Una nova mirada sobre el professor José María Valverde

Portada del llibre.
Portada del llibre.
(14/02/2011)

Lʼinvestigador de la Unitat dʼEstudis Biogràfics de la UB Jordi Amat, ha editat Fons José María Valverde (1942-1996). Fragments dʼuna biografia intel·lectual (Afers / CEHI) dins la col·lecció Els Papers del Pavelló de la República. Amat presenta un assaig interpretatiu i un perfil biogràfic al pròleg, i fa una acurada selecció dels materials (cartes, articles i textos) del fons custodiat al Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI).

Portada del llibre.
Portada del llibre.
14/02/2011

Lʼinvestigador de la Unitat dʼEstudis Biogràfics de la UB Jordi Amat, ha editat Fons José María Valverde (1942-1996). Fragments dʼuna biografia intel·lectual (Afers / CEHI) dins la col·lecció Els Papers del Pavelló de la República. Amat presenta un assaig interpretatiu i un perfil biogràfic al pròleg, i fa una acurada selecció dels materials (cartes, articles i textos) del fons custodiat al Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI).

Durant la seva llarga trajectòria com a professor i escriptor, José María Valverde va acumular una quantitat de documentació notable i heterogènia relacionada tant amb la seva literatura com amb la seva biografia intel·lectual. Aquests materials —28 caixes, en total— constitueixen el Fons Personal José María Valverde, dipositat al CEHI del Pavelló de la República, des del 2001. La vida i lʼobra de Valverde es poden reconstruir i analitzar, des de materials de la prehistòria literària del Valverde poeta dels primers anys quaranta fins als testimonis públics i privats de la repercussió que va provocar la mort dʼun dels homes de lletres més respectats de la cultura espanyola de la segona meitat del segle xx. Des de manuscrits inèdits a contractes editorials, passant per notes de lectura o retalls de premsa, el fons constitueix una invitació per resseguir lʼevolució de la cultura espanyola contemporània amb Valverde com a pivot. La correspondència que va mantenir amb figures, com ara Vicente Aleixandre, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez, José Luis López Aranguren, Ernesto Cardenal, Gabriel Ferrater, Mario Vargas Llosa o Fernando Savater, entre molts altres, esdevé un observatori per conèixer uns temps opacs en què lʼexpressió lliure de les idees estava proscrita. Especialment emocionant és la reacció admirada dels seus amics i coneguts quan va abandonar la seva Càtedra com a manifestació de protesta contra el franquisme.

José María Valverde (Valencia de Alcántara, 1926 — Barcelona 1996). Escriptor i catedràtic dʼEstètica de la UB, va ser un dels divulgadors dʼalta cultura més reconeguts de la postguerra i un dels poetes catòlics més interessants dʼaquest període. Va conrear la poesia (Enseñanzas de la edad, 1971; Poesías reunidas 1945-90, 1990, Premi Ciutat de Barcelona), lʼassaig (Nietzsche, de filólogo a Anticristo, 1992) i la història literària (Literatura de Hispanoamérica, 1977, en col·laboració amb Martí de Riquer). Al llarg dels anys cinquanta va transcendir les seves arrels, en un procés que el portaria a esdevenir un dissident intel·lectual contra el règim. Va exercir com a professor a Roma. Es va exiliar voluntàriament lʼany 1965 als EUA i al Canadà, en protesta per lʼexpulsió de la universitat dels professors Tierno Galván, Aranguren i García Calvo, on va viure i va exercir la docència fins al 1976. Durant els darrers anys de la seva vida, un cop va tornar a Barcelona, va esdevenir un dels assagistes de referència de les lletres de la democràcia.El 1990 va rebre el Premi Nacional de Traducció i el 1993 la Medalla dʼOr al Mèrit Artístic. A la seva mort, es va constituir a la UB la Càtedra Valverde, que atorga anualment un premi de literatura social.
Lʼany 2007, la UB va organitzar lʼexposició dʼhomenatge al professor Valverde «Imatges i paraules», que aplegava materials procedents del fons familiar, la Galeria Costa, lʼEditorial Planeta i el Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI) del Pavelló de la República, al qual la vídua Pilar Gefaell va fer donació de la biblioteca personal de Valverde, lʼany 2001.
 
Jordi Amat (Barcelona, 1978), filòleg i crític literari, és membre de la Comissió de Memòria Històrica de la Fundació i investigador de la Unitat dʼEstudis Biogràfics de la UB. Lʼany 2002 va publicar Luis Cernuda. Fuerza de soledad (Espasa) iniciant una prolífica producció centrada en la revisió dels autors espanyols de la segona meitat del segle xx i en les relacions entre la cultura castellana i catalana. Lʼany 2007 va guanyar el Premi Assaig Casa de América amb Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo (Península, 2007) sobre la relació entre intel·lectuals vinculats al franquisme amb autors catalans en els congressos de poesia de Segòvia (1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostel·la (1954). El 2008 va publicar (amb Betsabé Garcia) la biografia Roc Boronat (Pòrtic, 2008), sobre el fundador de lʼONCE. El 2009 va publicar (amb Blanca Bravo Cela i la col·laboració dʼAna Díaz-Plaja Taboada) Querido amigo, estimado maestro. Cartas a Guillermo Díaz-Plaja (1929-1984) (UB, 2009), una selecció de la seva correspondència, rebuda al llarg de 55 anys dʼintensa vida literària. També ha publicat una nova edició de les memòries de Dionisio Ridruejo. Lʼany 2009 va guanyar el premi Gaziel amb la publicació de la biografia de Ramon Trias Fargas Els laberints de la lliberat (La Magrana, 2009). Així mateix, també ha rebut el XIII Premi Octavi Pellissa pel projecte de la biografia de Josep Benet, titulada provisionalment Com una pàtria.