Més de vint entrevistes a reconeguts cineastes i teòrics de cinema recollides en un llibre
El llibre Historia(s), teorías y cine: 23 entrevistas, novetat editorial de la UB, és el resultat d'una recopilació d'entrevistes publicades en la revista del Centre d'Investigacions Film-Història de la Universitat a final del segle XX i principi del XXI. En aquesta obra, cineastes i reconeguts teòrics del setè art, com ara Ken Loach, Fred Zinnemann, Pierre Sorlin, Bertrand Tavernier, José Luis Guerín, Mario Camus, Montxo Armendáriz i Javier Coma, entre d'altres, responen a preguntes relacionades amb la història fílmica i el món que els envolta.
El llibre Historia(s), teorías y cine: 23 entrevistas, novetat editorial de la UB, és el resultat d'una recopilació d'entrevistes publicades en la revista del Centre d'Investigacions Film-Història de la Universitat a final del segle XX i principi del XXI. En aquesta obra, cineastes i reconeguts teòrics del setè art, com ara Ken Loach, Fred Zinnemann, Pierre Sorlin, Bertrand Tavernier, José Luis Guerín, Mario Camus, Montxo Armendáriz i Javier Coma, entre d'altres, responen a preguntes relacionades amb la història fílmica i el món que els envolta.
A Robert A. Rosenstone, les pel·lícules de Hollywood l'avorreixen en la maduresa, tal com s'explica en aquest llibre, ja que en la seva opinió tendeixen a aconseguir el mínim comú denominador: la mentalitat dels nens. D'altra banda, Fred Zinnemann apunta que, per ell, rodar una pel·lícula està molt vinculat amb el subconscient, no té cap relació amb la lògica o amb la raó. «El cinema com tot art ha de ser intel·ligent, no fa falta que sigui intel·lectual; però sí, intel·ligent», segons les paraules de José Luís Guerín, que també defensa el cinema com un mitjà de comunicació.
En l'obra també es parla de les atmosferes màgiques que crea Alfonso Arau en els seus films (Como agua para chocolate, Un paseo por las nubes, etc.); de com mostra Oliver Hirschbiegel la derrota del nazisme i la personalitat de Hitler en el llargmetratge El hundimiento; del significat de La ciudad de la alegría, de Roland Joffé; de l'interès de Ken Loach de treballar amb actors i actrius desconeguts, i del desig de Carlos Saura de realitzar una gran coproducció hispano-nord-americana sobre algun tema que pogués ser comú entre les dues cultures. Aquestes declaracions d'idees sobre el món del cinema i d'altres apareixen en aquest llibre, el número 11 de la col·lecció Film-Història.
El Centre d'Investigacions Film-Història ha dedicat la seva tasca acadèmica, des de fa 25 anys, a la relació entre el cinema i la història. Així, utilitza el film com a eina de recerca escaient per aprofundir en l'humanisme i les ciències socials, i el considera com a testimoni de la societat, reflex de les mentalitats i retrat de l'evolució del món contemporani. El treball del Centre és elaborar, en l'àmbit teòric i pràctic, eines per a l'educació i la indústria, tant en format de cinema com en formats propis d'altres mitjans audiovisuals.