Ascens i caiguda d'un comissari franquista
El dimarts, 5 dʼoctubre, a les 19.30 h, al Col·legi de Periodistes (Rambla Catalunya, 10), el catedràtic dʼHistòria Contemporània de la UB Antoni Segura i el poeta i catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Granada Luis García Montero presentaran el llibre La Carta. Historia de un comisario franquista (Debate, 2010), del periodista i professor Antoni Batista.
El dimarts, 5 dʼoctubre, a les 19.30 h, al Col·legi de Periodistes (Rambla Catalunya, 10), el catedràtic dʼHistòria Contemporània de la UB Antoni Segura i el poeta i catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Granada Luis García Montero presentaran el llibre La Carta. Historia de un comisario franquista (Debate, 2010), del periodista i professor Antoni Batista.
El llibre narra la història dʼAntonio Juan Creix, un dels policies polítics més eficients i cruels de la dictadura franquista pertanyent a la temuda Brigada Político Social (BPS), que, amb seu a la Via Laietana, exercia un terror omnímode a tots els opositors al règim. Batista dibuixa un penetrant retrat del personatge a través de lʼautobiografia que el mateix Creix va escriure el 1974 —dinou densos folis escrits a mà—, adreçada al governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, i en què es reivindicava humanament i professionalment davant els nous temps que sʼintuïen. Creix, policia ja durant la República, va caure en mans dʼelements estalinistes, que el van tancar i torturar en una txeca durant la guerra civil en ser acusat de ser espia franquista. Aquesta experiència traumàtica li va deixar un pòsit indeleble dʼodi i de ressentiment que va canalitzar a través de la feina diària com a policia i eficaç torturador. Finalment, els seus mètodes bàrbars el van fer incòmode fins i tot per als correligionaris, i va ser apartat discretament —amb suspensió de sou i de feina durant tres anys— perquè no pertorbés el procés de transició que es va iniciar a lʼEstat amb la mort del dictador. Molts dels seus companys van poder continuar exercint els seus càrrecs a lʼinici de la democràcia, amb biografies maquillades convenientment, mentre que Creix, massa rellevant, va acabar la carrera segellant passaports a la Jonquera, en un final vergonyant per a ell en un sentit personal, però altament significatiu en un sentit polític per a un servent tan fidel a la dictadura.