Augment sense precedents del desgel a Groenlàndia a causa del canvi climàtic

Un estudi publicat a ‘Nature Communications’ mostra que l’aigua fruit de la fusió del gel s’ha multiplicat per sis en les darreres dècades.

Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona i publicat a la revista Nature Communications demostra que el canvi climàtic ha alterat profundament els episodis extrems de fusió del casquet de gel de Groenlàndia: els ha fet més freqüents, més extensos i més intensos. Des del 1990, l’àrea afectada per episodis extrems de fusió ha augmentat a un ritme de 2,8 milions de km² per dècada. I la producció d’aigua fruit de la fusió del gel s’ha multiplicat per sis: si en el període 1950-2023 era de 12,7 gigatones per dècada, des del 1990 aquesta xifra s’ha elevat fins a 82,4 gigatones per dècada.

Set dels deu episodis més extrems de fusió s’han produït després de l’any 2000, incloent-hi els esdeveniments rècord de l’agost de 2012, el juliol de 2019 i el juliol de 2021, que no tenen precedents dinàmics comparables, fet que en subratlla el caràcter excepcional. L’estudi constata una clara intensificació termodinàmica dels episodis extrems de fusió, de manera que es produeix més aigua en cadascun: des del 1990, aquesta producció d’aigua ha augmentat un 25 % respecte al període 1950-1975 si es comparen episodis amb una circulació equivalent de masses d’aire anticiclòniques i ciclòniques, i fins a un 63 % quan s’analitza el conjunt de tots els episodis extrems.

La zona més afectada és el nord de Groenlàndia, que emergeix com un dels punts crítics principals. Les projeccions futures sota escenaris d’altes emissions de gasos d’efecte hivernacle indiquen que, cap a finals de segle, les anomalies extremes de producció d’aigua de fusió podrien incrementar-se fins a tres vegades més.

Ha liderat la recerca Josep Bonsoms, investigador i docent postdoctoral del Departament de Geografia de la UB, i hi ha participat el també docent d’aquest departament Marc Oliva. Desenvolupat en el marc del Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP), l’estudi analitza els episodis extrems de fusió registrats entre 1950 i 2023 mitjançant una metodologia innovadora de classificació: el tipus de circulació de masses d’aire anticiclòniques i ciclòniques es combina amb un model climàtic regional. Aquesta aproximació ha permès diferenciar el paper dels factors termodinàmics (associats a l’escalfament atmosfèric) dels factors dinàmics (relacionats amb la circulació atmosfèrica) en la intensificació dels episodis de fusió. 

En un context d’atenció internacional creixent sobre Groenlàndia —tant pels canvis accelerats en el medi físic i la criosfera com per les implicacions geopolítiques que se’n deriven—, els resultats de la recerca adquireixen una rellevància especial. Bonsoms, primer autor de l’article, explica que «la transformació ràpida de la capa de gel no només té conseqüències ambientals globals, com ara l’augment del nivell del mar o possibles alteracions de la circulació oceànica, sinó que també situa l’Àrtic en el centre de noves dinàmiques estratègiques, econòmiques i territorials». En aquest escenari, comprendre els mecanismes que intensifiquen els episodis extrems de fusió és essencial per anticipar riscos futurs i orientar decisions polítiques basades en evidència científica sòlida. 

La recerca s’emmarca en el projecte GRELARCTIC —pertanyent a ANTALP, amb Marc Oliva com a investigador principal— i s’ha dut a terme amb el suport d’un guardó del programa ICREA Acadèmia. 

Referències

Bonsoms, J.; González-Herrero, S.; Fettweis, X. et al. «Record-breaking Greenland ice sheet melt events under recent and future climate». Nature Communications, 2026. DOI: https://doi.org/10.1038/s41467-026-69543-5.

Via NotíciesUB