Una nova molècula podria millorar el tractament contra la diabetis de tipus 2 i la malaltia del fetge gras no alcohòlic

En el nou treball, publicat a la revista British Journal of Pharmacology, també hi participen membres dels equips dirigits pels investigadors Francesc Villarroya, de la Facultat de Biologia i de l'IBUB, membre del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) i de lʼInstitut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), i Santiago Vázquez, de la Unitat de Química Farmacèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la UB i de lʼIBUB. 

Diabetis: a la recerca de fàrmacs actius per via oral

L'hormona FGF21 —el factor de creixement fibroblàstic 21— és un factor endocrí amb un paper decisiu en el metabolisme energètic com a agent antidiabètic i antiobesitat. Aquesta hormona, sintetitzada fonamentalment pel fetge, es perfila com una diana terapèutica potencial per tractar la diabetis mellitus de tipus 2 i la malaltia del fetge gras no alcohòlic, dues patologies que solen iniciar-se a causa de lʼobesitat i de la resistència a la insulina. No obstant això, els compostos anàlegs a lʼFGF21 que han mostrat activitat farmacèutica en models animals han de ser injectats per via subcutània, i a més, poden generar alguns efectes secundaris (pèrdua de massa òssia, augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, etc.).

Segons el nou estudi preclínic, els nivells de lʼFGF21 en fetge i plasma es poden augmentar a través de lʼadministració per via oral de la molècula EPB‐53. «Aquest efecte és possible perquè lʼEPB-53 és una molècula que activa lʼHRI (cinasa EIF2-alfa regulada pel grup hemo), una cinasa capaç de potenciar un factor de transcripció implicat en lʼaugment de lʼFGF21, que redueix la intolerància a la glucosa i lʼesteatosi hepàtica en ratolins alimentats amb una dieta rica en greixos», detalla lʼinvestigador Manuel Vázquez-Carrera, del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la UB.

Un problema creixent de salut global

Les conclusions del nou treball confirmen que lʼús dels compostos inductors de lʼFGF21 podria donar pas a noves estratègies terapèutiques per tractar la diabetis mellitus de tipus 2 i la malaltia del fetge gras no alcohòlic dʼuna manera similar a com ho fan els compostos anàlegs per via subcutània.

Segons Vázquez-Carrera, en futures recerques sʼespera constatar que aquests compostos no causarien els efectes adversos que sʼhan descrit amb alguns anàlegs de lʼFGF21. «Per això, estem treballant en el desenvolupament de nous activadors de lʼHRI amb millors característiques farmacocinètiques per tractar tant la diabetis mellitus de tipus 2 com lʼesteatohepatitis no alcohòlica», ressalta lʼexpert.

Cal recordar que la incidència de la diabetis mellitus de tipus 2 sʼha disparat en la població durant els darrers anys i que els fàrmacs disponibles no poden controlar la progressió de la malaltia en tots els pacients. Al seu torn, la malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta una de cada quatre persones i per als casos més greus —lʼesteatohepatitis no alcohòlica— encara no hi ha cap fàrmac específic aprovat. Trobar nous fàrmacs que puguin administrar-se per via oral és, doncs, un dels reptes en biomedicina per millorar lʼatenció sanitària a milions de persones dʼarreu del món afectades per aquestes patologies metabòliques.