The Faculty of Geography and History turns 50
The Faculty of Geography and History of the UB.
News
|
Institutional
(05/02/2024)
Wednesday, 7 February at noon, in the Jane Addams room at the Faculty of Geography and History (Carrer de Montalegre, 7), the Brazilian anthropologist Gustavo Lins will give the lecture “Desimperialitzar el món: de la descolonització del coneixement al postimperialisme”, as the starting point of the cycle “The Faculty today: what does it say and what does it bring to today’s society?”, organized by the Faculty to commemorate the 50th anniversary of its creation.
The Faculty of Geography and History of the UB.
News
|
Institutional
05/02/2024
Wednesday, 7 February at noon, in the Jane Addams room at the Faculty of Geography and History (Carrer de Montalegre, 7), the Brazilian anthropologist Gustavo Lins will give the lecture “Desimperialitzar el món: de la descolonització del coneixement al postimperialisme”, as the starting point of the cycle “The Faculty today: what does it say and what does it bring to today’s society?”, organized by the Faculty to commemorate the 50th anniversary of its creation.
Gustavo Lins (Brazil, 1953) is a lecturer at the Department of Cultural Studies at the Metropolitan Autonomous University of Mexico. Emeritus Professor at the University of Brasilia, he is one of the most relevant international thinkers on the effects of globalization. He was the president of the Brazilian Association of Anthropology, the first president of the World Council of Anthropological Associations, and vice-president of the International Union of Anthropological and Ethnological Sciences and he is its honorary member. In 2021, he received the Franz Boas Distinguished Achievement Award in Anthropology, from the American Association of Anthropology. He has written and edited 28 books (including translations) published in nine countries, as well as more than 180 articles. His latest book is Otras globalizaciones (2018).
This year, the Faculty of Geography and History commemorates its 50th anniversary with a series of lectures. These will take place every Wednesday, from 7 February to 20 March, at 12.00, with distinguished speakers that will address relevant topics for the contemporary society. They will talk about a variety of topics, such as the cultures of water and territory, the way of narrating history, the relationships between past and memory, the climate change and degrowth, migrations and social inequality, and will conclude with a reflection on cinema as an art in the 20th century. Each session will be chaired by a lecturer from the corresponding department.
Geography studies started being taught at the UB by the mid-19th century, but it was not until 1912 when the Chair of Geography was created, and in 1969 the degree in Geography was born at the Faculty of Philosophy and Arts in the Historic Building. Among the most distinguished lecturers are Gaietà Vidal i Valenciano, Salvador Llobet, Lluís Solé Sabarís, Joan Vilà i Valentí, Maria de Bolós, Horacio Capel and Carles Carreras, who recently passed away. The dean of the Faculty, Ricardo Piqueras, explains that “the degree in Geography is an essential part of our identity as a faculty, and we have made a great effort to adapt to the new needs and demands of our society as well as to attract loyal students in a framework of globality of knowledge, who are becoming more worried about the consequences of the climate change”.
History was not part of university studies until the late 19th century. In 1858, Joaquim Rubió i Ors was appointed Professor of Universal History. In 1910, a section of History was created within the Faculty of Philosophy and Arts. Among its most distinguished professors is Pere Bosch Gimpera, who created the Prehistory Seminar and started the Catalan School of Archaeology. Other notable professors were Ferran Soldevila, Lluís Pericot, Jaume Vicens Vives, Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell, Pere de Palol.
The Dean says that “in these fifty years, we have had several generations of great professors who have been role models, and fortunately we continue having a prestigious staff in each field, that is not only an attraction factor for the students, but they create school and continuity”.
This year, the Faculty of Geography and History commemorates its 50th anniversary with a series of lectures. These will take place every Wednesday, from 7 February to 20 March, at 12.00, with distinguished speakers that will address relevant topics for the contemporary society. They will talk about a variety of topics, such as the cultures of water and territory, the way of narrating history, the relationships between past and memory, the climate change and degrowth, migrations and social inequality, and will conclude with a reflection on cinema as an art in the 20th century. Each session will be chaired by a lecturer from the corresponding department.
Geography studies started being taught at the UB by the mid-19th century, but it was not until 1912 when the Chair of Geography was created, and in 1969 the degree in Geography was born at the Faculty of Philosophy and Arts in the Historic Building. Among the most distinguished lecturers are Gaietà Vidal i Valenciano, Salvador Llobet, Lluís Solé Sabarís, Joan Vilà i Valentí, Maria de Bolós, Horacio Capel and Carles Carreras, who recently passed away. The dean of the Faculty, Ricardo Piqueras, explains that “the degree in Geography is an essential part of our identity as a faculty, and we have made a great effort to adapt to the new needs and demands of our society as well as to attract loyal students in a framework of globality of knowledge, who are becoming more worried about the consequences of the climate change”.
History was not part of university studies until the late 19th century. In 1858, Joaquim Rubió i Ors was appointed Professor of Universal History. In 1910, a section of History was created within the Faculty of Philosophy and Arts. Among its most distinguished professors is Pere Bosch Gimpera, who created the Prehistory Seminar and started the Catalan School of Archaeology. Other notable professors were Ferran Soldevila, Lluís Pericot, Jaume Vicens Vives, Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell, Pere de Palol.
The Dean says that “in these fifty years, we have had several generations of great professors who have been role models, and fortunately we continue having a prestigious staff in each field, that is not only an attraction factor for the students, but they create school and continuity”.
It brings a cycle of lecture-dialogues that explore the current role of the institution.
Arran de la posada en marxa dels plans Maluquer i Suárez (1973), la Facultat de Filosofia i Lletres es va dividir en diverses facultats, una d’elles la Facultat de Geografia i Història (1974), que juntament amb la de Filosofia es va establir en un nou conjunt arquitectònic al districte de les Corts, a l’espai que es va anomenar Pedralbes Sud. Ricardo Piqueras explica que «aquesta decisió fou un replantejament organitzatiu dels estudis de l’àmbit humanístic que es va seguir a tot el marc universitari de l’Estat espanyol». «En tot cas som hereus d’aquella decisió —manifesta—, i crec que això va permetre l’aprofundiment de noves àrees de coneixement i recerques que abans potser estaven limitades i no podien arribar als estudiants».
Les classes a l’edifici de Pedralbes Sud van començar el curs 1976-1977 amb Antonio Palomeque Torres com a primer degà (1974-1977). La facultat, de grans dimensions, es va començar a construir aquell mateix any, segons el projecte de 1969 dels arquitectes Robert Terradas i Via i José María García Valdecasas Salgado, d’estil brutalista, molt comú en l’època. S’organitzava en un seguit de mòduls d’alçades diverses i formes arrodonides en els vèrtexs de les façanes i cobertes, que hi donaven un cert aspecte de central nuclear. L’element més singular era la biblioteca, situada sobre l’entrada al recinte: consistia en un mòdul circular de formigó i vidre que acollia la biblioteca central de les diverses disciplines universitàries que s’impartien en el conjunt de l’edifici. La forma arrodonida amb coberta de vidre inclinada hi donava una aparença de platet volador, la qual cosa va provocar que els estudiants la coneguessin com «l’ovni». Actualment, part d’aquest conjunt, força modificat, l’ocupa el Parc Científic de Barcelona.
L’any 2006, les facultats de Geografia i Història i de Filosofia van tornar al centre de la ciutat, a l’anomenat Campus Raval, al costat del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i de l’Espai de Cultura Pati Manning, configurant un eix cultural de primer nivell. L’edifici, obra dels arquitectes Cristian Cirici i Carles Bassó, d’estil racionalista, consta de cinc plantes i un soterrani, on, a més de les diferents modalitats d’aules, despatxos per al professorat, seminaris i espais per a l’administració, hi ha laboratoris —tres d’arqueologia, quatre de geografia i cartografia, i un d’història contemporània i cinema— en què es poden fer pràctiques i recerca, així com espais per a les associacions d’estudiants. A més, cal destacar que la Facultat disposa d’un camp per a pràctiques d’arqueologia propi situat al mateix recinte. «La centralitat urbana de la nova i moderna facultat —certifica Piqueras—, juntament amb l’excel·lència en docència i recerca del nostre professorat, i uns plans d’estudis adaptats al present i atractius, han estat un tret diferencial de qualitat respecte a les altres universitats».
Al llarg d’aquest mig segle, la Facultat ha vist passar generacions senceres d’estudiants. «La democratització i l’accés popular a la universitat al llarg d’aquest cinquanta anys —explica el degà— han anat canviant i engrandint els perfils d’alumnes que accedien a la nostra facultat. El factor vocacional sempre és important, juntament amb una relativa facilitat d’accés i el fet de tenir sempre llicenciatures o graus clàssics dintre de les humanitats, que continuen atraient molts alumnes».
Finalment, Piqueras conclou: «La missió de la nostra facultat ha de ser generar pensament crític, coneixement i ser capaç de transmetre a la societat els resultats de les seves tasques. El teixit universitari és fonamental per a l’avenç del coneixement científic i el progrés social, i la nostra facultat, referent en l’àmbit dels estudis humanístics a Catalunya i Espanya, continua esforçant-se per produir coneixements útils per a la societat i professionals excel·lents en els diversos àmbits».
Les classes a l’edifici de Pedralbes Sud van començar el curs 1976-1977 amb Antonio Palomeque Torres com a primer degà (1974-1977). La facultat, de grans dimensions, es va començar a construir aquell mateix any, segons el projecte de 1969 dels arquitectes Robert Terradas i Via i José María García Valdecasas Salgado, d’estil brutalista, molt comú en l’època. S’organitzava en un seguit de mòduls d’alçades diverses i formes arrodonides en els vèrtexs de les façanes i cobertes, que hi donaven un cert aspecte de central nuclear. L’element més singular era la biblioteca, situada sobre l’entrada al recinte: consistia en un mòdul circular de formigó i vidre que acollia la biblioteca central de les diverses disciplines universitàries que s’impartien en el conjunt de l’edifici. La forma arrodonida amb coberta de vidre inclinada hi donava una aparença de platet volador, la qual cosa va provocar que els estudiants la coneguessin com «l’ovni». Actualment, part d’aquest conjunt, força modificat, l’ocupa el Parc Científic de Barcelona.
L’any 2006, les facultats de Geografia i Història i de Filosofia van tornar al centre de la ciutat, a l’anomenat Campus Raval, al costat del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i de l’Espai de Cultura Pati Manning, configurant un eix cultural de primer nivell. L’edifici, obra dels arquitectes Cristian Cirici i Carles Bassó, d’estil racionalista, consta de cinc plantes i un soterrani, on, a més de les diferents modalitats d’aules, despatxos per al professorat, seminaris i espais per a l’administració, hi ha laboratoris —tres d’arqueologia, quatre de geografia i cartografia, i un d’història contemporània i cinema— en què es poden fer pràctiques i recerca, així com espais per a les associacions d’estudiants. A més, cal destacar que la Facultat disposa d’un camp per a pràctiques d’arqueologia propi situat al mateix recinte. «La centralitat urbana de la nova i moderna facultat —certifica Piqueras—, juntament amb l’excel·lència en docència i recerca del nostre professorat, i uns plans d’estudis adaptats al present i atractius, han estat un tret diferencial de qualitat respecte a les altres universitats».
Al llarg d’aquest mig segle, la Facultat ha vist passar generacions senceres d’estudiants. «La democratització i l’accés popular a la universitat al llarg d’aquest cinquanta anys —explica el degà— han anat canviant i engrandint els perfils d’alumnes que accedien a la nostra facultat. El factor vocacional sempre és important, juntament amb una relativa facilitat d’accés i el fet de tenir sempre llicenciatures o graus clàssics dintre de les humanitats, que continuen atraient molts alumnes».
Finalment, Piqueras conclou: «La missió de la nostra facultat ha de ser generar pensament crític, coneixement i ser capaç de transmetre a la societat els resultats de les seves tasques. El teixit universitari és fonamental per a l’avenç del coneixement científic i el progrés social, i la nostra facultat, referent en l’àmbit dels estudis humanístics a Catalunya i Espanya, continua esforçant-se per produir coneixements útils per a la societat i professionals excel·lents en els diversos àmbits».