Identificada en la cueva Simanya la colección de restos de neandertales más importante de Cataluña

Imagen de los trabajos de excavación arqueológica desde el interior de la cueva Simanya.
Imagen de los trabajos de excavación arqueológica desde el interior de la cueva Simanya.
Noticia | Investigación
(19/09/2023)

En el estudio también han participado otros investigadores procedentes del IPHES, del SERP y del MNCN-CSIC, así como de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela, de la Universidad de Alicante, del Instituto de Biología Evolutiva de la Universidad Pompeu Fabra, del Instituto Catalán de Paleontología, del Madrid Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universidad de Bolonia y del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. 

 

El conjunto está formado por 54 restos de neandertales 

Los restos hallados corresponden a tres individuos: un adulto, probablemente una mujer; un joven de once o doce años; y un niño de siete u ocho años. «De todo el conjunto destaca especialmente el individuo adulto, del que se han identificado restos de ambos brazos (hay un húmero entero y una mano prácticamente completa) y también de los pies, además de varias vértebras y costillas», comenta Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. También se ha identificado hasta diez piezas dentales y un fragmento de mandíbula. Dos de estos dientes pertenecen al individuo joven y los ocho restantes son compatibles con el adulto, aunque «no se puede descartar la posibilidad de que correspondan a más individuos», añade. 

El conjunto presenta rasgos anatómicos inequívocos que permiten adscribirlo claramente a los neandertales. Estos detalles no sólo ayudan a diferenciar a estos individuos de otras especies del género Homo, sino que, además, permiten entender mejor la filogeografía de los neandertales que poblaron Europa antes de la llegada de la especie Homo sapiens. Según Rosas, «los fósiles de la cueva Simanya ayudarán a esclarecer el papel que ha tenido la península Ibérica en la compleja historia evolutiva de los neandertales». En este sentido, este investigador, uno de los mejores expertos internacionales en neandertales, explica: «Hoy empezamos a saber que hay diferentes linajes de esta especie extinguida, pero en estos momentos todavía no conocemos los motivos de cómo y dónde se van originar». «Iberia y la cueva Simanya tienen mucho que decir en ese sentido», pronostica. 

«Las primeras dataciones realizadas indican que la presencia de neandertales en la cueva Simanya es más antigua que el límite del carbono 14, es decir, anterior a los 50.000 años», señala Juan Ignacio Morales, codirector de las excavaciones e investigador del IPHES y del SERP. El investigador también explica que actualmente se están aplicando técnicas de datación alternativas que deberían permitir determinar la antigüedad de los restos con mayor precisión. 

Los trabajos de campo han permitido constatar no sólo el uso que hicieron de la cueva los neandertales, sino también que la cavidad sirvió de refugio de hibernación tanto para el hueso pardo como para el hueso de las cavernas; un uso que se prolongó, al menos, hasta hace 42.000 años. Según Morales, mucho tiempo después la cueva fue utilizada de forma esporádica desde el Neolítico hasta tiempos mucho más recientes. 


La cueva Simanya, un enclave único para conocer a los neandertales
 

La cueva Simanya tiene más de 300 metros de recorrido y, por su accesibilidad, ha sido una de las cavidades más visitadas de Cataluña. 

«Uno de los objetivos del parque natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es aproximar a los visitantes al medio natural y al medio geológico y, al mismo tiempo, ofrecer un espacio para la investigación», explica el director del parque, Àngel Miño. «La geomorfología del parque, con agujas, barrancos, paredes, simas y cuevas, es una de las características singulares del espacio —continúa—. Una de las cavidades más conocidas del macizo de Sant Llorenç es la cueva Simanya, que los visitantes pueden conocer con los itinerarios guiados que organizamos desde la Diputación de Barcelona». 

El estudio de un conjunto de materiales depositados en las instalaciones del Museo de Arqueología de Cataluña procedentes de unas intervenciones de los años 1978 y 1979 alertó a los investigadores de la presencia de restos de neandertales en la cueva Simanya. Esto incentivó a los investigadores a iniciar un proyecto de investigación en 2020, con el objetivo principal de estudiar los restos fósiles humanos y el contexto arqueopaleontológico. Paralelamente, los recientes trabajos de excavación han permitido reconstruir el origen y la historia de los restos de neandertales, y recuperar otros nuevos. Asimismo, las herramientas de piedra recuperadas, los huesos de animales procesados ​​por los neandertales y las hogueras documentadas sugieren que la cueva Simanya fue un enclave significativo para las poblaciones del Paleolítico medio. 


La Catalunya Central, un territorio clave para los neandertales
 

La proximidad de la cueva Simanya a otros yacimientos arqueológicos del Paleolítico medio, como las cuevas del Toll (Moià), el abrigo Romaní (Capellades) o la cueva grande de Collbató, evidencia que la Cataluña Central fue un territorio clave para las actividades y asentamientos de los neandertales durante el Pleistoceno superior. 

En las próximas campañas de excavación, el equipo de investigación tiene previsto continuar los trabajos en el complejo cárstico de Simanya, incluyendo la cueva del Triangle y la cueva de la Canal, situadas a escasos cincuenta metros, con el objetivo de conocer con mayor profundidad el poblamiento prehistórico en este territorio clave. 


​​​​​​​Apoyo institucional y financiamiento 
 

Al acto han asistido representantes del Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña, de la Diputación de Barcelona, ​​del IPHES y de la UB, así como el director del Museo de Arqueología de Cataluña (MAC), Jusèp Boya Busquet, y el catedrático de Prehistoria y director del SERP, Josep Maria Fullola, junto con los codirectores de la excavación, Juan Ignacio Morales y Artur Cebrià, y también Antonio Rosas, quienes han contextualizado el yacimiento de la cueva Simanya y han presentado los restos de neandertales. 

Desde el punto de vista institucional, los resultados obtenidos son producto de las sinergias y del trabajo coordinado entre el Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña, mediante el Servicio del Patrimonio Arqueológico y Paleontológico y el MAC, y la Diputación de Barcelona, ​​a través del parque natural de San Lorenzo del Munt i l’Obac. 

La investigación arqueológica en la cueva Simanya se enmarca en el proyecto cuatrienal Transiciones culturales durante el Pleistoceno y el Holoceno en el litoral-prelitoral de Cataluña (ARQ001SOL-172-2022), vinculado al SERP y aprobado por el Departamento de Cultura, y en el proyecto PID2021-122356NB-I00, del MNCN-CSIC y la Fundación Palarq. Asimismo, recibe el apoyo de dos proyectos del SERP: PID2020-113960, del Ministerio, y el correspondiente al Grupo de Investigación de Calidad SGR-00337 de la Generalitat de Cataluña. Asimismo, las excavaciones reciben el apoyo y la financiación del parque natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac y de la Diputación de Barcelona, ​​los cuales han protegido el yacimiento y han organizado visitas guiadas. 

 

Referencia: 

Morales, J. I.; Cebrià, A.; Soto, M.; Rodríguez-Hidalgo, A.; Hernando, R.; Moreno-Ribas, E.; Lombao, D.; Rabuñal, J. R.; Martín-Perea, D. M.; García-Tabernero, A.; Allué, E.; García-Basanta, A.; Lizano, E.; Marquès-Bonet, T.; Talamo, S.; Tassoni, L.; Lalueza-Fox, C.; Fullola, J. M.; Rosas, A. «A new assemblage of Late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)». Frontiers in Earth Science, vol. 11, 2023. DOI: 10.3389/feart.2023.1230707. 

 

Imagen de los trabajos de excavación arqueológica desde el interior de la cueva Simanya.
Imagen de los trabajos de excavación arqueológica desde el interior de la cueva Simanya.
Noticia | Investigación
19/09/2023

En el estudio también han participado otros investigadores procedentes del IPHES, del SERP y del MNCN-CSIC, así como de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela, de la Universidad de Alicante, del Instituto de Biología Evolutiva de la Universidad Pompeu Fabra, del Instituto Catalán de Paleontología, del Madrid Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universidad de Bolonia y del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. 

 

El conjunto está formado por 54 restos de neandertales 

Los restos hallados corresponden a tres individuos: un adulto, probablemente una mujer; un joven de once o doce años; y un niño de siete u ocho años. «De todo el conjunto destaca especialmente el individuo adulto, del que se han identificado restos de ambos brazos (hay un húmero entero y una mano prácticamente completa) y también de los pies, además de varias vértebras y costillas», comenta Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. También se ha identificado hasta diez piezas dentales y un fragmento de mandíbula. Dos de estos dientes pertenecen al individuo joven y los ocho restantes son compatibles con el adulto, aunque «no se puede descartar la posibilidad de que correspondan a más individuos», añade. 

El conjunto presenta rasgos anatómicos inequívocos que permiten adscribirlo claramente a los neandertales. Estos detalles no sólo ayudan a diferenciar a estos individuos de otras especies del género Homo, sino que, además, permiten entender mejor la filogeografía de los neandertales que poblaron Europa antes de la llegada de la especie Homo sapiens. Según Rosas, «los fósiles de la cueva Simanya ayudarán a esclarecer el papel que ha tenido la península Ibérica en la compleja historia evolutiva de los neandertales». En este sentido, este investigador, uno de los mejores expertos internacionales en neandertales, explica: «Hoy empezamos a saber que hay diferentes linajes de esta especie extinguida, pero en estos momentos todavía no conocemos los motivos de cómo y dónde se van originar». «Iberia y la cueva Simanya tienen mucho que decir en ese sentido», pronostica. 

«Las primeras dataciones realizadas indican que la presencia de neandertales en la cueva Simanya es más antigua que el límite del carbono 14, es decir, anterior a los 50.000 años», señala Juan Ignacio Morales, codirector de las excavaciones e investigador del IPHES y del SERP. El investigador también explica que actualmente se están aplicando técnicas de datación alternativas que deberían permitir determinar la antigüedad de los restos con mayor precisión. 

Los trabajos de campo han permitido constatar no sólo el uso que hicieron de la cueva los neandertales, sino también que la cavidad sirvió de refugio de hibernación tanto para el hueso pardo como para el hueso de las cavernas; un uso que se prolongó, al menos, hasta hace 42.000 años. Según Morales, mucho tiempo después la cueva fue utilizada de forma esporádica desde el Neolítico hasta tiempos mucho más recientes. 


La cueva Simanya, un enclave único para conocer a los neandertales
 

La cueva Simanya tiene más de 300 metros de recorrido y, por su accesibilidad, ha sido una de las cavidades más visitadas de Cataluña. 

«Uno de los objetivos del parque natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es aproximar a los visitantes al medio natural y al medio geológico y, al mismo tiempo, ofrecer un espacio para la investigación», explica el director del parque, Àngel Miño. «La geomorfología del parque, con agujas, barrancos, paredes, simas y cuevas, es una de las características singulares del espacio —continúa—. Una de las cavidades más conocidas del macizo de Sant Llorenç es la cueva Simanya, que los visitantes pueden conocer con los itinerarios guiados que organizamos desde la Diputación de Barcelona». 

El estudio de un conjunto de materiales depositados en las instalaciones del Museo de Arqueología de Cataluña procedentes de unas intervenciones de los años 1978 y 1979 alertó a los investigadores de la presencia de restos de neandertales en la cueva Simanya. Esto incentivó a los investigadores a iniciar un proyecto de investigación en 2020, con el objetivo principal de estudiar los restos fósiles humanos y el contexto arqueopaleontológico. Paralelamente, los recientes trabajos de excavación han permitido reconstruir el origen y la historia de los restos de neandertales, y recuperar otros nuevos. Asimismo, las herramientas de piedra recuperadas, los huesos de animales procesados ​​por los neandertales y las hogueras documentadas sugieren que la cueva Simanya fue un enclave significativo para las poblaciones del Paleolítico medio. 


La Catalunya Central, un territorio clave para los neandertales
 

La proximidad de la cueva Simanya a otros yacimientos arqueológicos del Paleolítico medio, como las cuevas del Toll (Moià), el abrigo Romaní (Capellades) o la cueva grande de Collbató, evidencia que la Cataluña Central fue un territorio clave para las actividades y asentamientos de los neandertales durante el Pleistoceno superior. 

En las próximas campañas de excavación, el equipo de investigación tiene previsto continuar los trabajos en el complejo cárstico de Simanya, incluyendo la cueva del Triangle y la cueva de la Canal, situadas a escasos cincuenta metros, con el objetivo de conocer con mayor profundidad el poblamiento prehistórico en este territorio clave. 


​​​​​​​Apoyo institucional y financiamiento 
 

Al acto han asistido representantes del Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña, de la Diputación de Barcelona, ​​del IPHES y de la UB, así como el director del Museo de Arqueología de Cataluña (MAC), Jusèp Boya Busquet, y el catedrático de Prehistoria y director del SERP, Josep Maria Fullola, junto con los codirectores de la excavación, Juan Ignacio Morales y Artur Cebrià, y también Antonio Rosas, quienes han contextualizado el yacimiento de la cueva Simanya y han presentado los restos de neandertales. 

Desde el punto de vista institucional, los resultados obtenidos son producto de las sinergias y del trabajo coordinado entre el Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña, mediante el Servicio del Patrimonio Arqueológico y Paleontológico y el MAC, y la Diputación de Barcelona, ​​a través del parque natural de San Lorenzo del Munt i l’Obac. 

La investigación arqueológica en la cueva Simanya se enmarca en el proyecto cuatrienal Transiciones culturales durante el Pleistoceno y el Holoceno en el litoral-prelitoral de Cataluña (ARQ001SOL-172-2022), vinculado al SERP y aprobado por el Departamento de Cultura, y en el proyecto PID2021-122356NB-I00, del MNCN-CSIC y la Fundación Palarq. Asimismo, recibe el apoyo de dos proyectos del SERP: PID2020-113960, del Ministerio, y el correspondiente al Grupo de Investigación de Calidad SGR-00337 de la Generalitat de Cataluña. Asimismo, las excavaciones reciben el apoyo y la financiación del parque natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac y de la Diputación de Barcelona, ​​los cuales han protegido el yacimiento y han organizado visitas guiadas. 

 

Referencia: 

Morales, J. I.; Cebrià, A.; Soto, M.; Rodríguez-Hidalgo, A.; Hernando, R.; Moreno-Ribas, E.; Lombao, D.; Rabuñal, J. R.; Martín-Perea, D. M.; García-Tabernero, A.; Allué, E.; García-Basanta, A.; Lizano, E.; Marquès-Bonet, T.; Talamo, S.; Tassoni, L.; Lalueza-Fox, C.; Fullola, J. M.; Rosas, A. «A new assemblage of Late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)». Frontiers in Earth Science, vol. 11, 2023. DOI: 10.3389/feart.2023.1230707. 

 

En l’estudi també hi han participat altres investigadors procedents de l’IPHES,  del SERP i del MNCN-CSIC, així com de la Universitat Autònoma de Madrid, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, de la Universitat d’Alacant, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, de l’Institut Català de Paleontologia, del Madrid Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universitat de Bolonya i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


​​​​​​​El conjunt trobat està format per 54 restes de neandertal

Les restes trobades corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona; un jove d’onze o dotze anys, i un infant de set o vuit anys. «De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços (hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa) i també dels peus, a més de diverses vèrtebres i costelles», comenta Antonio Rosas, director del Grup de Paleoantropologia del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a deu peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu jove i les vuit restants són compatibles amb l’adult, tot i que «no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus», afegeix.

El conjunt presenta trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure’l clarament als neandertals. Aquests detalls no només ajuden a diferenciar aquests individus d’altres espècies del gènere Homo, sinó que, a més, permeten entendre millor la filogeografia dels neandertals que van poblar Europa abans de l’arribada de l’espècie Homo sapiens. Segons Rosas, «els fòssils de la cova Simanya ajudaran a esclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals». En aquest sentit, aquest investigador, un dels millors experts internacionals en neandertals, explica: «Avui comencem a saber que hi ha diferents llinatges d’aquesta espècie extingida, però a hores d’ara encara no coneixem els motius de com i on es van originar». «Ibèria i la cova Simanya tenen molt a dir en aquest sentit», pronostica.

«Les primeres datacions realitzades indiquen que la presència de neandertals a la cova Simanya és més antiga que el límit del carboni 14, és a dir, anterior als 50.000 anys», assenyala Juan Ignacio Morales, codirector de les excavacions i investigador de l’IPHES i del SERP. L’investigador també explica que actualment s’estan aplicant tècniques de datació alternatives que haurien de permetre determinar l’antiguitat de les restes amb més precisió.

Els treballs de camp han permès constatar no només l’ús que van fer de la cova els neandertals, sinó també que la cavitat va servir de refugi d’hibernació tant per a l’os bru com per a l’os de les cavernes; un ús que es va allargar, com a mínim, fins fa 42.000 anys. Segons Morales, molt temps després la cova va ser utilitzada de manera esporàdica des del Neolític fins a temps molt més recents.


La cova Simanya, un enclavament únic per conèixer els neandertals

La cova Simanya té més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya.

«Un dels objectius del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és aproximar els visitants al medi natural i al medi geològic i, alhora, oferir un espai per a la recerca», explica el director del parc, Àngel Miño. «La geomorfologia del parc, amb agulles, barrancs, parets, avencs i coves, és una de les característiques singulars de l’espai —continua—. Una de les cavitats més conegudes del massís de Sant Llorenç és la cova Simanya, que els visitants poden conèixer amb els itineraris guiats que organitzem des de la Diputació de Barcelona».

L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions dels anys 1978 i 1979 va alertar els investigadors de la presència de restes de neandertal a la cova Simanya. Això va incentivar els investigadors a iniciar un projecte de recerca l’any 2020, amb l’objectiu principal d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes de neandertal, i recuperar-ne de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d’animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.


La Catalunya Central, un territori clau per als neandertals

La proximitat de la cova Simanya a altres jaciments arqueològics del Paleolític mitjà, com ara les coves del Toll (Moià), l’abric Romaní (Capellades) o la cova gran de Collbató, evidencia que la Catalunya Central va ser un territori clau per a les activitats i els assentaments dels neandertals durant el Plistocè superior.

En les properes campanyes d’excavació, l’equip de recerca té previst continuar els treballs al complex càrstic de Simanya, incloent-hi la cova del Triangle i la cova de la Canal, situades a escassos cinquanta metres, amb l’objectiu de conèixer amb més profunditat el poblament prehistòric en aquest territori clau.


​​​​​​​Suport institucional i finançament

A l’acte hi han assistit representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de l’IPHES i de la UB, així com el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Jusèp Boya Busquet, i el catedràtic de Prehistòria i director del SERP, Josep Maria Fullola, juntament amb els codirectors de l’excavació, Juan Ignacio Morales i Artur Cebrià, ​​i també Antonio Rosas, els quals han contextualitzat el jaciment de la cova Simanya i han presentat les restes de neandertal.

Des del punt de vista institucional, els resultats obtinguts són producte de les sinergies i del treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i el MAC, i la Diputació de Barcelona, a través del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

La recerca arqueològica a la cova Simanya s’emmarca en el projecte quadriennal Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya (ARQ001SOL-172-2022), vinculat al SERP i aprovat pel Departament de Cultura, i en el projecte Així mateix, les excavacions reben el suport i el finançament del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de la Diputació de Barcelona, ​​els quals han protegit el jaciment i hi han organitzat visites guiades.

 

Referència:

Morales, J. I.; Cebrià, A.; Soto, M.; Rodríguez-Hidalgo, A.; Hernando, R.; Moreno-Ribas, E.; Lombao, D.; Rabuñal, J. R.; Martín-Perea, D. M.; García-Tabernero, A.; Allué, E.; García-Basanta, A.; Lizano, E.; Marquès-Bonet, T.; Talamo, S.; Tassoni, L.; Lalueza-Fox, C.; Fullola, J. M.; Rosas, A. «A new assemblage of Late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)». Frontiers in Earth Science, vol. 11, 2023. DOI: 10.3389/feart.2023.1230707.

Galería multimedia

Figura de los restos de neandertales de los tres individuos publicados en la revista Frontiers in Earth Science. Autoría: MNCN-CSIC, IPHES.

El Dr. Morales con el húmero neandertal de la cueva Simanya en la sede del Museo de Arqueología de Cataluña (MAC). Autoría: Maria D. Guillén, IPHES.