Sobre la complementarietat del treball dʼhistoriadors, físics i informàtics, Remesal afirma que «per als físics el projecte és una possibilitat dʼaplicar els models a dades reals, mentre que als historiadors els permet abastar i analitzar una base de dades de gran magnitud». A més del CEIPAC, són socis del projecte el grup de recerca de la UB PhysComp (coordinat per Albert Díaz Guilera), que es dedica a lʼestudi de xarxes complexes des de la perspectiva de la física estadística; el Barcelona Supercomputing Centre (Xavier Rubio), i la consultora SIRIS Academic, especialitzada en models semàntics i gestió del coneixement (Bernardo Rondelli).
Les àmfores es poden considerar el millor indicador per estudiar el comerç dʼaliments i la seva influència en lʼeconomia de lʼimperi romà, ja que estan presents en tot el món romà i contenen informació precisa similar a la que es pot trobar en les etiquetes i marques comercials dʼavui en dia. A partir de lʼàmplia base de dades dʼinformació sobre àmfores del CEIPAC, el projecte EPNet proposa un marc transdisciplinari per formular models de la dinàmica del comerç en el món romà i les seves rutes principals. Els autors del projecte parteixen del fet que altres sistemes estudiats per la física tenen propietats i comportaments similars als de les ciències socials. Val a dir que les xarxes complexes sʼhan aplicat ja a lʼanàlisi de lʼeconomia i el comerç entre empreses, bancs i països; el projecte EPNet proposa aplicar-les ara al comerç de lʼantiguitat en productes com ara el vi, lʼoli o les conserves de peix. Les simulacions informàtiques actuaran com una mena de «laboratori virtual» en què es formularan i es validaran, o no, hipòtesis sobre els mecanismes econòmics i polítics del món romà. Fins ara, les simulacions informàtiques sʼhan usat principalment per estudiar les societats prehistòriques però rarament sʼhavien aplicat per a etapes més recents, com és ara la història antiga. A més, EPNet també integrarà experts en anàlisi semàntica que contribuiran a definir els valors i paràmetres que sʼutilitzaran en les simulacions informàtiques.
El sistema comercial romà es considera la primera xarxa comercial europea complexa. Sʼhan proposat nombroses teories i hipòtesis sobre lʼorganització dʼaquest comerç, i com estava vinculat a la gestió de lʼexèrcit i la política de lʼimperi. Hi ha autors que consideren el comerç romà com un model específic sense cap connexió amb les economies modernes; mentre que dʼaltres el veuen com un predecessor de les economies globalitzades de lʼactualitat, i pensen que es pot explicar mitjançant les noves teories econòmiques. El projecte EPNet permetrà una altra aproximació a aquest debat, que fins ara sʼha mantingut en el terreny especulatiu.
José Remesal (Lora del Río, Sevilla, 1948) és especialista en la vida econòmica i política de lʼimperi romà i en la recerca de les xarxes comercials basades en la producció, la distribució i el consum dʼaliments, sobretot de lʼoli dʼoliva provinent dʼHispània, com també en lʼestudi de lʼepigrafia amfòrica. Dirigeix el grup CEIPAC i la col·lecció de publicacions Instrumenta (Publicacions i Edicions de la UB). És, juntament amb José M. Blázquez i des de fa més de vint anys, director de les excavacions del mont Testaccio, un pujol artificial a la ciutat de Roma format per les deixalles dʼaproximadament vint-i-sis milions dʼàmfores trencades. És membre de la Fundació Alexander von Humboldt, de lʼInstitut Nacional dʼEstudis Romans, de la Casa de Velázquez, de la Reial Acadèmia de la Història, de lʼOficina de la Unió Internacional dʼAcadèmies, de lʼInstitut Arqueològic Alemany, de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres, i Premi dʼHumanitats de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Autor de més dʼun centenar de treballs científics publicats en catorze països i en set llengües, entre les seves obres es poden esmentar La annona militaris y la exportación de aceite bético a Germania (Madrid, 1986); Die Heeresversorgung und die wirtschaftlichen Beziehungen zwischen der Baetica und Germanien (Stuttgart, 1997); Estudios sobre el monte Testaccio (Roma, juntament amb J. M. Blázquez, sis volums); Celti (Peñaflor) (Universitat de Southampton, 2000; juntament amb S. Keay i J. Creighton); Carlos Benito González de Posada (1745-1831): Vida y obra de un ilustrado entre Asturias y Cataluña (Madrid, 2013, conjuntament amb J. M. Pérez Suñé).
En la darrera convocatòria dʼ
advanced grants de lʼERC sʼhan concedit ajuts de fins a 3,5 milions dʼeuros cadascun a 284 investigadors de primera línia, seleccionats entre 2.400 candidats, que estan fent recerca a Europa. Els projectes que han presentat aquests experts abasten un ventall ampli de disciplines i temes, des de la vida a Mart, fins a virus que eliminin cèl·lules canceroses o els mecanismes moleculars que hi ha darrere la malaltia dʼAlzheimer. Lʼobjectiu dels
advanced grants és impulsar la recerca europea i fer-la més competitiva a escala mundial. Aquests ajuts de lʼERC donen suport a investigadors dʼexcel·lència que treballen en projectes de recerca en camps emergents, en lʼanomenada
recerca de frontera, que siguin capaços de fer avançar els límits del coneixement. Actualment a la UB, a més del catedràtic José Remesal, han obtingut
advanced grants la catedràtica Susana Narotzky, del Departament dʼAntropologia Cultural i dʼHistòria dʼAmèrica i Àfrica, pel projecte Grassroots economics: meaning, project and practice in the pursuit of livelihood (
GRECO); Peter Wagner, del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials, pel projecte Trajectòries de modernitat: comparació de les varietats europees i no europees (
TRAMOD), i Mel Slater, del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic, pel projecte Transcendir la realitat: activar les respostes en els entorns virtuals mitjançant un enriquiment sensorial (
TRAVERSE).
