Anàlisi de governança sobre els reptes i oportunitats del reaprofitament i la redistribució alimentària a Barcelona

Un nou estudi publicat per la Universitat de Barcelona en el marc del projecte europeu CULTIVATE aprofundeix en la governança del reaprofitament i la redistribució d’excedents alimentaris a la ciutat. L’informe elaborat per la nostra investigadora Amaranta Herrero, juntament amb Héctor Barco, Adrià Burniol, Raquel Diaz, Berta Vidal i Neus Zurro, fa un diagnòstic detallat dels marcs legals, els agents implicats i els instruments de gestió que conformen les pràctiques de reaprofitament i redistribució alimentària a Barcelona.
 

L’estudi parteix d’una mirada sistèmica que connecta tres estratègies que conviuen actualment, impulsades pels actors socials actius en aquesta temàtica:

1. Prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentari

2. Redistribució d’excedents com a política ambiental i de sobirania alimentària

3. Accés a l’alimentació des d’una perspectiva de justícia social

Entre les iniciatives analitzades hi ha experiències com Too Good To Go, Espigoladors, Foodback o les neveres solidàries, que mostren la diversitat d’agents socials i formes d’actuació, des de la venda a baix cost fins a la recuperació de menjar del sector agrícola o la distribució comunitària. Totes elles contribueixen a reduir el malbaratament i garantir una alimentació més justa i sostenible.
No obstant això, l’informe també identifica diversos reptes estructurals que afecten el sector: des de la manca de claredat normativa i la manca d’infraestructura logística, fins a la dependència del voluntariat i la falta de finançament estable. Aquestes limitacions dificulten l’escalabilitat i sostenibilitat d’uns projectes que sovint tenen un fort impacte local i social.
​​​​​Per això, l’estudi proposa un conjunt de recomanacions específiques adreçades a:

• Administracions públiques: generar protocols municipals de donació d’aliments, impulsar formacions tècniques, facilitar equipaments i dotar els projectes de pressupostos a llarg termini.
• Iniciatives de reaprofitament i redistribució alimentària: ampliar la xarxa d’aliances, establir col·laboracions amb agents científics i tècnics, i millorar les condicions logístiques i sanitàries.
​​​​​​​• Sector privat: complir amb la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris (LPPMA), participar en iniciatives compartides i fer visibles els impactes positius de la seva implicació.

L’informe conclou que cal una política alimentària capaç de reconèixer i connectar els diferents actors d’aquesta xarxa, amb una visió estructural que vagi més enllà de la caritat i abordi conjuntament el dret a l’alimentació i la sostenibilitat del sistema alimentari.

Llegeix-ne l’informe complet aquí.