Els fronts oceànics són barreres naturals per a larves i peixos

El treball, que té un impacte directe per a la demarcació d'àrees marines protegides, s'ha dut a terme sobre set espècies de peixos litorals de la Mediterrània, en els fronts oceànics del mar d'Alborán i del nord de les illes Balears. En concret, les espècies estudiades són el moll de roca (Mullus surmuletus), la variada (Diplodus vulgaris), l'oblada (Oblada melanura), el serrà (Serranus cabrilla), el moll reial (Apogon imberbes), el llavió (Symphodus tinca) i el tripte groc (Tripterygion delaisi).

Segons els autors, la majoria dels peixos adults estudiats no s¿allunyen més de 30 o 40 quilòmetres del lloc on neixen. A escala oceanogràfica, en el Mediterrani occidental, hi ha dos fronts molt marcats per l'entrada d'aigua atlàntica per l'estret de Gibraltar. Aquestes masses d'aigua, de menor densitat, es barregen amb l'aigua mediterrània, més densa, i donen lloc a un front entre Almeria i Orà, i a un altre al nord de les Balears. Tot i ser de dimensions diferents, els dos fronts són capaços d'impedir el desplaçament de les larves dels peixos estudiants, fet que provoca l'aïllament genètic de les poblacions. «Un dels elements més destacats de l'estudi -comenta Marta Pascual- és posar en relleu la importància del front balear, no gaire estudiat fins ara, però que mostra unes característiques de temperatura i salinitat ben diferenciades i d'interès en el marc de la nostra investigació».

Tot apunta que aquest fenomen és més comú del que es pensava fins ara, i l'aïllament genètic de poblacions de moltes espècies marines seria superior a l'esperat. Les espècies estudiades, de característiques biològiques ben diverses, tenen una fase larvària  -la més dispersiva inicialment- que té, en alguns casos, una durada inferior a deu dies o, en d'altres, de més d'un mes. Si bé fins ara es pensava que l'aïllament genètic era més gran en espècies amb una vida larvària més curta, les noves dades revelen que el fenomen està condicionat per altres característiques biològiques encara desconegudes (estratègia reproductora, posició batimètrica, etc.). Així doncs, les larves de peixos amb una alta capacitat de dispersió podrien ser incapaces de travessar aquests fronts oceànics, i això podria condicionar l'establiment de reserves marines.

L'estudi està coordinat per l'investigador Ciro Rico del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC), en formen part més experts de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i està finançat per la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d'Andalusia i el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.