Nova publicació sobre els usos de la IA generativa en educació, que ofereix un marc teòric basat en la cognició distribuïda
Comparteix:
Publicació
01/04/2025
Fuertes-Alpiste, M. (2024). Enmarcando las aplicaciones de IA generativa como herramientas para la cognición en educación [Framing Generative AI applications as tools for cognition in education]. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 71, 42–57. https://doi.org/10.12795/pixelbit.107697 Resum: Les aplicacions d' IA generativa permeten funcions útils per a l'aprenentatge basades en la generació de contingut. Aquest article ofereix un marc teòric per entendre-les com a eines per a la cognició (EPC), basat en la perspectiva de la teoria sociocultural, la teoria de l'activitat i la cognició distribuïda.
Aquesta perspectiva exemplifica com el pensament no només està empaquetat dins la ment, sinó que es distribueix entre subjectes, objectes i artefactes, on les eines fan de mitjanceres de l'activitat humana i ajuden en les funcions executives del pensament. Encarna una visió en la qual els alumnes construeixen el seu coneixement amb elles, aprofitant les seves possibilitats d'acció. És la concepció d'aprendre "amb" la tecnologia en comptes de la visió tradicional d'aprendre "de" la tecnologia, on les aplicacions tecnològiques es limiten a proporcionar informació i a avaluar les respostes dels estudiants.
Finalment, descrivim les aplicacions d'IA generativa com a EPC seguint els criteris pragmàtics i pedagògics de David Jonassen, com la capacitat de representació del coneixement, la facilitació del pensament crític i significatiu (basat en preguntes i prompts) i com permeten el pensament complex entre estudiants quan s'utilitzen en tasques d'aprenentatge, només quan les funcions executives les realitzen ells.
