Projecte MARGO: millorar la predicció del canvi climàtic en el futur
MARGO (Multiproxy Approach for the Reconstruction of the Glacial Ocean Surface) és una base de dades paleoclimàtica que revisa i avalua les variacions de temperatura de la superfície marina per a l'últim màxim glaciar (19.000-23.000 anys), i aporta així una eina fonamental, contrastada i actualitzada, per reduir les incerteses en simulacions climàtiques.
Entendre el com i el perquè dels canvis climàtics en el passat és clau per entendre el sistema climàtic actual i fer modelitzacions de canvi en el futur. «Els models són l'única eina que tenim avui dia per predir el que passarà al futur», comenta Isabel Cacho, que és membre del GRC Geociències Marines dirigit pel catedràtic Miquel Canals a la UB, i també amb seu al Parc Científic de Barcelona. «Disposar d'eines per posar a prova aquests models -continua- i saber si funcionen és bàsic en estudis de climatologia. L'única manera de fer-ho és fent assajos en períodes del passat on hi ha certesa que el clima era diferent. Si aquests models poden reproduir els canvis reals que van passar al clima global, sabem que seran capaços de reproduir els canvis en el sistema climàtic».
Per als científics, l'últim màxim glacial és un laboratori climatològic de referència perquè en aquest període el clima era molt diferent, abunden les dades paleoclimatològiques i les datacions poden establir-se amb certa precisió. En modelització climatològica, el precedent científic de MARGO és CLIMAP, un projecte creat els anys setanta per la National Science Foundation (els Estats Units) per reconstruir els models climàtics globals durant l'últim màxim glacial i estudiar l'impacte climàtic de les glaciacions en el clima global. «CLIMAP -explica Isabel Cacho- és l'única recopilació global sobre aquestes dades utilitzada fins ara, però el projecte actual és una base de dades molt més fiable i amplia les fronteres del coneixement en climatologia».
MARGO es basa en 696 reconstruccions de temperatura marina superficial de l'últim màxim glacial (en especial, en aigües de l'Atlàntic nord, l'oceà glacial Antàrtic i les latituds tròpicals). «La nova base de dades, més extensa que l'anterior CLIMAP, incorpora com a gran innovació les anàlisis geoquímiques, a més de registres paleotermomètrics i anàlisis de microfòssils, i pot actualitzar-se amb l'entrada de noves dades», comenta Isabel Cacho, que en el marc del treball s'ha centrat en l'ús de marcadors geoquímics (composició química de microfòssils i molècules orgàniques) per reconstruir la temperatura d'aigües superficials.
Amb el projecte MARGO, l'àrea mediterrània és ara una de les àrees més ben estudiades climatològicament. El Mediterrani, segons les evidències, va refredar-se de forma intensa, i aquesta resposta va amplificar-se al llarg de tota la conca, en especial l'oriental. Aquest fet confirma la hipòtesi de treball que una conca petita, com la del Mediterrani, és capaç d'amplificar un canvi climàtic. És a dir, si tenim un escalfament o refredament a escala global, el Mediterrani respondrà de manera més intensa que la conca de l'Atlàntic o la del Pacífic.
MARGO també destaca que part de les àrees de l'Atlàntic nord, en altes latituds, no sempre estaven recobertes de gel oceànic. La nova base de dades, que reconstrueix amb canvis d'estacionalitat, confirma que van haver-hi estius sense gel, períodes més càlids en què l'oceà va desgelar-se, tot i que els continents estiguessin gelats. Aquesta visió d'un oceà lliure de gels estacionalment, també clau per entendre el sistema climàtic global, coincideix amb els models de circulació oceànica i el flux de calor entre les masses d'aigua i de l'atmosfera. Tot i que sovint l'interès de l'oceanografia s'ha dirigit a les altes latituds, MARGO també detecta que l'escalfament en el cercle tropical durant l'última desglaciació va ser més intens del que es pensava (d'uns 2-4 ºC).
Per a treballs futurs en climatologia, l'objectiu dels científics és refinar les metodologies per entendre millor les dades d'àrees amb senyals de més alta variabilitat o incoherència, a més d'impulsar l'estudi de la dinàmica profunda dels oceans (temperatura, salinitat, productivitat, etc.), un altre dels grans reptes dels experts en aquest camp de la ciència.