Equip
Membres de l'equip
El projecte MedOvid, que aposta per la internacionalització i la col·laboració entre diverses universitats, està format per un equip de diferents especialistes provinents de diverses institucions europees:
Gemma Pellissa Prades (IP, Universitat de Barcelona); Nuria Aranda (Universidad de Zaragoza); Anna Cappellotto (Università di Verona); Mattia Cavagna (Université catholique de Louvain); Elena de la Cruz Vergari (Universitat Rovira i Virgili); Prunelle Deleville (Université de Genève) i Pere Fàbregas (Universitat de Barcelona) constitueixen l'equip del projecte de recerca MedOvid.
Gemma Pellissa Prades (IP, Universitat de Barcelona); Nuria Aranda (Universidad de Zaragoza); Anna Cappellotto (Università di Verona); Mattia Cavagna (Université catholique de Louvain); Elena de la Cruz Vergari (Universitat Rovira i Virgili); Prunelle Deleville (Université de Genève) i Pere Fàbregas (Universitat de Barcelona) constitueixen l'equip del projecte de recerca MedOvid.
Professora lectora al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. PI del projecte del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats “Les Metamorfosis d’Ovidi en vernacle transformades per la impremta” (PID2023-153036NA-I00) 2024-2026. Ha editat les Obres sentimentals de Francesc Alegre a Edizioni dell’Orso (2016) i, juntament amb Martí Duran, les Transformacions de Francesc Alegre a Classiques Garnier (2025). És coeditora d’obres col·lectives com Ovid in the Vernacular (Medium Aevum Monographs, 2021). Va ser investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós al Department of the Classics de Harvard University durant dos anys i va fer una estada de quatre mesos al Warburg Institute de Londres.
Professora ajudant doctora a la Universitat de Saragossa, on es va doctorar l’any 2020 amb la tesi Historia de los siete sabios de Roma en España, siglos XV-XX. Estudio y edición. Ha estat lectora de castellà a l’ENS de Lyon i investigadora postdoctoral Margarita Salas a la Università di Verona. Els seus àmbits d’estudi inclouen la crítica textual, la narrativa breu medieval i la difusió i recepció de textos medievals en la impremta del segle XVI, així com les Humanitats Digitals.
Els seus treballs inclouen el monogràfic Los siete sabios de Roma en España. Una historia editorial a través del tiempo (siglos XV-XX) (PUZ, 2021), l’edició crítica del Libro de los siete sabios de Roma (Cilengua, 2023) i l’edició del Jardín de nobles doncellas de fra Martí de Córdoba (Iberoamericana Vervuert, 2024). Ha publicat en revistes de renom dins del seu camp com Tirant, Revista de Literatura Medieval, Studia Aurea, Janus, Historias Fingidas i Atalaya. És també membre del projecte de recerca COMEDIC: última fase del catálogo de obras medievales impresas en castellano (1475-1601): del libro antiguo a las últimas propeustas de edición, i del grup de recerca Clarisel, centrat en l’estudi de la literatura cavalleresca, la narrativa breu d’origen oriental i la literatura aragonesa medieval.
Els seus treballs inclouen el monogràfic Los siete sabios de Roma en España. Una historia editorial a través del tiempo (siglos XV-XX) (PUZ, 2021), l’edició crítica del Libro de los siete sabios de Roma (Cilengua, 2023) i l’edició del Jardín de nobles doncellas de fra Martí de Córdoba (Iberoamericana Vervuert, 2024). Ha publicat en revistes de renom dins del seu camp com Tirant, Revista de Literatura Medieval, Studia Aurea, Janus, Historias Fingidas i Atalaya. És també membre del projecte de recerca COMEDIC: última fase del catálogo de obras medievales impresas en castellano (1475-1601): del libro antiguo a las últimas propeustas de edición, i del grup de recerca Clarisel, centrat en l’estudi de la literatura cavalleresca, la narrativa breu d’origen oriental i la literatura aragonesa medieval.
Soc professora agregada de Filologia Germànica a la Universitat de Verona (Itàlia). La meva recerca se centra en la recepció de l’Antiguitat a l’edat mitjana germànica, especialment en la presència d’Ovidi i Virgili en el context del mitjà alt alemany. He editat i traduït a l’italià l’adaptació en mitjà alt alemany de les Metamorfosis d’Ovidi feta per Albrecht von Halberstadt (Dell’Orso, 2019), que es conserva en alguns fragments d’un manuscrit del segle XIII procedent d’Oldenburg, així com una reescriptura del segle XIV del mite de Píram i Tisbe (Carocci, 2021). També treballo en la teoria i la pràctica de l’edició digital acadèmica, amb un interès especial en les edicions orientades al document (fragments, manuscrits il·lustrats i tradicions amb alta variabilitat textual).
En el marc del projecte MedOvid, voldria contribuir a l’estudi de la recepció de les Metamorfosis en les tradicions germàniques de l’edat moderna. A Anglaterra, William Caxton va completar la seva traducció de les Metamorfosis l’any 1480, adaptant una versió francesa de l’Ovide en prose. L’únic manuscrit que conserva aquesta traducció va ser enriquit amb algunes il·lustracions, però va quedar inacabat i posteriorment va ser desmembrat (ed. Moll 2013). A Alemanya, l’adaptació en temps moderns de les Metamorfosis d’Albrecht per part de Jörg Wickram (ed. Roloff 1990) es va publicar per primera vegada a Magúncia el 1545, acompanyada d’una sèrie de xilografies. La meva recerca investiga la transformació de les Metamorfosis d’Ovidi en el pas del manuscrit a la impremta, tot analitzant l’evolució dels textos, els paratextos i les imatges. Aquest estudi aportarà nova llum sobre la circulació i la recepció de les Metamorfosis entre els segles XV i XVII.
En el marc del projecte MedOvid, voldria contribuir a l’estudi de la recepció de les Metamorfosis en les tradicions germàniques de l’edat moderna. A Anglaterra, William Caxton va completar la seva traducció de les Metamorfosis l’any 1480, adaptant una versió francesa de l’Ovide en prose. L’únic manuscrit que conserva aquesta traducció va ser enriquit amb algunes il·lustracions, però va quedar inacabat i posteriorment va ser desmembrat (ed. Moll 2013). A Alemanya, l’adaptació en temps moderns de les Metamorfosis d’Albrecht per part de Jörg Wickram (ed. Roloff 1990) es va publicar per primera vegada a Magúncia el 1545, acompanyada d’una sèrie de xilografies. La meva recerca investiga la transformació de les Metamorfosis d’Ovidi en el pas del manuscrit a la impremta, tot analitzant l’evolució dels textos, els paratextos i les imatges. Aquest estudi aportarà nova llum sobre la circulació i la recepció de les Metamorfosis entre els segles XV i XVII.
Mattia Cavagna és catedràtic de llengua i literatura francesa medieval a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). És membre fundador de l'equip internacional OEF ‘Ovide en français’. La seva recerca se centra en la transmissió i circulació de textos medievals, amb una atenció especial al procés de traducció i adaptació de textos llatins de l’Antiguitat i l’edat mitjana. El seu treball aborda aquests temes des de perspectives filològiques, lingüístiques i literàries. És reconegut internacionalment com a editor del Miroir historial de Jean de Vignay.
Doctora en Filologia Romànica per la tesi Édition critique d'une traduction française anonyme en prose du XIIIe siècle de l'"Epitoma rei militaris' de Végèce dirigida en cotutela amb A. M. Mussons i A. M. Babbi. Està especialitzada en l'estudi filològic i l'edició crítica. Editora, amb J. Batalla, de la primera edició crítica del tractat de lògica de Vicent Ferrer (Obrador Edèndum, l'IEC, URV, UAB 2021). Des del 2004 és professora a la URV i assessora literària de l'editorial Obrador Edèndum. Entre la seva activitat més recent destaca la publicació de l'obra poètica completa de Rovira i Virgili en dos volums, amb introducció, aparat crític de més de 150 poemes inèdits, així com l'estudi i edició d'un tractat inèdit de Manuel Companys sobre dialectologia romànica comparada a Estudis Romànics (Scopus).
Prunelle Deleville va dur a terme l’edició i el comentari literari d’una versió reescrita de l’Ovide moralisé per al seu doctorat, en el marc del projecte de recerca Ovide en français. Està especialment interessada en la recepció de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana, la traducció del llatí al francès medieval i l’al·legoria en general.
En el marc del projecte actual, Canoniser des Sept Sages de Rome, està encantada de col·laborar en l’edició digital del Roman de Pelyarmenus. Més àmpliament, en el context d’aquesta reflexió sobre la literatura didàctica, centra el seu estudi en la traducció dels exempla llatins a les llengües vernacles. Va formar part de l'equip investigador del projecte fins al 2025.
En el marc del projecte actual, Canoniser des Sept Sages de Rome, està encantada de col·laborar en l’edició digital del Roman de Pelyarmenus. Més àmpliament, en el context d’aquesta reflexió sobre la literatura didàctica, centra el seu estudi en la traducció dels exempla llatins a les llengües vernacles. Va formar part de l'equip investigador del projecte fins al 2025.
Pere Fàbregas Salis, professor lector en Filologia Llatina a la Universitat de Barcelona, va estudiar Filologia Clàssica (UB) i es va doctorar amb la tesi “Edición crítica y comentario textual del libro X de las Metamorfosis de Ovidio” (UB, 2016). Ha estat professor associat a la UB (2016-2021), professor ajudant doctor a la Universidad Complutense de Madrid (2021-2024) i professor visitant a la Università degli Studi di Parma (curs 2023/2024). La seva principal línia de recerca és la crítica textual i, molt particularment Ovidi. Ha publicat articles en revistes com ara Classical Quarterly, Philologus, Materiali e Discussioni per l’Analisi dei Testi Classici, Paideia, Exemplaria Classica, entre d’altres. A més, ha participat en els volums monogràfics de la revista Lustrum dedicats a les Metamorfosis d’Ovidi (62 [2020] i 63 [2021]). El 2022 va publicar una revisió en profunditat de la seva tesi doctoral (El libro X de las Metamorfosis de Ovidio: un comentario textual, Huelva). Ha estat coautor, juntament amb Esther Artigas (trad.), de les Heroides d’Ovidi per a Adesiara (Martorell 2021). Des de 2020 és Editor Associat de la revista Exemplaria Classica.
Pauline Otzenberger has studied the reception of the Ovide moralisé through its verse and prose rewritings from the 14th to the 16th century. She is particularly interested in the successive transformations on the printed versions.
She is currently a research fellow at Sapienza Università di Roma (Marie Skłodowska-Curie postdoctoral fellowship). She is working on the 15th- and 16th-century French and Italian versions of Piccolomini’s Historia de duobus amantibus, with a focus on the literary changes resulting from the dynamics of the printing market. She is preparing the critical editions of the prosimetrum versions.
She is currently a research fellow at Sapienza Università di Roma (Marie Skłodowska-Curie postdoctoral fellowship). She is working on the 15th- and 16th-century French and Italian versions of Piccolomini’s Historia de duobus amantibus, with a focus on the literary changes resulting from the dynamics of the printing market. She is preparing the critical editions of the prosimetrum versions.
Guillem Cunill-Sabatés és lector de català a la Universitat Autònoma de Madrid. És doctor per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi La Divina comèdia de Josep Maria de Sagarra: el context històric i la traducció (2024). El seu àmbit de recerca se centra en la literatura catalana i la recepció literària de les traduccions en català del segle XX: a més de Sagarra i Dante, ha treballat les traduccions al català de la Divina comèdia (la medieval d'Andreu Febrer i les que es publiquen al llarg del nou-cents), la traducció de Maria Aurèlia Capmany del Decameró, les traduccions al castellà de La febre d'or de Narcís Oller o les traduccions de Poe de la mà de Carles Riba, entre d'altres. Actualment està treballant en l'edició crítica de Mirall trencat de Mercè Rodoreda.