Vint anys de cooperació per a la pau a Colòmbia
El passat 23 de setembre Colòmbia vivia un dia històric en el camí cap a la pau: el president del país, Juan Manuel Santos, i el cap de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Rodrigo Londoño, signaven a lʼHavana un important acord per crear una Jurisdicció Especial per a la Pau i es donaven sis mesos per signar la pau definitiva. Aquest acord sobre justícia transicional permetrà processar els responsables de delictes durant el conflicte armat colombià: tindran penes diferents de les establertes en el codi penal ordinari, a canvi del reconeixement de la responsabilitat en els fets, per tal dʼestablir la veritat del que va succeir. Lʼacord se suma a lʼanunciat fa només uns dies per començar a buscar conjuntament les més de 25.000 persones desaparegudes durant el conflicte armat.
El passat 23 de setembre Colòmbia vivia un dia històric en el camí cap a la pau: el president del país, Juan Manuel Santos, i el cap de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Rodrigo Londoño, signaven a lʼHavana un important acord per crear una Jurisdicció Especial per a la Pau i es donaven sis mesos per signar la pau definitiva. Aquest acord sobre justícia transicional permetrà processar els responsables de delictes durant el conflicte armat colombià: tindran penes diferents de les establertes en el codi penal ordinari, a canvi del reconeixement de la responsabilitat en els fets, per tal dʼestablir la veritat del que va succeir. Lʼacord se suma a lʼanunciat fa només uns dies per començar a buscar conjuntament les més de 25.000 persones desaparegudes durant el conflicte armat.
Fa tres anys, el novembre del 2012, sʼiniciaven els diàlegs per a la pau entre el Govern colombià i les FARC a lʼHavana, sota lʼauspici del govern cubà. Ara, més que mai, la signatura dʼaquests acords apropa el país a la fi dʼun conflicte que fa cinquanta anys que dura —és el més antic de lʼAmèrica Llatina— i que ha provocat més de 220.000 morts. Es tracta, doncs, dʼun pas de gegant en el procés de pau que es batalla des de fa anys i en el qual ha estat present la Universitat de Barcelona, a través de lʼInstitut dʼEstudis Interculturals, creat en col·laboració amb la Pontifícia Universitat Javeriana de Cali (Colòmbia). Aquest Institut ha tingut un paper important en les negociacions de pau i ha estat un dels artífexs de la participació de representants de víctimes del conflicte en les converses de lʼHavana.
Però la contribució de la Universitat de Barcelona al procés de pau no queda aquí. Vint anys de projectes de cooperació a la zona nord del Departament del Cauca i sis anys de col·laboració entre acadèmics de la Universitat de Barcelona i la Pontifícia Javeriana de Cali han donat lloc a una quinzena dʼaccions per donar veu i suport als col·lectius més vulnerables de la societat colombiana, com són les dones, els camperols, els afrodescendents i els indígenes, autèntiques víctimes invisibles del conflicte armat.
Cooperació interuniversitària amb la Pontifícia Javeriana de Cali
En els darrers sis anys, la interculturalitat, els drets humans, el dret internacional públic i lʼeducació per a la pau han focalitzat el treball de cooperació entre la Universitat de Barcelona i la Pontifícia Universitat Javeriana de Cali, amb el suport de lʼAgència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).
Fruit del treball conjunt entre acadèmics de les dues universitats, sʼhan publicat ja quatre volums dʼuna col·lecció de llibres sobre la qüestió colombiana (la col·lecció Conflictos, Política y Derecho, de lʼeditorial Huygens): Víctimas invisibles, conflicto armado y resistencia civil en Colombia (2009), Los movimientos sociales en la construcción del Estado y de la nación Intercultural (2011), Seguridad humana y construcción de paz en Colombia (2011), i el darrer fins ara, The colombian enigma (2012).
La col·laboració entre les dues institucions també va permetre posar en marxa el novembre del 2010 un Centre dʼEstudis Interculturals amb seu al campus de la Pontifícia Javeriana, un centre de recerca conjunt de les dues universitats, a més dʼuna eina de formació i suport per a les comunitats indígenes i afrodescendents. Aquell centre és ara lʼInstitut dʼEstudis Interculturals, té més de cinquanta treballadors entre docents, investigadors i personal de suport, i continua sent un centre conjunt entre la Universitat Javeriana i la Universitat de Barcelona, que forma part del seu Comitè de Direcció. El treball del Centre, primer, i de lʼInstitut dʼEstudis Interculturals, després, ha estat dirigit, per part de la Universitat de Barcelona, per David Bondia Garcia, professor del Departament de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, i, per part de la Universitat Javeriana, per Manuel Ramiro Muñoz, director de lʼInstitut.
Projectes de cooperació al Cauca
El treball de cooperació a Colòmbia també ha permès posar en marxa, en els darrers vint anys, una desena de projectes a la zona nord del Departament del Cauca, impulsats des de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb ONG locals i comunitats indígenes, camperoles i afrodescendents.
Són projectes enfocats a crear infraestructures productives de transformació de matèries primeres, amb la finalitat dʼincrementar el valor afegit de les produccions agropecuàries de les comunitats i afavorir les seves capacitats organitzatives. «Sʼhan posat en marxa rallanderías de midó de iuca o trapiches per elaborar panelas de sucre de canya, així com petites explotacions avícoles, que han suposat reduir de 4-6 a poc més dʼ1 el nombre dʼhectàrees necessàries per al manteniment dʼuna família en condicions dignes (4-6 és el rang establert pel Govern per a una unitat agrícola familiar a la zona del nord del Cauca)», explica Xavier López, director de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona.
Aquests projectes han facilitat a les comunitats la seva capacitat de resistència davant del conflicte armat i han evitat en diverses ocasions que haguessin de fugir del territori per passar a engruixir el nombre de desplaçats interns a Colòmbia (país que només recentment ha perdut el primer lloc en el rànquing dels països amb més desplaçats interns per raó dʼun conflicte en favor de Síria). «Lʼexperiència acumulada per les comunitats a través dʼaquests projectes suposa un actiu fonamental per a la implementació en el territori dels futurs acords de pau», conclou Xavier López.
V Seminari Internacional sobre Interculturalitat
Més recentment, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona ha col·laborat amb lʼInstitut dʼEstudis Interculturals en lʼorganització del V Seminari Internacional sobre Interculturalitat. La trobada, que va tenir lloc els dies 8 i 9 de setembre a la Pontifícia Javeriana, va abordar la pau territorial amb un enfocament intercultural. Hi van participar representants del Govern colombià al més alt nivell —entre els quals hi havia Carmen Inés Vásquez, viceministra per a la Participació i Igualtat de Drets del Ministeri de lʼInterior colombià—, així com líders de comunitats territorials indígenes, afrodescendents i camperoles, exguerrillers de lʼEPL i les FARC, dirigents de col·lectius de víctimes —com ara les mares de Soacha—, acadèmics i experts en mediació en conflictes armats.
La Universitat de Barcelona també hi va estar representada per Carme Panchón, vicerectora dʼAdministració i responsable de lʼàmbit de cooperació de la Universitat, que va assistir, a més, a la primera reunió del Comitè de Direcció de lʼInstitut dʼEstudis Interculturals. La participació es va fer coincidir també amb la inauguració de les noves instal·lacions de lʼInstitut i la visita als projectes de cooperació posats en marxa a la zona nord del Departament del Cauca.
Finalment, lʼestada a Colòmbia també va servir per reunir-se amb representants del Centre Nacional de Memòria Històrica, creat per la Llei de víctimes i restitució de terres com a part del procés de pau. En aquestes reunions es va acordar estrènyer les relacions entre el Centre i lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM), projecte impulsat des de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona per crear una xarxa multidisciplinària de polítiques públiques de memòria històrica a escala internacional.
Amb aquestes actuacions, la Universitat de Barcelona vol dotar la cooperació universitària al desenvolupament del nivell de qualitat i dʼeficiència que exigeix lʼONU i altres organismes internacionals competents. Es tracta, en definitiva, dʼexercir de manera efectiva i eficient la responsabilitat social de la institució universitària en lʼàmbit internacional, en paral·lel al procés imparable dʼinternacionalització de la Universitat en totes les dimensions.