Obituari
Albert Cornet
(02/12/2022 †)
Albert Cornet(02/12/2022 †)
Nascut a Gironella el 27 d’abril de 1955, Cornet es va llicenciar en Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona l’any 1977. Va rebre una beca del govern francès i, durant cinc anys, va elaborar la tesi doctoral al Laboratori de Física de Sòlids de l’Institut Nacional de Ciències Aplicades, a Tolosa. L’any 1982 va defensar una primera tesi doctoral en Física a Espanya i el 1983 va obtenir un segon títol de doctorat en Ciències per la Universitat Paul Sabatier de Tolosa III (França), una titulació que a l’Estat espanyol no existia.
L’any 1982 va tornar a Barcelona i es va incorporar a la Facultat de Física de la UB. Va ocupar una plaça de catedràtic interí a l’àrea d’Electrònica, que consolidà l’any 1990. Ara bé, la seva activitat docent es remunta al 1970, quan ja feia classes en una acadèmia privada i les compaginava amb els estudis de batxillerat i llicenciatura.
Com a investigador a la Facultat de Física, els inicis de la seva trajectòria de recerca són al Laboratori de Caracterització de Materials per a la Microelectrònica, pertanyent al llavors anomenat Departament de Física Aplicada i Electrònica, del qual va emergir el Departament d’Electrònica l’any 1999. En aquell moment, Cornet era investigador del Grup d’Enginyeria i Materials Electrònics i liderava l’activitat de recerca en semiconductors III-V per a aplicacions optoelectròniques. Focalitzava en el creixement i la caracterització d’estructures de baixa dimensionalitat, heteroestructures multicapa de paràmetre de xarxa desadaptat i transistors d’alta mobilitat de portadors. Entre les fites més destacades de la seva trajectòria professional, destaca l’anàlisi dels fenòmens físics de relaxació elàstica i plàstica de les tensions de desadaptació entre els semiconductors cristal·lins i l’anàlisi de la reorganització atòmica a les intercares dels materials, que van ser clau per comprendre les propietats òptiques i elèctriques d’aquestes heteroestructures tensionades i per dissenyar i optimitzar dispositius avançats. Així mateix, va obrir noves línies de recerca en materials per a sensors de gasos i va encapçalar diversos projectes de recerca en sensors de metà de baix cost, addició de metalls catalítics en els materials, ús de zeolites com a absorbents o filtres i ús d’òxids metàl·lics nanoestructurats per millorar la resposta sensora.
D’altra banda, Albert Cornet va dirigir el Grup de Recerca Consolidat en Micronanotecnologies i Nanoscòpies per a Dispositius Electrònics i Fotònics des de la seva creació, l’any 2009. Les seves darreres aportacions van ser en el camp de l’electrònica impresa per a la fabricació de dispositius d’efecte de camp amb òxids d’alta permitivitat, mesures elèctriques in situ en semiconductors III-V i grafè, i en la fabricació de supercondensadors flexibles basats en nanofibres de carboni.
A més, va dirigir vuit tesis doctorals i va ser autor de més de dues-centes publicacions en revistes científiques, entre les quals destaquen —en nombre de citacions— els treballs sobre la interpretació de l’estructura fina als espectres Raman del grafè, els efectes del dopatge amb niobi (Nb) sobre les transicions de fase de l’òxid de titani com a material sensor i els efectes del dopatge amb crom (Cr) per a la detecció del diòxid de nitrogen en gasos exhaustos.
En paral·lel a una continuada activitat de recerca d’excel·lència en termes de productivitat científica, transferència de tecnologia i formació de personal investigador, el professor Cornet va destacar per una dedicació intensiva a la institució, en la qual va desenvolupar diverses tasques de gestió.
L’any 1993 va assumir el càrrec de secretari i president de la Comissió Acadèmica de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques, des d’on va establir nous procediments per dotar de recursos els laboratoris de pràctiques. Aquests procediments es basaven en indicadors objectius adaptats a la tipologia de cada ensenyament que prioritzaven les actuacions innovadores, tant pel que fa a la metodologia (foment de la creativitat i del treball autònom de l’estudiant) com a la tecnologia (introducció de les eines, la instrumentació i les plataformes més adients per apropar la realització de les pràctiques a l’entorn professional). També va impulsar la creació de la figura del becari de docència i recerca, que permetia als doctorands obtenir formació docent en paral·lel a la formació en recerca mentre elaboraven la tesi doctoral, i que ha evolucionat fins als actuals ajuts de personal investigador predoctoral en formació (APIF). Així mateix, va promoure la creació de les unitats de suport a la docència i va coordinar les primeres accions per constituir comissions, en cada consell d’estudis, perquè analitzessin els efectes de la declaració de Bolonya (1999) en cada àmbit i, així, iniciar la presa de decisions per adaptar-se a les directrius europees.
L’any 2001, Cornet va ser designat delegat del rector per al Programa de Millora i Innovació Docent (PMID), càrrec des del qual va crear una estructura organitzativa d’unitats de suport a la docència. Es va dotar els campus d’espais i infraestructures per a aquestes unitats i es va contractar tècnics especialistes que, al llarg del temps, s’han consolidat com a coordinadors i referents de les unitats més rellevants de la UB en l’àmbit del suport a la docència: Unitat de Docència del CRAI; unitat d’informàtica de docència de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació; unitat de gestió d’actuacions de millora i innovació docent (RIMDA), i delegat del rector per a la ciència oberta. Fruit d’aquesta etapa de lideratge del PMID, cal destacar la implementació d’estratègies de recerca per incentivar i reconèixer les tasques d’innovació i millora del professorat: es van establir directrius per a les convocatòries de projectes d’innovació docent i per a l’obtenció de la distinció de grups d’innovació docent (GID); es van definir els procediments d’acreditació i consolidació dels GID, i es van engegar nombroses actuacions de promoció i difusió de les activitats de millora i innovació.
El professor Cornet també va ser membre de la comissió per a la selecció de les plataformes tecnològiques de suport a la docència semipresencial, i va contribuir a crear l’entorn de treball cooperatiu CUBAC (Carpeta UB per a l’Aprenentatge i Competències) per promoure l’ensenyament basat en l’adquisició de competències i l’avaluació formativa. Així mateix, va coordinar la comissió per incloure actuacions docents a l’aplicació GREC i la comissió per reconèixer les actuacions docents al Pla de dedicació acadèmica (PDA), a partir de la valoració de les activitats del professorat recollides al GR@D. També va representar la UB en comissions de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) sobre recerca i docència i en comitès interuniversitaris per potenciar actuacions de semipresencialitat. Igualment, va ser representant de la UB a la comissió de la Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU) per impulsar la transferència de metodologia i coneixements de recerca a la docència.
Cornet és autor de diverses publicacions docents i de múltiples comunicacions a congressos i jornades d’innovació docent, en què va participar com a ponent i com a organitzador. Destaquen les darreres comunicacions al Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació, amb la presentació «Docència, aprenentatge i investigació: la percepció dels estudiants», i al Congrés de Tecnologies Aplicades a l’Ensenyament de l’Electrònica, amb «Tallers d’enginyeria electrònica i tecnologies de la informació: una eina per incentivar vocacions».
Col·laborador incansable de l’Institut de Desenvolupament Professional de la UB (l’antic Institut de Ciències de l’Educació), una de les seves últimes intervencions va ser la conferència «Innovació versus recerca en docència? Tots units fem força!», pronunciada a la VI Jornada de Recerca en Docència Universitària, organitzada per l’IDP el juny de l’any 2001.
En definitiva, el professor Albert Cornet va tenir un paper fonamental en la configuració d’un marc òptim —a l’abast de tot el professorat de la UB— per promoure, potenciar i consolidar actuacions de millora i innovació docent orientades a una docència d’excel·lència.
Com a director de departament, va impulsar i consolidar la docència de les enginyeries a la UB. Després d’haver ocupat, el 1992, el càrrec de primer cap d’estudis de la titulació de segon cicle en Enginyeria Electrònica, va ser director del Departament d’Electrònica des de l’any 2005.
Cal destacar la seva gran implicació en la captació de talent jove en els estudis d’enginyeria, que va cristal·litzar en l’organització dels Tallers d’Enginyeria Electrònica i Tecnologia de la Informació (TEeTI) per a futurs estudiants universitaris, pels quals han passat nombroses generacions de joves d’ensenyament secundari. Alhora, van servir per contractar professorat novell que es formà amb activitats docents a la Universitat. El 2010, aquesta iniciativa va rebre el Premi a la Millor Contribució en el VII Congrés de Tecnologies Aplicades a l’Ensenyament de l’Electrònica.
La seva aposta ferma per la implicació en docència en l’àmbit de les enginyeries va suposar també una feina considerable de reestructuració del departament, que passà a dir-se Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica, adscrit a la Facultat de Física. El dirigí, fins al darrer dia, amb la visió i l’impuls necessaris per atreure projectes de futur molt engrescadors i d’una rellevància extraordinària per a la projecció del departament, com ara les càtedres UB tant amb empreses d’enginyeria com relatives a aspectes de gènere.
Pel que fa a l’acció docent, va introduir en la docència elements de la metodologia científica: definició d’objectius, planificació de les tasques, avaluació de les activitats, creació d’equips docents, coordinació amb professorat d’altres assignatures, difusió dels resultats de la docència i recerca en docència. D’aquesta manera, va fomentar un model de docència enfocat a l’aprenentatge i a la generació d’evidències de l’assoliment d’aquest aprenentatge mitjançant mecanismes d’avaluació formativa. El Consell d’Estudis de la Facultat li va concedir la Menció de Professor Excel·lent per la valoració rebuda en les enquestes a l’alumnat durant diversos cursos acadèmics.
Durant les etapes més crítiques de la pandèmia, va potenciar l’ús de les eines tecnològiques per adaptar la metodologia docent a les restriccions. Així mateix, va desenvolupar diversos projectes d’innovació docent per tal d’introduir metodologies noves basades en l’avaluació per parells i en el principi d’«aprendre fent». El professor Cornet, amb el dinamisme i l’entusiasme que el caracteritzaven, amb una envejable capacitat d’adaptació, optimització i aglutinació de recursos, i sobretot amb el seu gran coneixement de les estructures disponibles a la institució per donar suport a les actuacions d’innovació docent, va saber aprofitar aquell període de crisi per capgirar la situació i impulsar un important salt qualitatiu en la millora de l’aprenentatge i l’adquisició de les competències de creativitat, innovació, emprenedoria i treball en equip, imprescindibles per a una orientació pràctica de les assignatures en els graus en enginyeria de la UB relacionats amb les TIC i la bioenginyeria.
També va promoure el desenvolupament de plataformes de mesura, control i simulació basades en equips d’instrumentació de petites dimensions i grans prestacions agrupats en el kit EMPENTA (Equips de mesura per potenciar l’emprenedoria amb noves tècniques d’aprenentatge) per tal de dur a terme pràctiques experimentals no presencials durant la pandèmia, i va escalar la proposta dinamitzant el projecte DITIFET (Desenvolupament d’iniciatives tutoritzades d’innovació fetes amb equips de treball).
Aquest darrer projecte reflecteix el seu compromís social per fer que l’activitat de recerca, docència i transferència del coneixement tingués una incidència real en la societat, amb sostenibilitat i eficiència, i mitjançant la reflexió crítica, el treball en equip, l’afrontament de situacions complexes, l’anàlisi de les possibilitats i la resolució de problemes.
L’any 2021 va rebre la Distinció a la Qualitat Docent del Consell Social de la Universitat de Barcelona en la modalitat de trajectòria individual, guardó que es va lliurar al Paranimf de l’Edifici Històric durant l'acte d’inauguració del curs 2021-2022, el 27 de setembre de 2021.
L’activitat de recerca, docència i gestió ha estat sempre impregnada de les seves qualitats personals —integritat, humilitat, dedicació, esforç, il·lusió, proactivitat, creativitat, emprenedoria, entusiasme, transparència, disponibilitat, generositat, lideratge, capacitat comunicativa, eficàcia en la gestió dels recursos i del temps— i, sobretot, d’un profund compromís institucional.
Amb la seva mort, la Universitat de Barcelona perd no només un excel·lent professor que ha contribuït al desenvolupament de la institució en múltiples aspectes acadèmics i de recerca i transferència, sinó també un magnífic líder que, amb la seva manera de fer, va saber crear un ambient de treball enriquidor i amable, en què les persones han pogut desenvolupar-se i créixer com a docents i personal investigador de primer nivell, i on sempre han trobat la llibertat i el suport necessaris per avançar.
Professor i investigador dels que fan escola, Albert Cornet treballà incansablement —amb un somriure fins al darrer moment— per la seva universitat, institució a la qual va dedicar tots els seus esforços professionals i personals.
El seu exemple i el seu llegat són ja patrimoni de la Universitat de Barcelona; intentarem fer-nos-en dignes.
El trobarem molt a faltar.
Els seus companys i amics del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica