Els investigadors de la UB Pilar Ruiz-Lapuente i Julio Rozas destaquen entre els científics de Catalunya amb més impacte internacional

superciencia1_2.JPG
superciencia1_2.JPG
Institutional
(04/03/2009)
superciencia1_2.JPG
superciencia1_2.JPG
Institutional
04/03/2009

 

 La UB és la institució que signa més articles científics a Catalunya en el període estudiat (en concret, 19.801 articles, amb 218.838 citacions), i és el centre més productiu en valors absoluts en el sector universitari. L'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, que és un hospital universitari adscrit a la UB, és líder en productivitat científica, amb 6.495 documents i 88.096 citacions, seguit de l'Hospital Vall d'Hebron, el de la Santa Creu i Sant Pau, i l'IDIBELL - Hospital Universitari de Bellvitge (un centre també adscrit a la UB). Quant a centres públics de recerca, la posició líder en producció científica és per a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), una entitat constituïda per la UB, l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, el CSIC i la Generalitat de Catalunya.

Entre els deu documents més citats al món, en el marc del sector universitari a Catalunya, hi ha dos treballs de l'entorn investigador de la UB: l'article « Measurements of Omega and Lambda from 42 high-redshift supernovae » (Astrophysical Journal, 1999), el segon amb més impacte científic, amb 2.318 citacions, i del qual és coautora Pilar Ruiz-Lapuente, experta del grup de recerca d'Astronomia i Astrofísica de la UB. Amb 3.798 citacions, en primera posició, hi figura un article sobre el genoma humà signat per Roderic Guigó (IMIM-UPF). La vuitena posició, amb 950 citacions, l'ocupa l'article « DnaSP version: an integrated programme for molecular population genetics and molecular evolution analysis » (Bioinformatics, 1999), signat per Julio Rozas, membre del grup de recerca de Genètica Molecular Evolutiva.

Altres experts de la UB també són destacats al rànquing general per l'impacte dels seus treballs investigadors, com és el cas de Ramon Gomis, del Departament de Medicina - Hospital Clínic de Barcelona (855 citacions); Javier Tejada, del Departament de Física Fonamental (745); Josep M. Gatell, del Departament de Medicina - Hospital Clínic de Barcelona (683); Pilar Ruiz-Lapuente, del Departament d'Astronomia i Meteorologia (622); Elias Campo, del Departament d'Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia - Hospital Clínic de Barcelona (583), i Josep Brugada, del Departament de Medicina - Hospital Clínic de Barcelona (512), entre d'altres.

L'informe, que avalua l'estat de la ciència catalana mitjançant indicadors bibliomètrics de documents citables publicats des de Catalunya en el període 1996-2006, està dirigit pel director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Jordi Carmí, i l'ha dut a terme un equip de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), el PRBB i la UPF, per encàrrec del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Tota la informació es fonamenta en l'anàlisi de les bases de dades National Citation Report for Spain (NCR) i National Science Indicators (NSI), dos productes ad hoc de Thomson Scientific.

Catalunya representa prop de l'1 % de la producció científica mundial, i en el context de la Unió Europea dels quinze, el percentatge de participació puja fins al 2,5 %. El 2006, Catalunya ja havia sobrepassat la quarta part de la producció científica feta a tot l'Estat. En l'evolució de la producció científica per quinquennis, la ciència feta a Catalunya ha fet un gran salt endavant en relació amb la publicació de documents. Destaquen, entre els sectors més productius, les ciències i la biomedicina, amb valors propers als 4.000 documents anuals en cada àmbit.

En termes absoluts, la producció científica de Catalunya procedeix majorment del sector universitari (74,18 %) i del sanitari (29,57 %). El 23,55 % de la producció científica correspon a organismes o centres públics de recerca i, a més distància, segueixen el sector empresarial i d'altres. Un 32,2 % del total de documents es publiquen en col·laboració entre dos sectors institucionals o més. La major visibilitat (proporció entre citacions i documents), la presenta el sector sanitari, amb 13,09 citacions per document. Per àmbits geogràfics, la demarcació de Barcelona aplega prop del 90 % del total de publicacions a tot Catalunya en el període d'estudi.

Referència de l'estudi: Rovira, L.; Méndez-Vásquez, R. I.; Suñén-Pinyol, E.; Camí, J. Caracterització bibliomètrica de la producció científica a Catalunya, 1996-2006. Informe AGAUR-PRBB. Barcelona, 2007. Disponible a: http://bibliometria.prbb.org/ncrcat06 .