Obituari

Josep Sancho Valls va néixer a Barcelona ara fa 79 anys. Va estudiar diverses coses, entre les quals Ciències Biològiques a la llegendària Secció de Biologia de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, amb professors com ara Antoni Prevosti, Ramon Margalef, Oriol de Bolòs, Caballero o Ramon Parés, entre d’altres, dels quals va aprendre moltíssim.

En acabar els estudis, Josep Sancho —per als amics, el Pepe— va fer una tesi doctoral sobre les Pseudomonas exòctons del sòl. Era el primer cop que es feia un treball basat en la taxonomia numèrica a Espanya. La revista del CSIC Microbiologia Española ho constatava en un article titulat «Análisis numérico de un grupo de pseudomonas aeróbicos», signat per Emilia Cantón i Josep Sancho.

Després de l’època doctoral, Sancho va passar al món industrial, on va arribar a ocupar posicions importants. Però la universitat l’atreia fortament, així que va començar a opositar a places de professor adjunt. La fortuna va fer que obtingués una plaça a la Universitat de Salamanca. En aquells moments, les escoles de microbiologia de Salamanca i Barcelona eren les més potents i, a més, adversàries irreconciliables. Quan el Dr. Sancho va anar a Salamanca per prendre possessió, el professor Julio R. Villanueva, catedràtic de Microbiologia, rector de la Universitat de Salamanca i, aleshores, una de les persones més influents de la universitat espanyola, li va demanar si estava interessat a quedar-se a Salamanca o si preferia tornar a Barcelona. Lògicament, el Pepe li va dir que ell, si podia, se’n volia tornar a Barcelona. En aquells moments, en mans de persones tan influents com el professor Villanueva, un desig es podia fer realitat en poques hores. D’aquesta manera, ràpidament es va convocar una plaça a la UB, i el Pepe va tornar a casa sense ni tan sols haver arribat a prendre possessió a Salamanca.

Va ser aleshores que el vaig conèixer, al departament del Dr. Ramon Parés. Més endavant, van saber aprofitar la ingent varietat, quantitat i qualitat dels coneixements del Dr. Sancho altres universitats. Principalment la Universitat Politècnica de Catalunya, que el va fer catedràtic d’indústries agroalimentàries, que era la seva especialitat: havia anat brotant de la seva activitat professional com un fet natural.

Després del període a la UPC, el Pepe va tornar a la UB. Com no podia ser d’altra manera, els degans aviat el van veure com el col·laborador ideal. Així, es va convertir en una peça fonamental dels equips deganals de Jacint Nadal, Josep Planas Mestres o Néstor Hladun. La seva intel·ligència i la seva capacitat de negociació i de treball van fer que l’avui impressionant aspecte de la Facultat de Biologia li hagi d’agrair moltes coses.

Aleshores vaig tenir l’honor de començar amb el Pepe una activitat estiuenca: a l’estiu ens n’anàvem a Palma de Mallorca per fer cursos de reciclatge o d’extensió universitària a l’Estudi General Lul·lià. El rector d’aquesta institució, que depenia de la UB, era el professor Gabriel Olivé, de la Facultat de Filologia, que any rere any ens convidava a professar cursos per a professorat d’ensenyament mitjà. Aquestes llargues estades a les illes em van permetre conèixer encara millor el Dr. Sancho, la seva sagacitat, la seva bonhomia i la seva amistat. D’allà en va sortir una gran i inesborrable amistat, que ni la mort no podrà dissoldre.

La mort del Pepe ens entristeix a tots, molt especialment als microbiòlegs de la Universitat de Barcelona que vam tenir la fortuna de conèixer-lo i que, amb aquestes línies, volem expressar el nostre més sentit condol a la Rosa (una de nosaltres), l’Eva i el David, i a tota la comunitat universitària en general, que perd un gran universitari, un gran company, una gran persona.

Miquel Viñas
Catedràtic de Microbiologia de la UB