Obituari

Manolo, com li agradava que se l’anomenés, va completar la seva formació preuniversitària a la ciutat d’Almansa (Albacete). Havia nascut a Alpera, un poble proper. A mitjans de la dècada dels vuitanta, es traslladà a Catalunya. Obtingué la llicenciatura de Psicologia i començà a treballar en escoles municipals d’Esplugues de Llobregat. 

Va començar a exercir la docència d’Estadística en l’acabada de crear Facultat de Psicologia. Aviat va passar a la llavors anomenada Escola Normal de Magisteri de Barcelona, posteriorment Escola de Magisteri, on impartí classes d’educació especial. Era finals dels setanta. Ja als anys vuitanta, l’Escola de Magisteri s’integrà a la nova estructura departamental de la UB i el professor Gras Tornero entrà a l’aleshores anomenat Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Facultat de Psicologia.

Des del primer moment, Manolo Gras es posà a disposició del departament. Responia sempre afirmativament als requeriments institucionals, la qual cosa el va portar a coordinar les comissions organitzatives del departament i a ser el coordinador docent de diverses matèries, principalment relacionades amb l’educació especial i el pràcticum en el marc de l’Escola. 

La seva disposició per l’ensenyament era vocacional. Durant els anys previs a la  jubilació, es va dedicar amb entusiasme a revisar i coordinar els acords amb els centres a què els alumnes anaven a fer pràctiques, i a fer un seguiment proper i acurat dels seus progressos. Sempre parlava amb il·lusió d’aquesta tasca.

Una part de la seva dedicació a la Universitat es centrà en la recerca. Durant decennis, va investigar el comportament infantil en el marc escolar per esbrinar i comprovar les pautes evolutives normal i anormals. Va presentar els seus treballs en congressos nacionals i internacionals. 

El company Manolo Gras també era feliç resolent dubtes als companys i prestant ajuda especialment quan es produïa algun canvi que afectava noves formes d’ensenyament o avaluació. Era dels primers a preparar-se, cosa que li permetia atendre consultes i facilitar la feina als altres. En definitiva, era una persona a la qual li encantava ajudar, i sempre ho feia sense demanar res a canvi.

Ens ha deixat un bon professor i una gran persona. DEP.  

Gerard Martínez