La Cartoixa, la gran desconeguda
La Cartoixa és una gran desconeguda. Probablement perquè, quan pensem en els monjos cartoixans i els monestirs que els acullen, tenim present el silenci i la solitud que els permeten experimentar lʼespiritualitat. I, tanmateix, la Cartoixa és molt més que aquest recolliment que necessàriament implica lʼeremitisme.
La Cartoixa és una gran desconeguda. Probablement perquè, quan pensem en els monjos cartoixans i els monestirs que els acullen, tenim present el silenci i la solitud que els permeten experimentar lʼespiritualitat. I, tanmateix, la Cartoixa és molt més que aquest recolliment que necessàriament implica lʼeremitisme.
Ara, Edicions de la Universitat de Barcelona publica La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX, obra a càrrec de lʼhistoriador Diego Sola, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB, i de lʼarquitecte tècnic i arqueòleg Pere de Manuel. El llibre aplega per primer cop la recerca dʼautors de diversos àmbits sobre la cartoixa i és una contribució rellevant per donar-la a conèixer i valorar el seu pes específic al llarg dels segles.
Centrada en els dos monestirs més destacats de la Cartoixa a Catalunya, Escaladei i Montalegre, lʼobra fa èmfasi en qüestions vinculades al patrimoni de lʼorde, bo i incloent aspectes documentals i arquitectònics, però també qüestions vinculades a la intel·lectualitat, la vida cultural, lʼart i la literatura, lʼheràldica, el paisatge i la gastronomia. Així doncs, aborda temes relacionats amb el patrimoni material i també amb lʼimmaterial. Es tracta dʼuna obra de lectura obligada per a qui vulgui endinsar-se en lʼespiritualitat de temps passats i conèixer el que significa, en paraules de Diego Sola a la introducció, «el silenci com a forma de viure lʼespiritualitat, la solitud com una via per trobar-se amb Déu; silenci i solitud que troben en la nit el moment idoni».
La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX ofereix una visió de llarga durada del que ha suposat lʼorde cartoixà. Ho fa des de lʼèpoca medieval fins a lʼèpoca contemporània. Dʼaquesta manera, aconsegueix superar la tendència de dividir la història en compartiments estancs i reflecteix la continuïtat real de la contribució dels cartoixans a casa nostra.
Lʼobra és el primer títol de la col·lecció Quaderns de Montalegre, una iniciativa del Grup dʼEstudis Cartoixans, format com a seminari permanent de la Secció dʼHistòria Medieval, Història Moderna, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. Lʼobjectiu de la col·lecció és estudiar la vida monàstica i lʼempremta que ha deixat, al llarg dels segles, en lʼespiritualitat, la literatura, la biblioteconomia, lʼart i lʼarquitectura, entre altres àmbits, així com les relacions que les comunitats monacals han mantingut amb la societat del seu temps.
Diego Sola (Granollers, 1988), doctor en Història Moderna, és professor de la Universitat de Barcelona i ha estat investigador convidat a la Universitat de Cambridge. Participa en diversos projectes de recerca i ha publicat articles en diversos llibres i revistes acadèmiques. És professor dʼHistòria de lʼEsglésia a lʼInstitut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i a lʼAteneu Universitari Sant Pacià. És autor, també, dʼEl cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia, publicat per Edicions de la UB dins de la col·lecció Transferències 1400-1800.
Pere de Manuel (Girona, 1948), llicenciat en Geografia i Història, arquitecte tècnic i diplomat en Arqueologia Hispànica, va ser tècnic superior de patrimoni històric de la Generalitat de Catalunya des del 1983 fins a jubilar-se. Estudiós del tema cartoixà, ha realitzat obres de restauració i dʼintervenció arquitectònica a les cartoixes dʼEscaladei i de Montalegre, així com en altres monestirs i monuments nacionals importants, com ara Sant Pere de Rodes, Santes Creus o Poblet.