Els Premis Nobel, en la mostra anual de la Biblioteca de Física i Química
Els cinc Premis Nobel previstos en el testament dʼAlfred Nobel (1833-1896), i que es van començar a atorgar el 1901, eren els de Física, Química, Fisiologia-Medicina, Literatura i de la Pau. El 1916, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la concessió dels Nobel es va interrompre. Aquest és el període que ha escollit la Biblioteca de Física i Química del CRAI de la UB per mostrar una part de la bibliografia dels guanyadors dʼaquests reconeguts premis en lʼexposició anual que organitza el centre.
Els cinc Premis Nobel previstos en el testament dʼAlfred Nobel (1833-1896), i que es van començar a atorgar el 1901, eren els de Física, Química, Fisiologia-Medicina, Literatura i de la Pau. El 1916, com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la concessió dels Nobel es va interrompre. Aquest és el període que ha escollit la Biblioteca de Física i Química del CRAI de la UB per mostrar una part de la bibliografia dels guanyadors dʼaquests reconeguts premis en lʼexposició anual que organitza el centre.
La mostra sʼinaugurarà el 10 dʼoctubre, a les 12 h, a lʼAula Magna de les facultats de Física i de Química. La conferència inaugural, titulada «Lessons from the Nobel Prizes», serà a càrrec dʼIstván Hargittai, catedràtic de Química de la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (Hongria) i autor del llibre The road to Stockholm: Nobel Prizes, science, and scientists, en què explica el procés de selecció dels candidats i els descobriments que són reconeguts pels Nobel, a més de revelar el costat més humà dels científics.
En el camp de la química sʼexposen les contribucions de diversos autors guardonats amb els primers Nobel per haver assolit fites tan importants en el desenvolupament de la química moderna com ara els principis estereoquímics en química orgànica i inorgànica, descoberts per Jacobus vanʼt Hoff (1852-1911) i Alfred Werner (1866-1919), respectivament; el descobriment dels gasos nobles per William Ramsay (1852-1916); la teoria de dissociació electrolítica de Svante Arrhenius (1859-1927), la introducció del concepte de catàlisi per Wilhelm Ostwald (1853-1932) i el seu efecte sobre les velocitats de reacció; el descobriment dels magnesians, per Victor Grignard (1871-1935), i el desenvolupament de processos catalítics, per Paul Sabatier (1854-1941), o el descobriment del radi i el poloni per Marie Curie (1867-1934), de la qual també hi haurà exposada la seva tesi doctoral.