Obituario

El 27 de juny passat, lamentablement, vam perdre Manuel Silva, un respectat professor de Psicologia Social i un expert destacat en comportament organitzacional. Sempre discret (solia romandre un pas per darrere de la seva esposa i col·lega, Pilar González), era un professor considerat i dedicat.

En Manuel va ser un dels fundadors, juntament amb la Pilar i amb José Manuel Cornejo, d’un grup de reflexió, al qual posteriorment es van unir altres col·legues. Aquell think tank, ubicat en un pis ple de llibres i de taules de treball a prop del carrer de la Marina de Barcelona, va esdevenir una incubadora d’innovadors projectes de recerca i de docència en el camp de la psicologia dels grups i de les organitzacions.

Com a docent, en Manuel es va distingir sempre pel rigor acadèmic, el coneixement actualitzat i la genuïna preocupació per l’aprenentatge significatiu dels estudiants. Va escriure diversos manuals acadèmics —avui encara en ús—, com ara el clàssic El clima en las organizaciones (PPU, 1992) o Equipos de trabajo efectivos (EUB, 1996), escrit amb la Pilar i en José Manuel. La seva formació en dinàmica de grups i, en particular, en el corrent humanista de Carl Rogers, amb qui va tenir el privilegi de treballar, es reflecteix profundament en aquests manuals i en el seu enfocament pedagògic.

Així mateix, en Manuel va tenir un paper crucial en el desenvolupament d’un programa de màster especialitzat en l’anàlisi i la conducció de grups, que avui continua vigent gràcies a la direcció de la nostra col·lega María Palacín. En aquest màster, aleshores innovador i disruptiu, s’hi van formar centenars de professionals que actualment lideren equips de treball, a partir de tècniques experiencials, especialment del training group. En Manuel era un membre habitual del personal que assistia el grup en el seu desenvolupament, i la seva guia era invariablement precisa i útil.

Com a investigador, els seus treballs sobre el clima en les organitzacions van destacar enormement. Va fer una sistemàtica i profunda exploració de la teoria, la mètrica i la intervenció del clima organitzacional. El seu manual sobre aquest tema continua sent una referència clau en castellà. En Manuel definia el clima com «una actitud del grup», una idea complexa que abraça la interacció entre estructures, processos, situacions, pràctiques, estratègies i diferències individuals. La influència de tots aquests elements —com bé descrivia en Manuel amb la metàfora d’una olla de cuina— dona lloc al fenomen climàtic, irreductible a qualsevol dels seus components individuals. El temps ha validat la seva percepció de la importància d’aquests fenòmens emergents per entendre el comportament organitzacional.

En l’àmbit professional, en Manuel va dur a terme diverses intervencions per millorar les relacions humanes en diferents contextos organitzacionals. Recordo amb afecte una intervenció que vam fer en una caixa d’estalvis, que va ser notable per la seva durada i pel significatiu impacte que va tenir en els líders de l’organització.

Vaig tenir la sort de ser alumne de Manuel Silva. Recordo el detallat estudi que fèiem del seu manual sobre el clima i les enèrgiques discussions sobre si el clima era merament descriptiu, com ell defensava. Va ser un honor aprendre d’ell. El seu llegat perdurarà en el nostre camp i en tots aquells qui vam tenir la fortuna de conèixer-lo i d’aprendre’n.

Dr. José Navarro

Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa