La política lingüística de la UB
Per estudiar a la UB, és necessari, doncs, tenir habilitats de comprensió (escrita i oral) de les dues llengües oficials. Per això, la Universitat continua posant a l’abast de tots els estudiants i el personal docent internacionals, o de la resta de l’Estat, la formació necessària en llengua catalana i espanyola, perquè puguin adquirir-ne el domini adequat en un termini curt de temps. Amb l’objectiu de facilitar-ne la familiarització amb la llengua pròpia de la UB i l’accés a la docència que es fa en català, els Serveis Lingüístics posen a disposició de tota la comunitat universitària una gran diversitat de cursos —presencials i en línia—, recursos lingüístics diversos, mitjans d’autoaprenentatge o grups de conversa, dels quals els estudiants es poden beneficiar des d’abans d’incorporar-se a les aules i mentre dura el curs.
La docència a la UB es fa en català i en castellà i també en altres llengües, com ara l’anglès. En el web dels diferents centres s’indica la llengua en què s’imparteix la docència de cada grup classe de les diferents assignatures. La llengua anunciada no es pot canviar en cap cas. Es tracta de mantenir els principis bàsics de transparència i de seguretat lingüístiques per respecte als drets lingüístics dels estudiants. Sobre aquesta qüestió, cal tenir present que les informacions que es recullen al pla docent de les assignatures —també les informacions lingüístiques— constitueixen un acord vinculant entre els estudiants i la UB, el professorat de la qual informa explícitament abans de l’inici de les classes sobre la llengua que emprarà en la docència. Cal esmentar que hi ha ensenyaments en què la llengua de la totalitat o de part de les assignatures ve definida prèviament i, per tant, l’opció de triar la llengua per part del professorat i de l’alumnat no és possible.
Pel que fa a la llengua vehicular de la docència universitària, la llibertat de tria lingüística del professorat s’ha de modular d’acord amb la programació idiomàtica de graus i de màsters, i també d’acord amb el que disposa l’apartat primer de l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que reconeix a totes les persones el «dret a rebre l’ensenyament en català». La necessitat d’adoptar la programació idiomàtica feta pels òrgans universitaris i de garantir aquest darrer dret, implica que el professorat, en aquestes ocasions, ha d’impartir la docència en la llengua establerta. En aquest sentit, el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en una determinada llengua, com a usuaris del servei educatiu, està per sobre de la llibertat de tria del professorat, que és qui presta el servei públic. El professorat ha d’acreditar el coneixement de les dues llengües oficials per garantir el dret dels estudiants. L’alumne pot expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que vulgui. Per tant, els estudiants poden redactar els treballs i contestar els exàmens en qualsevol de les dues llengües, independentment de la que utilitzi el professor.
Finalment, la UB manifesta el seu compromís amb la promoció de l’occità (aranès a l’Aran), llengua oficial a Catalunya, en el marc de les activitats universitàries.
La Universitat de Barcelona, una de les principals institucions acadèmiques de Catalunya, és una institució amb clara projecció internacional en els àmbits de l’activitat docent, de la recerca i de la transferència de coneixement i de tecnologia. La internacionalització de la Universitat determina la necessitat d’adaptació als nous contextos generats per la mobilitat acadèmica, d’estudiants, professors i investigadors, i la mobilitat professional del personal d’administració i serveis.
La UB, per tant, assumeix el compromís d’incorporar el multilingüisme en el si de la institució, com a resultat del context d’internacionalització que estableix l’espai europeu d’educació superior (EEES) i com a mostra del respecte a la diversitat lingüística i cultural i al concepte més ampli de plurilingüisme promoguts per la Divisió de Polítiques Lingüístiques del Consell d’Europa.
L’estratègia d’excel·lència de la UB a escala internacional també fa que promogui el coneixement i l’ús de llengües internacionals, a diferents nivells competencials, entre els membres de la comunitat universitària que ho necessitin per diferents raons de mobilitat a escala mundial: institucionals, acadèmiques, professionals, d’ocupabilitat i d’interès lingüístic i cultural.