Obituari

Lamentem comunicar que el dia 17 d’agost ens va deixar, a l’edat de 79 anys, el nostre company i amic, Humbert Boada Calbet, catedràtic emèrit de psicolingüística fins el 2013,  i director de l’antic departament de Psicologia Bàsica de la UB des de l’any 1993 fins el 2000. El Dr. Humbert Boada va destacar en els primers estudis sobre el desenvolupament del llenguatge tant en nens bilingües com en nens monolingües. Juntament amb el Dr. Joaquim Arnau i la Dra. Maria Forns van col·laborar en un projecte d'avaluació dels programes d'immersió al català, encarregat per la Generalitat de Catalunya. Els resultats d'aquesta recerca van tenir difusió internacional i van obrir la col·laboració amb altres països europeus interessats en aquest programa (Finlàndia, Alemanya, Itàlia, Holanda, País de Gales). 

La darrera etapa de la seva recerca es va centrar en l’estudi de la comunicació referencial en la infància, destacant la seva contribució en el disseny de tasques per a l’estudi de la comunicació en el laboratori, i en l’elaboració d’un extens protocol d’anàlisi de les interaccions comunicatives dels infants, esdevenint  un referent en aquesta àrea (Lloyd, Boada & Forns (1992). New directions in referential communication research, British Journal of Developmental Psychology, 10(4), 385-403; Boada, H., & Forns, M. (2004). The cognitive complexity of the referent and self-regulation in children's messages. Journal of psycholinguistic research, 33(3), 237-261). Tal com recorda la Dra. Maria Forns, amb qui va compartir aquesta etapa “el laboratori de comunicació referencial fou creat pel Dr. H. Boada l’any 1986, el va dirigir amb professionalitat, serietat, rigor científic, eficàcia i, especialment, originalitat i gran bonhomia”.

El Dr. Humbert Boada ens deixa com a llegat nombroses col·laboracions amb diverses universitats, contribucions científiques rellevants, i una important petjada en assignatures que actualment s’imparteixen al grau de Psicologia de la UB. El seu mestratge, savoir faire i afinada ironia romandran en la nostra memòria.