Èxit de la UB en el programa Horitzó 2020

La Universitat de Barcelona fa balanç de la seva reeixida participació en el programa europeu de recerca Horitzó 2020. En total, ha obtingut 190 projectes i ha captat prop de 80 milions d’euros, un 45 % més que en el programa anterior.

Cada any, l’Oficina de Projectes Internacionals de Recerca (OPIR) rep prop de 300 projectes que opten a finançament europeu. «La ràtio d’èxit de la UB ha estat al voltant del 13 %, una mica superior a la mitjana d’Horitzó 2020, que oscil·la entre el 12 i el 12,5 %», explica Iñaki Sánchez, director de l’OPIR. Una altra dada rellevant és que, «tenint en consideració els paràmetres emprats per la Comissió Europea, que inclouen els projectes individuals del Consell Europeu de Recerca (ERC) i les accions individuals Marie Skłodowska-Curie, el percentatge de projectes liderats per la UB és del 42 %», apunta Sánchez.

Cal destacar que els projectes individuals representen el 31,58 % del total i el 47,57 % del finançament obtingut, mentre que els col·laboratius representen el 68,42 % del conjunt i el 52,43 % del finançament.

«Aquestes dades il·lustren per què la UB és la primera universitat de l’Estat en els rànquings internacionals de referència, i reafirmen que és una universitat intensiva en recerca», explica Jordi Garcia, vicerector de Recerca. Aquest fet li ha merescut, per exemple, ser membre de la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU). «Però sobretot —remarca el vicerector—, aquestes dades reflecteixen el voluntarisme, l’esforç i la passió amb què ha treballat el personal investigador per estar, malgrat totes les complexitats i dificultats, en la primera línia de recerca en els diferents àmbits del coneixement i establir nombroses connexions internacionals del més alt nivell».

«Tal com diem en l’argot de recerca, “anar” a Europa no és gens fàcil», assegura Jordi Garcia. «En comparació amb altres entitats investigadores o universitats estrangeres, hi ha poc suport que es pugui oferir des de la Universitat per manca de pressupost. Per això, els projectes aconseguits impliquen un doble èxit per als investigadors i investigadores de la UB implicats», conclou.

Ciència excel·lent i formació de joves investigadors

El programa Horitzó 2020 s’estructura en pilars. Els pilars més rellevants per a la UB són el pilar 1, sobre ciència excel·lent; el pilar 2, sobre lideratge industrial, i el pilar 3, sobre reptes socials.

En relació amb els projectes del pilar 1 que atorga l’ERC , se n’han obtingut 23 (21 dels quals els lidera la UB). Aquesta dada representa el 12,11 % del total dels projectes i el 41,34 % del finançament obtingut. A més, enguany la UB ha aconseguit la seva primera Synergy Grant, una tipologia de projecte que, sota l’únic criteri de l’excel·lència, es concedeix a un consorci conformat per un màxim de quatre investigadors del més alt nivell. En el marc de les Synergy Grants, l’objectiu d’aquests consorcis és aportar expertesa per afrontar problemes de recerca especialment ambiciosos.

D’altra banda, la UB es manté com un important pol d’atracció de talent, fet que s’evidencia amb les 38 accions individuals Marie Skłodowska-Curie, en els quals els investigadors beneficiats han triat la UB com a institució d’acollida on volen dur a terme la seva recerca i complementar la seva formació.

Seguint amb les accions Marie Skłodowska-Curie, però en el seu vessant de formació de joves investigadors, la UB participa en 24 xarxes —en dues de les quals com a coordinadora—, fet que consolida el lideratge de la nostra Universitat en aquest àmbit. Per últim, cal mencionar els vint projectes obtinguts dins la tipologia Future and Emerging Technologies (FET), quatre dels quals estan liderats per la UB, que impliquen una recerca científica i tècnica d’alt risc lligada a la creació de noves tecnologies rupturistes.

En el pilar 2, que inclou els àmbits de la nanotecnologia, els materials avançats i la biotecnologia, com també les tecnologies de la informació i la comunicació i les de l’espai, la UB participa en vuit projectes, amb un import finançat d’1,8 milions d’euros.

Pel que fa a la participació de la UB en el pilar 3, és molt variable. Cal remarcar la presència de la Universitat en l’àmbit de la salut, amb quinze projectes, tres dels quals liderats per la UB, i en el de ciències socials i humanitats, amb divuit projectes, dels quals en coordina quatre. Altres àrees en què figura la UB són la seguretat alimentària, l’agricultura, la recerca sobre l’aigua, la bioeconomia o l’acció pel clima, el medi ambient i l’eficiència de recursos i matèries primeres, amb un total de dotze projectes.

Per últim, cal remarcar la participació de la Universitat de Barcelona en un projecte del programa EURATOM —per fomentar la formació en energia nuclear de fissió i de fusió— i en un altre del programa PRIMA —sobre recerca i innovació en l’espai mediterrani—; però, sobretot, s’ha de destacar l’èxit obtingut en el programa transversal Science with and for Society (SWAFS), que inclou temes d’ètica, educació científica, ciència oberta, igualtat de gènere o responsabilitat en la recerca. En aquest programa, la UB té un total de cinc projectes (dels quals en lidera tres), i un import finançat superior al milió i mig d’euros.

En resum, «la participació de la UB a Horitzó 2020 es pot considerar reeixida en línies generals, especialment comparada amb la dels programes marc anteriors», corrobora Sánchez. I puntualitza: «Tanmateix, encara hi ha marge de millora a escala global i, sobretot, en els projectes col·laboratius de caràcter més tecnològic», conclou.