball de disseny, gestió i reducció de les dades de Gaia es va crear un gran consorci europeu, en el qual participa la UB.

Hi ha oportunitats per als estudiants de la UB a lʼESA? Quins perfils es busca principalment?
Hi ha oportunitats de treball tant per a enginyers com per a científics. En realitat, lʼESA no és el lloc natural per als científics, ja que és una agència de servei que sʼencarrega de proporcionar ajuda als científics que treballen a les universitats europees. En qualsevol cas, sí que és un bon lloc per a un científic que vol dirigir la seva carrera cap a lʼadministració o cap al servei (processament de dades, etc.). Per als enginyers, per descomptat, hi ha oportunitats de feina. Actualment, Espanya, igual que Itàlia, té més gent treballant a lʼESA de la que li correspon per percentatge de contribució; en canvi, la representació alemanya quant a nombre treballadors és menor que la seva contribució. En desconec el motiu, suposo que la situació aquí hi ajuda, però hi ha molta gent molt bona que hi està treballant, fonamentalment a Holanda; també a París i a lʼESAC (Madrid), per descomptat.

A lʼESA es valora la formació i les persones que hi van de les universitats dʼaquí són gent preparada per al món real. És a dir, no són persones únicament teòriques sinó que són capaces de posar-se a treballar, gent assenyada i constructiva.

Aquest novembre es farà la reunió del Consell de lʼESA, a la qual assisteixen els ministres de cada país i en què es decideixen els pressupostos per als propers anys. Sóc optimista, crec que la situació no és tan dolenta com sembla, i considero que els països són conscients que invertir en lʼespai és rendible, dóna benefici. Europa amb prou feines té recursos naturals, però sí «cervells», gent formada. Així doncs, hem dʼinvertir en aquestes persones, perquè el dia que no les tinguem treballant en alguna cosa productiva, no tindrem res, ens convertirem en el parc temàtic de la resta del món.

Crec que els polítics en són conscients, així ho han estat venent a la societat, i per tant no sóc tan negatiu. A curt termini tindrem problemes, però el curt termini no és tan important aquí, perquè els projectes de lʼESA són tots de llarg termini, duren uns deu anys com a mínim. Ara mateix, estem treballant amb els pressupostos i en les activitats que es van decidir fa temps, de manera que no ens afecta tant la crisi. Sóc especialment optimista sobre el programa científic, que tothom entén que és la joia de la corona de lʼESA, cal defensar-lo i donar-li estabilitat. En ciència lʼestabilitat és la clau. No hem dʼincrementar els pressupostos, ningú demana que els doblin, però tampoc es poden reduir a la meitat. Hem de mantenir aquesta estabilitat pressupostària, que alhora és la base per donar estabilitat a la indústria i a les carreres científiques.

 

Sí, actualment tots els satèl·lits que lʼESA llança en òrbita terrestre tenen la capacitat de desorbitar, i les missions es dissenyen i es preparen dʼaquesta manera. Això abans no passava, la qual cosa efectivament va provocar un increment de les escombraries espacials. LʼESA controla els seus satèl·lits, però no els que llancen altres agències espacials.

El problema de les escombraries espacials amb prou feines té repercussió al programa científic —sí que en té en els satèl·lits dʼobservació de la Terra i de comunicacions— perquè des de fa uns anys estem intentant sortir de lʼòrbita terrestre. Els satèl·lits científics, com Gaia, els posem en òrbita en L2 (punt de Lagrange 2) a un milió i mig de quilòmetres de la Terra. L2 és una òrbita molt més neta des del punt de vista científic, que no representa un problema des del punt de vista de les escombraries espacials, ja que aquests satèl·lits no cauen mai a la Terra, ni afecten el que hi ha al voltant. En lʼòrbita L2 ara es troben, per exemple, Herschel i Planck. Quan aquests dos satèl·lits acabin la seva vida útil els podrem treure dʼòrbita i deixar-los en òrbita al voltant del Sol, on poden estar durant segles i no suposa cap problema.