Canvi climàtic

Objectius

El canvi climàtic, per les seves dimensions planetàries, és el desafiament més gran a què s'enfronta la humanitat des dels seus orígens. Les nostres emissions creixents de gasos d'efecte hivernacle són responsables de l'escalfament global del planeta i desencadenen fenòmens que posen en risc la nostra seguretat alimentària, la salut i la rica biodiversitat del nostre planeta.

És per això que treballem en (1) l'estudi de les bases del canvi climàtic per conèixer i comprendre els canvis que estan passant, l'origen i les conseqüències futures, (2) l'anàlisi dels seus impactes, de la vulnerabilitat i, per tant, dels riscos a què ens exposem i (3) la cerca de mesures d'adaptació i mitigació.

Àrees d’expertesa

  1. Bases del canvi climàtic: observacions directes, reconstruccions del passat, tendències, projeccions i modelització climàtica, que aborden tant l'atmosfera com l'oceà, la criosfera i la biosfera, des de l'escala global fins a la urbana, incloses les teleconnexions, els cicles biogeoquímics i els forçaments naturals del clima.
  2. Impactes, vulnerabilitat i adaptació: riscos relacionats amb l'atmosfera o el clima, tant actuals com històrics; disponibilitat de recursos d'aigua dolça, energètics i alimentaris; ecosistemes terrestres i marins; salut humana i animal; aspectes socials i econòmics del risc i l'adaptació; anàlisi de la percepció, comunicació i educació sobre el canvi climàtic; aplicació de la ciència ciutadana, desenvolupament sostenible, igualtat i justícia, i impacte sobre assentaments humans, infraestructures i diferents sectors econòmics, seguretat i migracions, i marc legal.
  3. Mitigació: emissions de gasos d'efecte hivernacle, solucions per a la captura i conversió, eficiència energètica, innovació tecnològica i de materials, aspectes socials, vies de desenvolupament i cooperació, economia circular, gestió forestal, vies legals i polítiques subnacionals i nacionals.

Línies de recerca

  • Anàlisi de tendències de variables climàtiques, geològiques i biofísiques, i projeccions futures.
  • Antropologia biològica.
  • Avaluació de polítiques públiques per a la mitigació del canvi climàtic, adaptació del dret vigent a les exigències de la sostenibilitat i l'economia circular.
  • Captura i conversió de gasos d'efecte hivernacle.
  • Comportament humà i social, percepció, estratègies de comunicació del canvi climàtic per entendre i incidir millor en la creació de nous valors, comportaments i hàbits.
  • Contaminació i salut humana, animal i planetària.
  • Desenvolupament de materials sostenibles mitjançant residus i subproductes industrials.
  • Determinació de la morfologia del fons marí i dels processos geològics i oceanogràfics lligats a canvis climàtics del passat.
  • Dinàmica del clima, teleconnexions atmosfèriques (ENSO, NAO, etc.) i modelització climàtica.
  • Economia blava, gestió òptima de recursos hídrics i naturals, economia matemàtica i teoria de jocs dinàmics.
  • ​​​​​​Elaboració de bases de dades de biodiversitat i riscos naturals.
  • Estadística computacional i bayesiana aplicada a l'estudi de la biodiversitat, bioinformàtica i anàlisis clíniques.
  • Estudi de la criosfera i la seva resposta a canvis climàtics presents i passats: evolució del gel marí i continental.
  • Gestió adaptativa en diferents escenaris agrícoles, de pastura i forestals.
  • Impacte del canvi climàtic en el cicle del carboni d'ecosistemes terrestres i aquàtics.
  • Impactes dels canvis climàtics naturals sobre els sistemes sedimentaris en el passat.
  • Models de distribució de diferents espècies vegetals: passat, present, futur i impactes dels extrems. 
  • Participació ciutadana, aplicació de la ciència ciutadana per a la mesura de contaminants, variables meteorològiques i extrems.
  • Prediccions estacionals i desenvolupament de serveis climàtics com a mesura d'adaptació.
  • Reconstruccions paleoclimàtiques, història mediambiental i repercussions d'esdeveniments climàtics històrics (per exemple, la petita edat de gel).
  • Riscos naturals (incendis, tempestes, inundacions, sequeres, allaus): anàlisi, prevenció i mitigació atenent la perillositat, la vulnerabilitat i l'exposició. Aplicació de metodologies d'anàlisi SIG, dades LiDAR, fotogrametria, etc.
  • Turisme: impactes del canvi climàtic, adaptació del sector i contribució a la mitigació.

Coordinació

​​​​​​
​María del Carmen Llasat Botija és catedràtica de Física de l'Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat i coordinadora de la Secció de Meteorologia, dins de la qual dirigeix el Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). La seva investigació se centra en la millora del coneixement, prevenció i mitigació dels riscos d'origen meteorològic en un context de canvi climàtic i ambiental, des d'una perspectiva holística i en un marc de col·laboració interdisciplinària. Així mateix, desenvolupa una intensa activitat de divulgació i conscienciació envers els riscos naturals i el desenvolupament sostenible, a través de conferències, cursos i intervencions en els mitjans de comunicació.
​​​​​​​

​​​​​​​Contacte mcarmenllasatb@ub.edu ​​​​​​​​​​​​​​

​​​​​
​Isabel Cacho és especialista en l'estudi del canvi climàtic amb el focus central en la interacció entre l'oceà i l'atmosfera. La seva activitat docent s'ha centrat en l'anàlisi de l'oceà davant el canvi climàtic actual, contextualitzant-lo amb canvis climàtics del passat. La seva recerca se centra en l'aplicació de tècniques geoquímiques per entendre la dinàmica de l'oceà i de l'atmosfera durant canvis climàtics del passat induïts per factors naturals. Gran part de la seva activitat s'ha centrat en la variabilitat climàtica del Mediterrani i la seva relació amb la circulació de l'Atlàntic Nord.
 
Contacte icacho@ub.edu​​​​​​​​
​​​​​​​