Obituari

El professor Rafael Jiménez González, il·lustre catedràtic de Pediatria de la Universitat de Barcelona i cap dels Serveis de Pediatria de l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, amant de la neonatologia i amic de tots els neonatòlegs i molts pediatres espanyols, ens ha deixat. La seva mort, després d'una llarga malaltia, ens ha sorprès i entristit. No obstant això, revivim el seu bon humor en situacions difícils i volem recordar-lo com ell mateix es definia.

El pare d’en Rafael era metge pediatre, va exercir a Cadis, on també va donar classes a la Facultat de Medicina. En Rafael va viure durant tota la infància l'ambient mèdic. «En un primer moment, vaig optar per estudiar Enginyeria de Camins. Quan gairebé havia ingressat, vaig parlar amb una persona que em va dir que jo no serviria per a aquesta carrera. Va generar en mi una mena de frustració que em va fer reflexionar molt. Com que sempre havia viscut la preocupació del meu pare per la medicina i m'hi sentia molt atret, vaig decidir començar la carrera. La vaig cursar a Sevilla, i en acabar, vaig anar a Cadis a exercir».

Per fer l'especialització pediàtrica, en Rafael va escollir l'Hospital Clínic de Barcelona. Aviat es va adaptar a la societat catalana: «D'aquells primers anys al Clínic recordo la intensitat amb què es vivia la docència, amb una gran dedicació dels professionals que treballaven gratuïtament i que va fer del Clínic el que avui és, un hospital capdavanter a escala nacional en investigació».

En la seva formació continuada al llarg de la trajectòria professional, en Rafael destaca la petjada del professor Manuel Cruz Hernández: «Em va saber orientar i transmetre una manera de veure i desenvolupar la pediatria i la medicina».

En Rafael va ser professor de l'Àrea de Pediatria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. «M'agrada el contacte amb les persones i la docència és una forma d'expressió extraordinària. Desenvolupo una tasca docent que m'apassiona i intento que les classes siguin interactives. La universitat ha de donar cultura i humanitat».

Després de la integració de Pediatria de l'Hospital Clínic amb l'Hospital Sant Joan de Déu, a la fi del segle passat, en Rafael va ser director dels Serveis de Pediatria de la unitat integrada. També va seguir sent responsable com a catedràtic de l'ensenyament de Pediatria de la Universitat de Barcelona. «Un hospital pediàtric com el de Sant Joan de Déu és com un hospital general per a nens on hi ha d'haver un pilar fonamental que és la pediatria general». Però «les malalties infeccioses seran cada vegada més freqüents, ja que en sorgeixen de noves». En Rafael va ser, en certa manera, un profeta de l'aparició de l'actual pandèmia per coronavirus.

Però en Rafael se sentia sobretot neonatòleg. Assistencialment va ser el primer cap del Servei de Neonatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i el primer catedràtic de Pediatria amb el perfil de neonatologia. En Rafael figura com a primer autor del llibre Procedimientos diagnósticos y terapéuticos en neonatología, que ha tingut dues edicions. També va ser president de la Societat Espanyola de Neonatologia i organitzador de molts cursos de novetats en neonatologia dirigits a tots els neonatòlegs espanyols. Sempre va aportar la seva cordialitat i amistat sincera a tots els seus companys. Per a en Rafael, «un nen prematur no ha madurat i això vol dir que hi ha alguns òrgans que encara no estan del tot formats, sobretot el cervell. La investigació en pediatria ha portat a conèixer quines substàncies poden contribuir a la maduració cerebral i fer que els prematurs no pateixin seqüeles, per exemple un retard mental. La nutrició en aquests nens és bàsica».

La investigació és fonamental per introduir noves tècniques diagnòstiques i nous tractaments. Tal com indicava en Rafael, «una medicina sense investigació no té futur».

Professor Rafael Jiménez González, Rafa per als amics, que descansis en pau.

Josep Figueras Aloy
Catedràtic de Pediatria de la Universitat de Barcelona