Àlex Aguilar: «Fins i tot a Franco li agradava caçar balenes; es va fer instal·lar un canó al iot ʻAzorʼ i ho feia de manera esportiva»
«Digueu-me Ismael. Uns anys enrere —no cal precisar quants—, tenia pocs diners, o cap ni un, a la bossa, i no hi havia res de particular que mʼinteressés en terra, i vaig pensar dʼanar-meʼn a navegar una mica per veure la part líquida del món. És una manera que tinc de gitar la fel i de regular la circulació. (…) Això és el meu substitut de la pistola i la bala». Així comença una de les novel·les més famoses de la història de la literatura, Moby Dick. El seu autor, Herman Melville, va ser capaç de recrear la desesperada obsessió del capità Ahab per caçar una balena blanca, una història que es va convertir en una genial al·legoria de lʼànima inconquerible de lʼésser humà.
«Digueu-me Ismael. Uns anys enrere —no cal precisar quants—, tenia pocs diners, o cap ni un, a la bossa, i no hi havia res de particular que mʼinteressés en terra, i vaig pensar dʼanar-meʼn a navegar una mica per veure la part líquida del món. És una manera que tinc de gitar la fel i de regular la circulació. (…) Això és el meu substitut de la pistola i la bala». Així comença una de les novel·les més famoses de la història de la literatura, Moby Dick. El seu autor, Herman Melville, va ser capaç de recrear la desesperada obsessió del capità Ahab per caçar una balena blanca, una història que es va convertir en una genial al·legoria de lʼànima inconquerible de lʼésser humà.
Com els escriptors Melville o Philip Hoare, el Dr. Àlex Aguilar, catedràtic del Departament de Biologia Animal i director de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), va sentir la mateixa fascinació per aquest cetaci, un animal mític en moltes cultures, que ja apareix a les antigues escriptures com a protagonista directe de la història de Jonàs.
Dʼaquesta assimilació de la balena com a símbol del mal, de la seva caça a la península Ibèrica i dʼaltres anècdotes fins ara desconegudes pel gran públic és del que tracta el llibre Chimán. La pesca ballenera moderna en la península Ibérica (Publicacions i Edicions de la UB, 2013), lʼúltim treball dʼÀlex Aguilar, una obra que destil·la la seva experiència amb aquests grans mamífers marins al llarg de trenta-cinc anys dʼactivitat investigadora.
El llibre, presentat al Museu de la Pesca de Palamós aquest 25 de juliol amb la presència de lʼautor i el director dʼaquest museu, ja sʼhavia donat a conèixer públicament a final de lʼany passat a Barcelona, en un acte en què van intervenir lʼautor del llibre; el vicerector de Comunicació i Projecció de la UB, Dr. Pere J. Quetglas; lʼescriptor Pedro Zarraluki, i el periodista científic Xavier Duran. A més, hi va assistir Miguel López, antic arponer balener que va donar mort a lʼúltima balena capturada a lʼEstat espanyol.
Aguilar és director del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la UB, i pioner a Espanya en la investigació sobre lʼimpacte dʼagents químics contaminants en els ecosistemes marins i en la conservació dels mamífers marins. Ha organitzat nombrosos projectes de col·laboració internacionals i el seu treball amb mamífers marins ha ajudat a conèixer i preservar aquestes espècies, per exemple, supervisant-ne les tasques de rescat i evitant el risc dʼextinció de les foques mediterrànies. El 2004, va rebre el Premi Rei Jaume I a la protecció del medi ambient de la Generalitat Valenciana i la Fundació Valenciana dʼEstudis Avançats.
Ha fet diversos estudis sobre la pesca balenera a Galícia i sʼha especialitzat en la gestió de lʼexplotació i en la conservació dels grans vertebrats marins, tema sobre el qual assessora nombroses organitzacions internacionals, com ara la Comissió Balenera Internacional (IWC). Aquest llibre dóna llum a una història complexa i desconeguda per al gran públic fins avui: la pesca balenera a Espanya. Tal com diu ell mateix, lʼobjectiu del llibre era deixar una empremta dʼaquest fenomen en la «historiografia del país», i fer prendre consciència que «encara queda molt material per recollir i treballar».
La pesca de la balena sempre ha generat una atracció literària i artísticafascinant. Per què creu que ha estat així?