La vulnerabilitat humana després de la pandèmia
«És una mica sorprenent que calgui una pandèmia per recordar-nos la nostra vulnerabilitat essencial». Així sʼexpressa Josep Maria Esquirol sobre la fragilitat de lʼésser humà amb ocasió del X Congrés Internacional de Filosofia i Salut Mental, que tindrà lloc a la Facultat de Filosofia els dies 17 i 18 de febrer, dedicat enguany a la condició humana i la vulnerabilitat.
Lʼobjectiu de la trobada és millorar el coneixement de la salut mental i contribuir a la seva anàlisi clínica, social i filosòfica. En aquesta ocasió, el congrés se centrarà en la crisi sanitària viscuda els dos darrers anys, que ens ha situat davant la necessitat de pensar en la vulnerabilitat com el nucli més revelador de la vida humana, i també en lʼatenció sanitària i social com a accions primordials.
«És una mica sorprenent que calgui una pandèmia per recordar-nos la nostra vulnerabilitat essencial». Així sʼexpressa Josep Maria Esquirol sobre la fragilitat de lʼésser humà amb ocasió del X Congrés Internacional de Filosofia i Salut Mental, que tindrà lloc a la Facultat de Filosofia els dies 17 i 18 de febrer, dedicat enguany a la condició humana i la vulnerabilitat.
Lʼobjectiu de la trobada és millorar el coneixement de la salut mental i contribuir a la seva anàlisi clínica, social i filosòfica. En aquesta ocasió, el congrés se centrarà en la crisi sanitària viscuda els dos darrers anys, que ens ha situat davant la necessitat de pensar en la vulnerabilitat com el nucli més revelador de la vida humana, i també en lʼatenció sanitària i social com a accions primordials.
Coorganitzen lʼactivitat lʼInstitut Docent i de Recerca Sant Pere Claver i el Grup de Recerca en Filosofia Contemporània, Ètica i Política (Aporia) de la Facultat de Filosofia, que dirigeix el catedràtic del Departament de Filosofia Josep M. Esquirol. Tenint com a camp dʼestudi el pensament contemporani, Aporia centra el seu interès a explorar les possibilitats del discurs filosòfic, ètic i polític en el si del nostre món tecnològic.
Intervindran en el congrés Pablo Ramos, psiquiatra de lʼHospital Universitari de La Princesa (Madrid); Vicente Sanfélix, professor de filosofia de la Universitat de València; Tomás Domingo, professor de filosofia de la UNED, i Begoña Román, professora de la Facultat de Filosofia de la UB. Per la seva banda, Esquirol impartirà la conferència «¿Qué significa ser médico? Chejov y El pabellón número 6», que segons el filòsof «vol mostrar com el gest mèdic és el gest antropològic fonamental, i com, en aquest sentit, hi ha una connexió essencial entre medicina i filosofia». Per fer-ho, Esquirol se servirà de la narració de Txékhov, que a banda dʼescriptor va ser metge.
Sobre lʼactitud social davant de la vulnerabilitat humana que la pandèmia ha posat al descobert, el filòsof afirma: «No sé què passarà en el futur. Sé el que mʼagradaria que passés: un canvi radical de rumb respecte al dinamisme global de lʼevasió i de la fugida endavant».
Reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona el 2015 i el Nacional dʼAssaig el 2016, i creador dʼuna proposta filosòfica pròpia que ha anomenat filosofia de la proximitat, Esquirol creu que «lʼantropologia filosòfica, és a dir, la comprensió de lʼhumà, que estic articulant amb els meus darrers llibres, està sent molt ben rebuda per diversos col·lectius de professionals del món de la salut: ho celebro, i entenc que, dʼalguna manera, reforça allò que és ja fruit de la seva pròpia experiència».
Josep Maria Esquirol és professor del màster de Bioètica i Dret: Problemes de Salut i Biotecnologia de la Universitat de Barcelona, i autor de diverses publicacions en lʼàmbit de la filosofia política: DʼEuropa als homes (1994), Tres ensayos de filosofía política (1996), La frivolidad política del final de la historia (1998) i Què és el personalisme? (2001). També ha escrit sobre filòsofs contemporanis destacats, com ara Husserl, Heidegger, Lévinas, Arendt, Strauss, Ricoeur i Patočka. En el camp de la filosofia de la proximitat, ha publicat El respeto o la mirada atenta (2007), El respirar dels dies (2009) i La resistència íntima (2015), una reflexió sobre la quotidianitat i la condició humana.