Aprovat el Pla de llengües i el primer Pla d’acollida de llengua i cultura catalana de la UB

La Universitat de Barcelona és la principal universitat pública de Catalunya, una de les institucions d’educació superior més prestigioses de l’Estat i, segons un dels rànquings universitaris més influents, se situa entre les 150 millors universitats del món. Dels seus 70.000 estudiants, un 15 % són internacionals. És lògic, doncs, entendre que la UB se senti fortament compromesa amb l’ús, el desenvolupament, l’estudi i la promoció de la llengua catalana com a llengua acadèmica, i alhora tingui la voluntat decidida de promoure el multilingüisme entre els membres de la seva comunitat.

Amb aquest doble objectiu, el Consell de Govern de la UB aprovava fa una setmana dos plans: d’una banda, el Pla de llengües de la UB per al període 2022-2025 (el quart dels plans en aquest sentit engegats fins ara); de l’altra, el Pla d’acollida de llengua i cultura catalana, el primer dissenyat a la UB per fer encaixar la internacionalització de la institució amb la promoció de la llengua pròpia i oficial. 

«Són dos projectes absolutament entrelligats i necessaris», explica el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, Jordi Matas, «perquè, tal com estableix el nostre Estatut, la Universitat de Barcelona ha de fomentar la llengua catalana i ha de contribuir a la incorporació de la llengua pròpia de la UB a tots els àmbits del coneixement». «Aquest ferm compromís en la defensa i la projecció de la llengua catalana», puntualitza, «s’ha de fer compatible amb la voluntat de potenciar la internacionalització de la nostra institució. Això, fent bé la feina, és possible, i anem en aquesta direcció». 

Objectius i compromisos

El Pla de llengües de la UB recull, d’entrada, el compromís de fomentar les tres llengües oficials a Catalunya: català, castellà i occità, i el fa absolutament compatible amb potenciar el coneixement i l’ús de terceres llengües. L’assoliment d’aquest doble objectiu es desplega en les 114 accions del Pla, relacionades amb la qualitat, les competències i els usos lingüístics aplicats en els diversos àmbits de desenvolupament de l’activitat universitària: la informació i comunicació institucionals, la gestió i administració, la docència i la recerca, transferència de coneixement i divulgació científica.

«En l’àmbit docent», assenyala Jordi Matas, «el Pla posa un èmfasi especial en la necessitat de garantir els drets lingüístics de l’alumnat, cosa que implica la capacitació del professorat per usar el català i el castellà en l’exercici de les seves activitats docents i acadèmiques». «Les accions recollides en el Pla», remarca, «responen també al compromís adoptat pels rectors de les universitats públiques catalanes d’enfortir la llengua pròpia i oficial en tots els àmbits de l’activitat universitària, i donar impuls al seu ús en la recerca, la transferència de coneixement i la divulgació científica, camps en què darrerament s’ha produït un retrocés».

«L’elaboració del Pla de llengües ha estat una tasca en què ha participat molta gent. Per això mateix, s’ha beneficiat d’un coneixement ampli de la comunitat universitària i de les necessitats lingüístiques dels diversos col·lectius que la componen», destaca el delegat de Política Lingüística i Publicacions, Joan Santanach. «La implicació ha estat màxima entre l’alumnat, el PAS i el PDI que hi ha participat, i mereixen un esment específic els tècnics dels Serveis Lingüístics, que hi han aportat coneixements, expertesa i molta dedicació», afegeix. «Partint d’una primera llista d’objectius i accions, es van reunir les quatre comissions, una per a cadascun dels grans àmbits, a fi d’analitzar les propostes, ampliar-les i matisar-les quan era necessari», explica. «El resultat és un pla ambiciós, que ha de permetre a la Universitat encarar amb garanties els reptes lingüístics que té plantejats», conclou.

Internacionalització i acollida

En la mateixa sessió del Consell de Govern s’aprovava també el primer Pla d’acollida de llengua i cultura catalana a la UB. Amb més de 10.000 membres d’origen estranger i múltiples convenis amb universitats d’arreu del món, el Pla pretén facilitar la incorporació a la vida acadèmica d’aquests membres procedents de fora del domini lingüístic català i, per tant, harmonitzar el compromís d’internacionalització amb la preservació dels drets lingüístics de la comunitat local. 

Des d’aquesta perspectiva, el vicerector de Política d’Internacionalització, Raúl Ramos, defensa: «La diversitat que aporta a les nostres aules la presència d’estudiants internacionals amb orígens tan diferents és molt enriquidora en tots els sentits. Per això també és la nostra responsabilitat acollir-los i acompanyar-los en la seva integració a la nostra comunitat». I recalca: «D’aquesta manera, aconseguirem que l’experiència vital que representa la mobilitat internacional no es limiti només a l’àmbit acadèmic sinó també al cultural i social».

Ramos recorda, precisament, que el Pla va en la línia estratègica proposada per la Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU), a la qual pertany la UB com a única universitat de tot l’Estat: «En el document Language policies at the LERU membre institutions, la LERU assenyala, com a element clau, que la formulació de les polítiques lingüístiques institucionals ha de resultar de processos participatius, situant la responsabilitat d’implementació al nivell més alt de lideratge». «A més», especifica el vicerector, «exhorta les institucions d’educació superior d’àrees no anglòfones a posicionar-se sobre l’ús de l’anglès com a segona llengua per a l’ensenyament, la recerca i l’administració, així com a preservar la llengua nacional i oferir serveis lingüístics als membres o convidats amb necessitats especials».

En aquest sentit, la nova normativa s’estructura en diferents accions: informar sobre la situació sociolingüística i els usos lingüístics de la UB; garantir que la informació sobre requisits lingüístics per estudiar i treballar a la UB sigui transparent i coherent amb les dades sobre la llengua de la docència de cada centre; incentivar l’aprenentatge virtual i presencial del català abans d’arribar a la Universitat, i posar al servei de la comunitat universitària un paquet de recursos gratuïts per aprendre català, entre d’altres.