La UB es conjura per reduir el consum energètic
La Comissió de Crisi Energètica, formada per un grup de membres de la comunitat UB, ha debatut quines podrien ser les mesures efectives i de ràpida aplicació per reduir el consum energètic a la institució. Aquestes propostes, que no alteren el funcionament normal de la UB, componen el que es coneix com a Pla d’estalvi energètic, que ha entrat en vigor amb l’entrada de l’any 2023. Aquest pla, afegit a les Mesures per afavorir la conducta ecològica responsable i el Full de ruta per implementar accions de sostenibilitat a la UB, iniciatives de la Comissió de Desenvolupament Sostenible aprovades pel Consell de Govern el juliol del 2022, són el principal escut de la institució per contribuir als objectius de sostenibilitat i lluitar contra l’escalada de preus.
El compromís col·lectiu de la comunitat UB serà clau per aconseguir l’objectiu. Així ho reconeix la vicerectora d’Igualtat i Gènere, Montse Puig, responsable de l’Agenda ODS de la UB, que assegura que «cal promoure la cultura de l’estalvi energètic dins de la institució. Hi ha petites accions que, amb la voluntat de tothom, poden reduir el consum. L’apagada dels llums, la reducció de la climatització o l’ús de les escales en comptes de l’ascensor en són un exemple». Segons Brugués Palmero, administradora de centre de les facultats de Física i Química i membre de la Comissió de Crisi Energètica, «busquem la complicitat de tothom per col·laborar en l’estalvi energètic. Les mesures ja s’han començat a implantar i amb la difusió adequada intentarem contribuir per reduir la despesa energètica».
«Per ordre, les àrees més intensives des del punt de vista energètic a la UB són la climatització dels edificis, l’enllumenat, l’equipament associat a les instal·lacions de recerca —laboratoris, sales termostatades, estabularis, etc.— i l’equipament informàtic, que en alguns casos comporta refrigeració associada», afirma Josep Ignasi Piñol, cap de la Unitat de Manteniment de la UB i membre de la Comissió de Crisi Energètica
En l’àmbit de la il·luminació, s’ha destinat una partida d’1,8 milions d’euros per substituir els fluorescents per leds, actuació prevista entre el juny i el desembre d’aquest any. Un tub led consumeix menys watts per produir la mateixa quantitat de lúmens que els fluorescents, per tant, la mesura esdevindrà essencial per reduir el consum energètic. L’adequació de l’enllumenat exterior dels edificis UB en moments en els quals no hi hagi activitat i la racionalització de l’enllumenat intern, apagant completament lluminàries fora de l’horari de funcionament dels edificis —per exemple, aparcaments soterranis—, són dues accions més que es portaran a terme.
Els equipaments informàtics representen un gran consum energètic. Un ordinador de sobretaula consumeix 285 watts per hora. Deixar-lo engegat fins a l’endemà, en comptes d’apagar-lo al final de la jornada laboral, en multiplica el consum per tres, segons l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la UB (OSSMA). Per això, el Pla preveu una sèrie d’accions que consisteixen a conscienciar la comunitat UB per apagar els equips informàtics totalment i no deixar-los en pausa (standby) i elaborar un registre d’equips que han de continuar encesos de manera permanent. D’aquesta manera, el consum generat serà només l’estrictament necessari en funció de requeriments energètics especials, com ara els servidors informàtics.
La tercera àrea és la de la climatització. Una vegada superada la pandèmia de la COVID-19, s’elimina la necessitat de ventilar constantment alguns espais de les facultats, com ara les classes. Això significa un estalvi substancial i immediat, ja que s’evita un consum d’energia innecessari per mantenir la temperatura. La segona gran mesura en aquest capítol és el compliment de Reial decret 14/2022, d’1 d’agost, que estableix temperatures no inferiors a 27 graus a l’estiu i no superiors a 19 graus durant l’hivern. Apagar els sistemes de calor en zones comunes, reduir al màxim l’ús de calefactors i estufes o aplicar restriccions horàries en la climatització són les accions que completen l’estratègia en aquest àmbit.
Al mateix temps, la UB posarà en marxa una intensa campanya de comunicació i sensibilització titulada «En som responsables», que s’estendrà al llarg de tot l’any 2023 i buscarà la implicació activa de la comunitat UB en aquest objectiu comú. Una campanya que, a més, tindrà diverses fases de desenvolupament —informació, conscienciació, acció— i també impulsarà iniciatives de mobilitat activa. Finalment, la institució organitzarà cursos de formació sobre consum responsable i emergència climàtica per a tres col·lectius: estudiants, personal d’administració i serveis, i alumnat.
Brugués Palmero creu que hi ha determinats espais que presenten desafiaments a l’hora d’estalviar energia: «Un edifici com el de física i química, amb espais oberts de dimensions considerables, com ara escales, passadissos i vestíbuls, té una gran despesa en climatització. A més, com que són dues facultats de l’àmbit científic, disposa d’instal·lacions que necessiten subministrament energètic 365 dies a l’any». Palmero remarca que són les petites accions les que poden marcar la diferència: «S’han començat a implementar ajustos en l’enllumenat interior a les àrees comunes, a ajustar l’horari i la temperatura de la climatització, i també s’ha traslladat a tot el personal la importància de les decisions individuals, com ara apagar llums i ordinadors cada vegada que s’abandona el despatx».
Per la seva banda, el degà de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de la Comissió de Crisi Energètica, Albert Soler, exposa com actuaran des del seu centre: «El canvi de les bombetes de sobretaula, la regulació més eficient de la climatització i l’existència de menys ordinadors en remot, com a conseqüència de la superació de la pandèmia, són les accions més immediates per reduir el consum energètic que estem impulsant des de la facultat». Soler remarca que, per «aconseguir més estalvi, cal més inversió que ens permeti fer determinades actuacions, com concentrar tots els servidors en una mateixa sala», fet que permetria reduir el consum en refrigeració. No obstant això, dona per fet que el personal del centre «s’involucrarà moltíssim en la consecució dels objectius del pla»”. I afegeix: «Som una facultat que fa docència i recerca sobre canvi climàtic. Per tant, conceptes com crisi climàtica, economia circular o nou model energètic els tenim ben interioritzats».
Piñol confia que «si la climatologia és neutral, podem esperar un estalvi d’entre un 5 i un 10 %». «Hem de tenir en compte que durant el 2020, en plena pandèmia, l’estalvi aconseguit va ascendir fins al 22 %. Per tant, una xifra realista seria un 10 %», afirma. El rector, Guàrdia, remarca que «, en primer lloc, s’ha d’aconseguir que la corba de consum deixi de tenir una tendència monòtona creixent incremental, i, en segon lloc, renegociar el cost per unitat consumida».
La participació dels estudiants
Adrià Escribano és estudiant de Bioquímica de la Universitat de Barcelona i considera que la implicació de l’alumnat és capital per aconseguir l’estalvi d’energia a la Universitat de Barcelona: «Som una peça clau perquè això funcioni. La millor manera de motivar-nos és fer-nos partícips d’aquestes mesures i que no siguin un simple document. Organitzar xerrades, difondre vídeos publicitaris o recordar les mesures a les pantalles de les facultats poden ser bones iniciatives perquè tothom es comprometi amb aquest objectiu». Escribano, que també és membre de la Comissió de Sostenibilitat de la UB, creu que la universitat ha de ser «capdavantera en un moment de emergència climàtica i energètica”. A més, «Si sumem petits esforços individuals, el resultat pot ser sorprenent», conclou.
Aquest any, la Universitat de Barcelona té un repte col·lectiu majúscul. L’aconseguirem?