Una recerca en jaciments de França i Itàlia il·lustra les característiques acústiques dels indrets amb art rupestre

Les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so. Foto: © Margarita Díaz-Andreu & Tommaso Mattioli.
Les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so. Foto: © Margarita Díaz-Andreu & Tommaso Mattioli.
Recerca
(30/06/2017)

Una recerca publicada a Journal of Archaeological Science  estudia com les poblacions neolítiques als jaciments de Baume Brune (Vaucluse, França) i a la vall dʼIvidoro (Pulla, Itàlia) tenien en compte les propietats acústiques, concretament lʼeco, a lʼhora dʼescollir quins llocs decorarien amb pintures rupestres. «Els resultats obtinguts mostren com les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so», apunta una de les autores de lʼarticle, Margarita Díaz Andreu, professora dʼinvestigació dʼICREA de la Secció de Prehistòria i Arqueologia del Departament dʼHistòria i Arqueologia de la UB.

Les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so. Foto: © Margarita Díaz-Andreu & Tommaso Mattioli.
Les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so. Foto: © Margarita Díaz-Andreu & Tommaso Mattioli.
Recerca
30/06/2017

Una recerca publicada a Journal of Archaeological Science  estudia com les poblacions neolítiques als jaciments de Baume Brune (Vaucluse, França) i a la vall dʼIvidoro (Pulla, Itàlia) tenien en compte les propietats acústiques, concretament lʼeco, a lʼhora dʼescollir quins llocs decorarien amb pintures rupestres. «Els resultats obtinguts mostren com les poblacions prehistòriques entenien el paisatge no només en funció dels elements tangibles, sinó també dels intangibles, com el so», apunta una de les autores de lʼarticle, Margarita Díaz Andreu, professora dʼinvestigació dʼICREA de la Secció de Prehistòria i Arqueologia del Departament dʼHistòria i Arqueologia de la UB.

Díaz Andreu fa anys que investiga en lʼàmbit de lʼarqueoacústica, és a dir, lʼús que feien del so les societats del passat. En aquest cas, sʼha estudiat el faralló rocós de Baume Brune i la gola de la vall dʼIvidoro. A les dues zones hi ha nombrosos abrics formats a les roques, però només alguns presenten art rupestre. Els investigadors han constatat que els abrics amb més bon eco són els que tenen més pintures i on aquestes són més representatives. «Això vol dir que hi ha una forta probabilitat que les poblacions neolítiques fessin servir lʼecolocalització per seleccionar els abrics on representarien les pintures rupestres», expliquen els investigadors.

 
Respecte a recerques anteriors, en aquesta ocasió els investigadors han millorat la tècnica per identificar les propietats sonores dels indrets. Si fins ara sʼutilitzava la tècnica binaural (amb dos micròfons per enregistrar el so, a imitació de les dues oïdes humanes, tècnica emprada per altres equips, per exemple, a Finlàndia), ells han utilitzat la tècnica ambisònica, que enregistra el so mitjançant un micròfon compacte integrat per múltiples micròfons col·locats en forma dʼesfera. Es tracta dʼun sistema que permet millorar la precisió. A més, han aconseguit que lʼequip necessari per prendre les mesures acústiques sigui de petites dimensions i, per tant, més fàcil de transportar fins als indrets amb pintures rupestres, sovint en localitzacions muntanyoses dʼaccés difícil.
 
T. Mattioli, A. Farina, P. Armelloni, E. Hameau, M. DíazAndreu. «Echoing landscapes: echolocation and the placement of rock art in the Central Mediterranean»,Journal of Archaeological Science, juliol de 2017.
Doi: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440317300626