Fundació Guasch i Coranty

La Fundació Guasch Coranty és una institució privada, gestionada per un patronat del qual forma part majoritàriament la Universitat de Barcelona, a través del rector i del degà i el secretari de la Facultat de Belles Arts, com a president, vicepresident i secretari respectivament.

El seu objectiu fonamental és ésser un element de suport en el desenvolupament del treball artístic, tant per als estudiants de Belles Arts com per als joves artistes i promoure així, la creació artística clau en l'art contemporani.

La Fundació Guasch Coranty és una institució privada, gestionada per un patronat del qual forma part majoritàriament la Universitat de Barcelona, a través del rector i del degà i el secretari de la Facultat de Belles Arts, com a president, vicepresident i secretari respectivament.
El seu objectiu fonamental és ésser un element de suport en el desenvolupament del treball artístic, tant per als estudiants de Belles Arts com per als joves artistes i promoure així, la creació artística clau en l'art contemporani.
Aquesta vocació de servei a la cultura neix de l'entusiasta dedicació a l'art del matrimoni format per Francesc Guasch -pintor, crític d'art i tècnic de museus- i Emilia Coranty -pintora i docent-, que al 1929 van llegar en el seu testament els seus bens a l'alumnat de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual és hereva l'actual Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, creada el 1978. A partir de la vanta dels seus bens patrimonials, el 1999, el seu llegat genera cada any un capital que es destina exclusivament a beques de projectes artístics, la qual cosa es converteix en un model d'ajut a l'art excepcional dins del territori espanyol.
Des de que es va organitzar la nova seu de la Fundació a la Facultat de Belles Arts, el 14 de maig de 2001, s'han organitzat anualment convocatòries de beques i ajuts per al desenvolupament de projectes d'investigació i creació en els diferents àmbits artístics, els resultats premiats de les qual, s'han exposat en centres d'art tan prestigiosos com la seu de l'Alliance Française de Sabadell, el Centre de Cultura contemporània de Barcelona (CCCB), Ajuntament de Barcelona, Centre d'Art Santa Mónica, Generalitat de Catalunya i Centre Cultural Metropolità Tecla Sala de l'Hospitalet.
Tanmateix des de l'any 2008 inicia la convocatòria d'un Premi Internacional de Pintura amb una freqüència de convocatòria bianual en un principi i cada tres anys en l'actualitat. Va destinat als artistes menors de 40 anys, formats a escoles superiors o facultats de belles arts. Amb aquesta convocatòria internacional, la Fundació Guasch Coranty vol afrontar el repte de fer realitat un altre dels objectius implícit en el llegat dels seus fundadors.
La gran ressonància que ha obtingut el premi a nivell estatal i internacional, així com el nivell de les obres presentades -les quals posen de manifest els valors de la pintura com a disciplina clau de l'art contemporani- ha fet que aquest Premi arribi a consolidar-se com un dels premis mes ben dotats i reconegut.
La Fundació Guasch Coranty es constitueix per la voluntat i llegat que el matrimoni format pel Sr. Francesc Guasch Homs i la Sra. Emília Coranty Llurià van deixar, a la mort de la Sra. Coranty el 1929, per a l’alumnat de Belles Arts de Barcelona.
El Sr. Francesc Guasch Homs va néixer a la ciutat de Valls el 2 de febrer de 1861 i morí a Barcelona el 12 de setembre de 1923. Als 8 anys es traslladà a la ciutat de Tarragona i més tard residí a Barcelona.
Atret per la seva vocació artística ingressar a l’Escuela Oficial de Bellas Artes, l’anomenada “Llotja". Amb un afany de superació constant, es traslladà a Madrid l’any 1884 i entrà a l’Escuela de San Fernando on seguí estudis de pintura, escultura i gravat. Després va ser pensionat a Roma per la Diputació Provincial de Tarragona, on va executar algunes obres de mèrit. D’allí estant va retornar a Barcelona per unir-se en matrimoni amb Emília Coranty Llurià, que, com a artista guardonada, gaudia d’una borsa d’Estudi i de Viatge a Roma, que li havia estat atorgada per la Diputació de Barcelona. De retorn a Roma van fer viatges arreu d’Europa, fet que els donà una visió prou ampla i cosmopolita de la vida artística del moment, fins que una malaltia de Francesc Guasch els obligà a retornar a Barcelona, on fixaren la residència definitiva.
El Sr. Francesc Guasch fou nomenat tècnic dels museus artístics municipals i conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona. Fou, a més d’artista pintor, col·laborador d’algunes revistes literàries de l’època, en les quals exercí la crítica artística.
Emília Coranty Llurià fou artista pintora i, alhora, professora de dibuix i de pintura de l’Escuela Superior de la Mujer. Acompanyà el seu marit en totes les tasques artístiques i formaren una parella unida al servei de l’art i de la cultura. Sobrevisqué uns anys al seu marit, fins el 18 de febrer de 1944, data en què morí.
La pràctica de la pintura, el contacte amb el món dels museus, l’exercici de la docència de l’art per part de Emília Coranty, el gaudiment de beques d’estudi que tant varen saber aprofitar, van ser l’estímul més determinant perquè tots dos fessin donació dels seus béns per afavorir les noves generacions d'artistes per ampliar els coneixements, com ells havien tingut l’oportunitat de realitzar.
D’aquesta manera, la Sra. Emília Coranty Llurià atorgà testament el dia 21 de març de l’any 1929, i un codicil el dia 24 d’abril del mateix any, on nomenava hereva universal a l’Escuela Oficial de Artes y Oficios Artísticos y Bellas Artes, de Barcelona. Imposà les condicions per crear una escola amb el nom d’Escuela de Arte Guasch Coranty i la constitució d’un Premio de Pintura Internacional Guasch Coranty, i designà encarregats per a la conservació dels béns i la seva aplicació als fins expressats.
S’esdevenen, a partir d’aquest moment, un seguit d’actuacions, actes notarials, inspeccions i valoracions, ordres ministerials, resolucions i altres que seria feixuc incloure aquí. Atendrem als més rellevants, com ara: la resolució de la Dirección General de Bellas Artes, sección Fundaciones Benéfico Docentes; reconeix com a entitat legatària l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona, en data 23 d’octubre de 1946, de la qual deriva la nostra Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
El dia 21 d’octubre de 1958 es fa l’escriptura notarial de l’entrega de la finca del Srs. Guasch Coranty, del carrer Ciutat de Balaguer nº 17, a la Fundació Guasch Coranty. El Sr. Frederic Marès Deulovol actuà com a representant de l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona i el Sr. Pere Llobet i Llobet ho fa com a administrador, en nom de la Fundació Guasch Coranty.
En aquesta ubicació es construí més tard la nova seu de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Aquest fet provocà a la Fundació una situació preocupant i de descontentament que l’obligà a fer una reclamació, per la via administrativa, prèvia a la judicial.
Per una sentència del Tribunal Suprem amb data 8 d’octubre de 1976, es reconeixia la propietat de la finca del carrer Ciutat de Balaguer nº 17, a la Fundació Guasch Coranty.
Tots els directors de l’antiga Escuela Superior i tots els degans de l’actual Facultat de Belles Arts, amb el Sr. Miquel Llobet Ventats per part de la Fundació, mantingueren la reclamació per a una resolució justa, que no deixés sense efecte les disposicions testamentàries en favor de l’alumnat de Belles Arts de Barcelona.
Finalment, a part del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, els interlocutors van estar la Generalitat de Catalunya i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona –hereva de l’antiga Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona– i la Fundació Guasch Coranty.
La Universitat de Barcelona ha impulsat en tot moment les iniciatives del degans de la Facultat de Belles Arts. En aquest sentit, cal fer esment de l’actuació del Dr. Josep M. Bricall i del Dr. Antoni Caparrós Benedicto, exrectors de la Universitat de Barcelona que, junt amb l’equip deganal de la Facultat i la pròpia Fundació, van arribar a l’acompliment de la venda de la finca del carrer Ciutat de Balaguer 17, de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, el dia 15 de desembre de 1999.
Amb aquesta actuació finalitzava un llarg procés que durà uns setanta anys i va permetre, un cop satisfets els terminis estipulats de l’esmentada venda, la dotació a la Fundació Guasch Coranty d’un capital que ha fet possible l’atorgament de Beques per a la creació artística anuals per a l’alumnat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i la convocatòria d’un Premi de Pintura Internacional per a artistes titulats superiors i menors de quaranta anys d'arreu, cada tres anys, tal com ho estableixen els Estatuts de la Fundació.
L' actual seu de la Fundació Guasch Coranty, és a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.