Xoc pel petroli iranià: la UE té molt poques opcions per limitar l’impacte econòmic de la guerra i evitar una recessió
Sergi Basco
Facultat d’Economia i Empresa
Després que el 28 de febrer els Estats Units i Israel iniciessin atacs militars contra l’Iran, els mercats del petroli i el gas han quedat sumits en el caos i els preus de l’energia s’han disparat. A hores d’ara, el preu del petroli Brent és un 20 % més alt que a finals de febrer. Es va passar d’uns setanta dòlars el barril a finals de febrer a superar ràpidament els cent dòlars, abans de caure als noranta dòlars el 10 de març. La raó principal de la caiguda va ser l’anunci de Donald Trump, destinat a tranquil·litzar els mercats, que la guerra s’acabaria «molt aviat».
La caiguda del preu del petroli recorda els esdeveniments que van seguir els aranzels del «dia de l’alliberament», l’abril del 2025. Després de l’anunci, els mercats borsaris es van desplomar, però quan Trump va suspendre els aranzels uns dies després, el mercat borsari va tornar a pujar, de la mateixa manera que el preu del petroli ha caigut en resposta a les seves afirmacions sobre la fi de la guerra.
Si realment la guerra s’està acostant al final, els mercats poden tenir raó de començar a abaixar els preus, però en aquest optimisme hi ha un matís: la guerra no és com els aranzels. L’administració dels Estats Units pot imposar aranzels i suspendre’ls, però si l’Iran rebutja les possibles condicions per posar fi al conflicte, aquest continuarà.
Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation.