Com processa el cervell la informació en situacions de perill?

Les emocions són presents en tots els àmbits de la nostra vida. La conducta emocional està basada en mecanismes apareguts en estadis molt primitius de l'evolució animal, i que són determinants per a la captació del perill i la supervivència dels individus. El nou treball investigador, dut a terme amb un grup de 17 dones, entre 19 i 30 anys, estudia com processa el cervell les emocions en situacions de tensió emocional.

La recerca està basada en tècniques de ressonància magnètica funcional (fMRI) i estudia la resposta a diferents estímuls visuals i auditius. Cada estímul visual, en concret, correspon a fotografies -cares amb expressions neutres, d'amenaça o de por- que el subjecte classifica segons els colors del marc que l'envolta. Un so, que és monòton en el 90 % dels casos, precedeix cada estímul visual. Però, de vegades, un so totalment inesperat i diferent de l'habitual irromp al protocol experimental, i n'altera significativament la resposta atencional. «En l'estudi -comenta el professor Escera-, hem detectat com la gent s'acostuma a prescindir del so monòton però quan el canvien, la gent el capta i es distreu. L'individu desatén la seva tasca de detecció de l'estímul visual i dirigeix l'interès al nou estímul sensorial».

El cervell té zones específiques que detecten les novetats auditives. Quant hi ha un so distractor, s'activa la zona que detecta la novetat sensorial i en processar les emocions, s'activen les àrees de les emocions. Quan un so no encaixa en la regularitat acústica, s'activen unes neurones localitzades al còrtex supratemporal (Superior Temporal Gyrus, STG), prefrontal i parietal, i a la unió tempoparietal. «Una de les conclusions de l'estudi indica que l'activació de les àrees que processen l'estímul inesperat -un so distractor- s'amplifica si el context emocional és negatiu. Aquesta interacció, en un context emocional negatiu, entre estímuls inesperats i una major distracció conductual, és també una de les troballes més rellevants de la nostra recerca».

Per als científics, és ben conegut que els estímuls emocionals mostren un estatus prioritari en els sistemes sensorials: són captats de forma més ràpida i eficaç que els estímuls no emocionals. Per al professor Escera, «els estímuls emocionals tenen una prioritat absoluta, tant de signe positiu com negatiu perquè posen en joc informació bàsica per a la supervivència». En conclusió, en situacions de competència emocional, aquest excés d'atenció es deriva cap als estímuls amb càrrega emocional.

L'equip investigador també destaca el protagonisme de l'amígdala en aquest processament de les emocions. «Quan es tracta d'informació emocional, el cervell troba dreceres. L'amígdala és capaç d'extreure ràpidament informació vital per a la supervivència, i per això, considerem que potser és possible que participi en l'amplificació de la informació emocional», diu Escera, que és director del Grup de Recerca Consolidat de Neurociència Cognitiva de la UB.