Obituari

El passat 2 de gener ens va deixar el professor Manuel Puigcerver i Zanón a l’edat de 97 anys. El Dr. Puigcerver va néixer a València el 1922, on va cursar estudis de llicenciatura en Ciències, secció de Físico-Químiques. Va ser catedràtic de Física de l’Aire a la Universitat de Barcelona durant el període 1961-1987 i vicerector d’Investigació d’aquesta Universitat de 1975 a 1976, quan era rector el Dr. Fabià Estapé. El Dr. Puigcerver era membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 1972, on va realitzar una intensa activitat i de la qual va ser secretari general durant més de vint anys, de 1978 a 2001, període en què va presentar diverses memòries entre les quals destaca la de la inauguració del curs 1999-2000, titulada Curs secular de la temperatura a l’Observatori Fabra: una anàlisi preliminar.

La seva activitat professional comença el 1946 quan va ingressar com a ajudant de Meteorologia al Servicio Meteorológico Nacional (actualment Agència Estatal de Meteorologia) i, dos anys després, ingressa per oposició (amb el número 1) a l’escala facultativa de meteoròlegs, on ocupa diversos càrrecs a Madrid, Barcelona i Sevilla. Un tret molt destacable d’aquesta activitat va ser l’aprenentatge amb meteoròlegs especialistes de prestigi internacional i el gran nombre de treballs i missions científiques que va dur a terme a l’estranger. Així, el 1957, gràcies a una beca de la International Cooperation Administration dels Estats Units, Puigcerver va fer estudis superiors teòrics i pràctics de Meteorologia a la Universitat de Chicago, i va obtenir el Master of Science in Meteorology, amb professors de prestigi internacional en l’anàlisi i la predicció del temps, com el noruec Sverre Petterssen.

El 1959 va ser convidat per la British Overseas Airways Corporation en diverses missions internacionals per tractar temes de meteorologia operativa en línies aèries. El 1961 va formar part d’una expedició antàrtica de tretze mesos de durada (cosa insòlita pel lloc i en aquella època) com a cap científic de la base xilena González Videla, amb un programa d’investigació sobre meteorologia antàrtica.

Poc temps després, va ser nomenat cap d’investigació del Departament de Meteorologia de l’Institut de Geofísica i Sismologia de la Universitat de Xile, càrrec que va ocupar fins al 1963. El 1971, va ser convidat pel British Council a una visita als departaments de Ciències Atmosfèriques de diverses universitats, com Lancaster, Edimburg, Reading, Oxford i l’Imperial College de Londres. El 1980 va ser nomenat Foreign Member de la Royal Meteorological Society. Aquestes activitats van ser complementades per altres corresponents a l’especialització en tècniques d’anàlisi mediambiental, a les quals Puigcerver es va dedicar a l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) nord-americana. Destaca, per la seva novetat, el sondeig acústic de l’atmosfera, realitzat durant alguns anys a Barcelona amb la instal·lació d’un equip (Sodar) al terrat de la Facultat de Física.

Un altre llegat important de l’herència que ens ha deixat aquest gran meteoròleg i catedràtic que va ser el Dr. Puigcerver és el compendi de programes i assignatures de física atmosfèrica que va desenvolupar a la Universitat, fet que ens va permetre als seus successors docents continuar la tradició dels estudis de l’especialitat de Ciències Atmosfèriques a la Universitat de Barcelona i que es va plasmar anys després en la instauració d’un màster oficial de Meteorologia, cursat per nombrosos alumnes, alguns dels quals són actualment investigadors en centres de prestigi internacional.

Els que hem tingut la sort de tenir-lo com a professor i cap científic sempre recordarem la seva gran capacitat pedagògica, el rigor de les seves classes magistrals i la meticulositat en la pràctica de la meteorologia operativa, capaç de consolidar la incipient vocació cap a la meteorologia que gran part dels seus alumnes professàvem. Des de mitjan segle passat, la Meteorologia a Catalunya té com a referència obligada el nostre estimat professor Puigcerver.

Descansi en pau.

Jerónimo Lorente Castelló
Catedràtic emèrit de Física de l’Atmosfera
Universitat de Barcelona