Servei Comunitari. Diagnòstic i claus per a la millora.

Equip de recerca: Xus Martin, Brenda Bär, Anna Escofet, Mónica Gijón i Ester Luna

El projecte “Servei Comunitari. Diagnòstic i claus per a la millora” (Ref. IRE_2022_5) finançat per l'Institut de Recerca en Educació (IRE) és una investigació diagnòstica sobre la percepció que els equips docents de qualitat pedagògica dels projectes de Servei Comunitari amb metodologia d'aprenentatge servei per part dels equips docents.

El fet que el Decret de Servei Comunitari del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (article 16 del Decret 187/2015) incorporés de manera obligatòria els projectes amb servei a tercer i/o quart de l'ESO, i després de gairebé una dècada de les primeres experiències d’aprenentatge servei en l’escola va ser l’impuls per dur a terme la recerca, que s’ha desenvolupat durant el curs 23-24 amb un doble objectiu. En primer lloc, realitzar un diagnòstic de la qualitat pedagògica dels projectes de Servei Comunitari amb metodologia ApS que es duen a terme a l'ESO a l’àrea metropolitana de Barcelona. En segon lloc, Impulsar millores qualitatives en els projectes de Servei Comunitari amb metodologia ApS per aquells dinamismes que es detectin més febles.

Al llarg de la s’han analitzar seixanta-dos projectes d'aprenentatge-servei a centres de secundària públics i concertats, mitjançant un mostreig no probabilístic per conveniència. S’ha fet servir la rúbrica d'avaluació d'ApS (GREM, 2015) per a la recollida d'informació. Una eina d'accés obert que es pot consultar a la web del Centre Promotor d'aprenentatge servei, Rúbrica d’autoavaluació | Aprenentatge Servei

La rúbrica valora els dinamismes bàsics i centrals de les experiències (necessitats, servei, sentit del servei i aprenentatge), els dinamismes pedagògics (participació, treball en grup, reflexió, reconeixement i avaluació) i els dinamismes organitzatius i institucionals dels projectes (partenariat, consolidació). L’instrument retorna una representació gràfica que visualització de punts forts i dèbils dels projectes i facilita la reflexió dels i les participants sobre l'estat real de les seves pràctiques.

Entre les conclusions obtingudes a la recerca, destaquem quatre:

· L’aprenentatge servei requereix d’una avaluació integral. Sovint els projectes d’aprenentatge servei s’han avaluat per la satisfacció i aprenentatges dels i les joves. La investigació mostra que la complexitat de la pràctica requereix una aproximació sistèmica i articulada a la qualitat de tots els seus dinamismes.

· Cal impulsar el protagonisme dels joves en l’anàlisi i detecció de necessitats. Les dades revelen que el dinamisme de les necessitats ha estat un de més febles en el conjunt de la pràctica. Val la pena impulsar-ho donant més protagonismes a les i els joves i fer més participativa l'anàlisi crítica de la realitat.

· El servei és un dinamisme clau en la qualitat dels projectes. Aquest dinamisme ha estat valorat per part dels equips docents com un dels més importants en els projectes. Les tasques de servei permeten als i les joves implicar-se en la realitat i formar part d’un repte comú.

· El Partenariat contribueix a fomentar una cultura del comú. El partenariat no només facilita la logística i la col·laboració entre centres i entitats socioeducatives per tirar endavant un projecte, sinó que permet compartir cultures institucionals, convida a formar part de xarxes territorials i genera un cultura de col·laboració al territori.