Publicació de l'estudi 'La nova indústria: el sector central de l'economia catalana'
Els canvis organitzatius i en la producció del sector manufacturer han provocat que diversos economistes plantegin la necessitat de revisar la definició de sector industrial i que parlin d'un sector econòmic integrat per la indústria manufacturera i, a més, pels serveis destinats a la producció (com ara transports i comunicacions, serveis comercials i financers, i distribució d'energia elèctrica, de gas i d'aigua). Les característiques d'aquest macrosector al nostre país són el tema de l'estudi La nova indústria: el sector central de l'economia catalana, dirigit pel professor Ezequiel Baró per a la Secretaria d'Empresa i Indústria de la Generalitat de Catalunya, i publicat dins la col·lecció Papers d'Economia Industrial.
Els canvis organitzatius i en la producció del sector manufacturer han provocat que diversos economistes plantegin la necessitat de revisar la definició de sector industrial i que parlin d'un sector econòmic integrat per la indústria manufacturera i, a més, pels serveis destinats a la producció (com ara transports i comunicacions, serveis comercials i financers, i distribució d'energia elèctrica, de gas i d'aigua). Les característiques d'aquest macrosector al nostre país són el tema de l'estudi La nova indústria: el sector central de l'economia catalana, dirigit pel professor Ezequiel Baró per a la Secretaria d'Empresa i Indústria de la Generalitat de Catalunya, i publicat dins la col·lecció Papers d'Economia Industrial.
Segons dades de la comptabilitat regional d'Espanya, aquest sector «integrat» (manufactura més serveis destinats a la producció) representava l'any 2005 el 55,8 % del total de l'ocupació a Catalunya i el 66,7 % del valor afegit (a preus constants). Entre el 1995 i el 2005, aquest macrosector va generar 607.000 llocs de treball (un 51 % del total dels llocs de treball generats durant aquests anys). L'estudi reflecteix com el sector ocupa el lloc central de l'economia catalana: l'any 2001 aportava el 73,9 % de la producció interior, el 68,1 % del valor afegit, el 79,3 % dels inputs intermedis i el 58,5 % dels llocs de treball. Així mateix, mostrava un grau de productivitat significativament per sobre de la mitjana de l'economia catalana.
En una perspectiva més general, l'estudi assenyala com el concepte d'un sector integrat per la indústria manufacturera més els serveis destinats a la producció fa canviar moltes de les apreciacions fetes fins ara sobre la pèrdua de pes específic de la indústria. D'altra banda, els autors apunten alguns dels canvis que permeten de parlar d'aquest nou macrosector industrial, per exemple la internacionalització dels processos de producció, la dinàmica dels mercats o la interrelació creixent entre les activitats manufactureres i les de serveis. En aquesta línia, es pot parlar d'una «nova manufactura» orientada cap a l'elaboració de productes innovadors, com també de serveis per als clients. A més, els autors assenyalen que la indústria es manté com la part determinant de les economies avançades, tant respecte a l'evolució de la productivitat (i de les remuneracions per treballador) com pel que fa a la innovació i la generació i difusió de noves tecnologies.