Sistemes alimentaris urbans sostenibles i justos: el projecte Foodtransitions emfatitza la relocalització, la planificació i la governança participativa
Recerca
Informe sobre entorns alimentaris: Un estudi socioespacial a Madrid i Barcelona revela que, malgrat la disponibilitat d'aliments frescos, la població més vulnerable segueix exposada a opcions de baixa qualitat nutricional. Es destaquen les dificultats per a accedir a aliments ecològics, especialment en àrees amb menor poder adquisitiu. L'informe destaca com aquestes ciutats s'han convertit en entorns "obesogénicos", on l'accés a aliments poc saludables és més fàcil i econòmic, especialment per a les poblacions vulnerables i en les zones d'elevada pressió turística. Es van identificar "deserts alimentaris" i "pantans alimentaris" a Madrid i Barcelona, àrees on l'accés a aliments frescos i ecològics és limitat, i es proposa canviar aquests entorns per a facilitar dietes saludables i sostenibles.
Informe sobre la relocalització de sistemes agroalimentaris: Recerques a Madrid i València assenyalen la necessitat de diversificar la producció local i planificar les infraestructures agroalimentàries (indústria, logística, etc.) per al tancament de cicles econòmics en l'entorn local, ja que l'autoproveïment actual no supera el 5%. Per això s'advoca per la diversificació de la producció agroalimentària per a adaptar-se a la capacitat ecològica local. Es recomana impulsar dietes sostenibles per a reduir la petjada ecològica, especialment davant l'alt consum de productes animals.
Aquests resultats són part del projecte Foodtransitions, Transicions Ecològiques cap a la Seguretat Alimentària Sostenible: Creant ciutats sostenibles i justes, de codi TED2021-129660A-I00, finançat per MCIN/*AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea NextGenerationEU/*PRTR
Descàrrega dels informes complets des de Digital.CSIC:
Esforç i constància en la participació, però el canvi segueix pendent.
Els sistemes alimentaris urbans.
Ciutats que alimenten?
Tots els resultats del projecte Foodtransitions estan disponibles en obert aquí.
16/12/2024
Un estudi a Madrid i Barcelona revela que, malgrat la disponibilitat d'aliments frescos, la població vulnerable segueix exposada a opcions de baixa qualitat nutricional
El projecte Foodtransitions presenta els resultats de les seves recerques, l'objectiu de les quals és fomentar la transició ecològica a les ciutats espanyoles mitjançant la promoció de sistemes alimentaris sostenibles que garanteixin l'accés a aliments saludables per a tots. Liderat per Daniel López García (IEGD-CSIC) i Ana Moragues-Faus (Universitat de Barcelona), i coordinat per Tanya Zerbian, aquest projecte integra a més de 10 institucions de recerca i col·labora amb actors locals per a dissenyar un marc soci-ecològic que doni suport a polítiques alimentàries inclusives. L'estudi s'ha desenvolupat a Valladolid, Barcelona, Madrid, València i Còrdova.Objectius del projecte
Els sistemes alimentaris generen un terç de les emissions globals de Gasos d'Efecte d'hivernacle, mentre que un 14% de la població espanyola està en situació d'inseguretat alimentària. Foodtransitions té com a objectiu desenvolupar un marc integral i transdisciplinari que avaluï i transformi els sistemes alimentaris urbans, facilitant una transició ecològica justa. Per a aconseguir-ho, s'han plantejat tres objectius específics: Comprendre les configuracions soci-ecològiques dels sistemes alimentaris a les ciutats, avaluant el seu impacte en la seguretat alimentària sostenible; avaluar l'efectivitat de les polítiques alimentàries urbanes i els processos de governança que promoguin sistemes alimentaris saludables i resilients; i, proposar eines i estratègies adaptades perquè les ciutats liderin la transició cap a sistemes alimentaris justos i sostenibles.Resultats principals
Informe sobre governança de les polítiques alimentàries urbanes: Una anàlisi dels casos de Còrdova i Valladolid mostra que, encara que s'han implementat mecanismes de governança multiactor, la seva efectivitat encara és limitada. Aquesta anàlisi ressalta que, encara que les polítiques participatives són necessàries, no són suficients. Requereixen d'un suport de recursos i polítiques públiques que impulsin la creació de xarxes socials robustes per a donar suport a processos de transformació a llarg termini. Per a aconseguir un canvi estructural, és essencial integrar l'alimentació amb polítiques urbanes més àmplies, com a clima, habitatge, transport i salut.Informe sobre entorns alimentaris: Un estudi socioespacial a Madrid i Barcelona revela que, malgrat la disponibilitat d'aliments frescos, la població més vulnerable segueix exposada a opcions de baixa qualitat nutricional. Es destaquen les dificultats per a accedir a aliments ecològics, especialment en àrees amb menor poder adquisitiu. L'informe destaca com aquestes ciutats s'han convertit en entorns "obesogénicos", on l'accés a aliments poc saludables és més fàcil i econòmic, especialment per a les poblacions vulnerables i en les zones d'elevada pressió turística. Es van identificar "deserts alimentaris" i "pantans alimentaris" a Madrid i Barcelona, àrees on l'accés a aliments frescos i ecològics és limitat, i es proposa canviar aquests entorns per a facilitar dietes saludables i sostenibles.
Informe sobre la relocalització de sistemes agroalimentaris: Recerques a Madrid i València assenyalen la necessitat de diversificar la producció local i planificar les infraestructures agroalimentàries (indústria, logística, etc.) per al tancament de cicles econòmics en l'entorn local, ja que l'autoproveïment actual no supera el 5%. Per això s'advoca per la diversificació de la producció agroalimentària per a adaptar-se a la capacitat ecològica local. Es recomana impulsar dietes sostenibles per a reduir la petjada ecològica, especialment davant l'alt consum de productes animals.
Conclusió
El projecte Foodtransitions demostra que per a avançar cap a la seguretat alimentària sostenible i promoure una transició justa, és crucial enfortir les polítiques alimentàries urbanes i la planificació territorial amb un enfocament integral, i millorar la cohesió entre el sistema agroalimentari i el territori. Per a això és necessari situar l'alimentació amb un espai propi en l'agenda política a diferents escales, i involucrar a múltiples actors socials i sectors i nivells de l'administració en processos de governança participativa.Aquests resultats són part del projecte Foodtransitions, Transicions Ecològiques cap a la Seguretat Alimentària Sostenible: Creant ciutats sostenibles i justes, de codi TED2021-129660A-I00, finançat per MCIN/*AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea NextGenerationEU/*PRTR
Descàrrega dels informes complets des de Digital.CSIC:
Esforç i constància en la participació, però el canvi segueix pendent.
Els sistemes alimentaris urbans.
Ciutats que alimenten?
Tots els resultats del projecte Foodtransitions estan disponibles en obert aquí.