Una nova mirada sobre el professor José María Valverde
Lʼinvestigador de la Unitat dʼEstudis Biogràfics de la UB Jordi Amat, ha editat Fons José María Valverde (1942-1996). Fragments dʼuna biografia intel·lectual (Afers / CEHI) dins la col·lecció Els Papers del Pavelló de la República. Amat presenta un assaig interpretatiu i un perfil biogràfic al pròleg, i fa una acurada selecció dels materials (cartes, articles i textos) del fons custodiat al Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI).
Lʼinvestigador de la Unitat dʼEstudis Biogràfics de la UB Jordi Amat, ha editat Fons José María Valverde (1942-1996). Fragments dʼuna biografia intel·lectual (Afers / CEHI) dins la col·lecció Els Papers del Pavelló de la República. Amat presenta un assaig interpretatiu i un perfil biogràfic al pròleg, i fa una acurada selecció dels materials (cartes, articles i textos) del fons custodiat al Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI).
Durant la seva llarga trajectòria com a professor i escriptor, José María Valverde va acumular una quantitat de documentació notable i heterogènia relacionada tant amb la seva literatura com amb la seva biografia intel·lectual. Aquests materials —28 caixes, en total— constitueixen el Fons Personal José María Valverde, dipositat al CEHI del Pavelló de la República, des del 2001. La vida i lʼobra de Valverde es poden reconstruir i analitzar, des de materials de la prehistòria literària del Valverde poeta dels primers anys quaranta fins als testimonis públics i privats de la repercussió que va provocar la mort dʼun dels homes de lletres més respectats de la cultura espanyola de la segona meitat del segle xx. Des de manuscrits inèdits a contractes editorials, passant per notes de lectura o retalls de premsa, el fons constitueix una invitació per resseguir lʼevolució de la cultura espanyola contemporània amb Valverde com a pivot. La correspondència que va mantenir amb figures, com ara Vicente Aleixandre, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez, José Luis López Aranguren, Ernesto Cardenal, Gabriel Ferrater, Mario Vargas Llosa o Fernando Savater, entre molts altres, esdevé un observatori per conèixer uns temps opacs en què lʼexpressió lliure de les idees estava proscrita. Especialment emocionant és la reacció admirada dels seus amics i coneguts quan va abandonar la seva Càtedra com a manifestació de protesta contra el franquisme.